Putin deixa en l'aire la trobada amb Zelenski a Istanbul i diu que no accepta "ultimàtums"

MoscouLa proposta de Volodímir Zelenski de reunir-se cara a cara amb Vladímir Putin aquest dijous a Istanbul ha agafat a contrapeu el president rus. El Kremlin no ha volgut respondre a la invitació del líder ucraïnès, que diumenge a la nit havia contrarestat l’oferta del seu homòleg de mantenir converses directes entre Ucraïna i Rússia a Turquia apujant l’aposta i demanant-li que “no busqués excuses” per no asseure’s amb ell.

El portaveu del govern rus, Dmitri Peskov, que ha atès la premsa més tard del que és habitual, ha esquivat la pregunta dels periodistes i s’ha limitat a afirmar que estan decidits a “buscar seriosament maneres d’aconseguir un acord a llarg termini a Ucraïna”. Res més. D’aquesta manera, Putin guanya temps mentre busca una manera de declinar l’oferta sense que Donald Trump pugui acusar-lo de resistir-se a negociar la pau.

Per la seva banda, el president dels Estats Units ha suggerit que podria assistir a la trobada d'Istanbul entre els seus homòlegs ucraïnès i rus, si considera que es pot arribar a un acord. "Hi volaria [a Istanbul] si pensés que pot ser útil", ha deixat anar Trump, i ha insistit que ell ha estat l'artífex de la reunió: "No podien acordar una reunió perquè l'un deia alto el foc, l'altre deia que no a l'alto el foc [...]. Els vaig dir: «Mireu, arribats a aquest punt, això s'ha d'aturar. Aneu a la reunió. La reunió ja està programada. Aneu a la reunió de dijous»".

El Kremlin guanya temps

Una pista de per on poden anar els arguments del Kremlin per rebutjar una reunió cara a cara amb Zelenski l’ha donada el vicepresident del Senat rus, Konstantin Kosatxev, que, en declaracions al canal Rússia 24, ha al·legat que les trobades entre caps d’estat no s’organitzen a correcuita, sobretot en una situació tan complicada. “Una reunió sense preparació és pitjor que cap reunió”, ha explicat.

El setembre del 2022, quan Rússia es va annexionar les quatre províncies ucraïneses ocupades, el president ucraïnès va promulgar un decret que impedia les negociacions amb Putin. L’objectiu era evitar que hi hagués converses subterrànies amb representants russos que poguessin minar la posició ucraïnesa. Ara bé, Zelenski considera que aquest decret no l’afecta personalment i que ell és lliure de reunir-se amb representants del Kremlin, incloent-hi el president, si ho creu oportú.

Una altra de les narratives que Moscou havia utilitzat per vetar els contactes amb el líder ucraïnès era la seva il·legitimitat. Un argument que no té en compte interessadament que en virtut de la llei marcial no es poden convocar eleccions. Putin va arribar a suggerir que es destituís Zelenski i al seu lloc s’hi instal·lés un govern interí tutelat internacionalment. Però això va molestar Donald Trump, que va començar a intuir que Rússia potser no estava interessada en un acord de pau.

La proposta de Putin d’organitzar les primeres converses directes entre tots dos bàndols des del març del 2022 és la seva última fugida cap endavant per evitar que el president nord-americà el responsabilitzi del fracàs de les negociacions i, alhora, no haver de comprometre’s a un alto el foc de 30 dies. 

Un ultimàtum “inacceptable”

Però negar-se a una trobada cara a cara amb Zelenski després que Trump forcés el president ucraïnès a acceptar la cita entre tots dos països a Istanbul podria ser la prova definitiva per a la Casa Blanca que Putin no està disposat a arribar a un acord. Aquest diumenge el president dels Estats Units va assegurar que “procediria en concordança”, juntament amb els països europeus, si a Turquia es constatava que el Kremlin dilatava un possible pacte.

Segons Bloomberg, Trump va prometre als líders europeus que s’obriria a imposar sancions contra Rússia si calgués. Aquest dilluns el govern alemany ha amenaçat Putin amb preparar-ne un nou paquet si abans de la mitjanit no se sumava a l’alto el foc de 30 dies impulsat per Kíiv amb el suport dels aliats occidentals. El Kremlin ja hi ha respost rebutjant la pressió i assegurant que “el llenguatge dels ultimàtums és inacceptable per a Rússia”.

L’eufòria de la premsa oficialista després del cop d’efecte de Putin amb la proposta de converses directes contrasta amb el silenci dels opinadors ara que la pilota torna a ser a la teulada russa. “Aviat quedarà clar qui és el falcó i qui és el pacificador”, escrivia el corresponsal de guerra Dmitri Stexin al Komsomólskaia Pravda, mentre que Oleg Karpovitx, vicerector de l’Acadèmia Diplomàtica, assegurava a Izvéstia: “Putin ha fet una altra jugada com un gran mestre dels escacs i ha deixat en evidència el règim de Kíiv i els seus patrocinadors”. 

Sigui com sigui, la majoria d’experts coincideixen que, darrere dels esforços per a la galeria destinats a demostrar la màxima voluntat d’arribar a un acord, els progressos reals són mínims. Les posicions de tots dos països continuen molt allunyades: Putin no ha donat cap símptoma de renunciar a les seves exigències de màxims i tampoc Zelenski ha demostrat que estigui preparat per assumir cap pèrdua territorial. Així doncs, convé no esperar res positiu de les converses a Istanbul.