Putin planta Zelenski i aigualeix les converses de Turquia

Moscou / Brussel·lesMig món estava pendent de Vladímir Putin i el president rus ha esperat fins a última hora per confirmar el que tothom intuïa: que aquest dijous no serà a Istanbul per reunir-se amb Volodímir Zelenski, tal com el president ucraïnès li havia proposat. Putin no considera Zelenski un interlocutor vàlid i va proposar unes negociacions directes amb Kíiv només per satisfer Donald Trump, però el líder ucraïnès el va deixar en fora de joc doblant l’aposta.

De res ha servit la pressió del president dels Estats Units, que aquest dimecres havia tornat a amagar amb la possibilitat de volar a Istanbul “per salvar vides”, ni tampoc l'escala a Moscou del president del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, que s'ha hagut de conformar amb una trucada telefònica per intentar convèncer el líder rus d'avenir-se a negociar en persona.

La delegació russa no estarà integrada per cap dels negociadors habituals amb els Estats Units: no hi seran el ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov, ni l'assessor presidencial Iuri Uixàkov, ni el director del fons sobirà rus, Kirill Dmitriev. La formaran segones espases i, per tant, ja d'entrada, el Kremlin aigualeix qualsevol expectativa d'acord. La persona que l'encapçalarà és Vladímir Medinski, exministre de Cultura, encarregat de reescriure els llibres d'història segons els dogmes del govern rus, i que ja va capitanejar la delegació russa en les converses d'Istanbul del març de 2022, les últimes negociacions entre Rússia i Ucraïna.

La seva designació és un missatge a Kíiv, però també a Washington. Rússia pretén enterrar el pla de pau nord-americà discutit fa unes setmanes perquè creu que pot aconseguir més i no espera fer cap concessió a Turquia. Des que Putin va proposar les converses directes, l’entorn del Kremlin s’ha esforçat a deixar clar que el punt de partida haurien de ser els documents discutits precisament a Istanbul fa tres anys. Això sí, “tenint en compte la situació real sobre el terreny”, és a dir, sumant-hi el reconeixement dels territoris ucraïnesos ocupats com a russos.

Aleshores Ucraïna va acceptar un estatus neutral, la no adhesió a l’OTAN o la renúncia a recuperar Crimea per la força. En canvi, no hi va haver acord sobre quant s’hauria de reduir l’exèrcit ucraïnès (Rússia pretenia que tingués menys de 100.000 soldats) i, sobretot, no es va arribar a cap consens sobre les garanties de seguretat, una qüestió cabdal en cas que Ucraïna hagués acceptat veure reduïda la seva capacitat de defensa.

La premsa oficialista russa troba coherent l'elecció de Putin amb l'argument que, abans de celebrar reunions al més alt nivell, cal una feina preliminar, que és la que es preveu fer a Istanbul amb Medinski i altres càrrecs de segona fila. Però el més probable és que Kíiv, que havia desplaçat fins a Turquia el seu president, a més d'assessors d'alt nivell i el ministre d'Exteriors, consideri el gest rus com un menyspreu.

La incògnita és com reaccionarà la delegació nord-americana, que al capdavall és qui jutjarà els esforços d’uns i altres per avançar en el diàleg. Els Estats Units han anunciat que no viatjarien a Istanbul fins divendres i que estarien representats pel secretari d’Estat, Marco Rubio, i l’enviat especial Steve Witkoff, deixant en l'aire si hi seria l’altre enviat especial, Keith Kellogg, considerat molt proper a Kíiv.

Les posicions de tots dos bàndols estan molt allunyades i han arribat a la taula de negociacions com a resultat d’una competició entre uns i altres per presentar-se com els més disposats a la pau, no per una voluntat real de diàleg. Abans de conèixer la composició de la delegació russa, les esperances dipositades en aquestes converses eren mínimes. Després, són del tot nul·les.

Noves sancions

Per a Zelenski, el punt de partida hauria de ser un alto el foc d’almenys 30 dies. Els líders europeus havien avisat Vladímir Putin que, si no hi accedia aquest dilluns, la Unió Europea incrementaria les sancions contra el règim rus. Dit i fet. Aquest dimecres els socis comunitaris han acordat el dissetè paquet de restriccions contra Rússia i pretenen castigar més durament la coneguda com la flota fantasma de Moscou, que són vaixells que es dediquen a transportar petroli evitant les sancions europees.

Segons informen fonts diplomàtiques europees, la Unió Europea també ha acordat ampliar les restriccions a unes 30 empreses que es dediquen a esquivar les anteriors sancions comunitàries, i a 75 entitats i individus directament implicats en la indústria armamentista i l’exèrcit rus. De moment, però, el bloc comunitari ha evitat incloure-hi la prohibició als estats membres de comprar gas natural liquat (GNL) a Rússia.

De fet, el global de la UE ha importat 23.000 milions de GNL del règim de Putin, una quantitat superior a l’ajuda militar i financera que ha destinat a Ucraïna. Per això, Brussel·les ha proposat reduir la compra de combustibles fòssils fins que el 2027 ja no n’importin gens. Cal recordar que Espanya és el segon país de la UE que n’adquireix més i només el supera França.

Malgrat que Hongria i Eslovàquia han permès l’aprovació d’aquest paquet de sancions, la UE tem que bloquegin la renovació de totes les restriccions europees contra Rússia que s’apliquen des de l’inici de la guerra d’Ucraïna.