Blair a Bush, sobre la invasió a l'Iraq: "Amb tu, el que sigui"

Barcelona"Sadam Hussein no era una amenaça immediata el març del 2003", quan es va prendre la decisió d'envair l'Iraq, i la intervenció militar en aquell moment "no era l'últim recurs". Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat la investigació parlamentària britànica sobre l'actuació del govern de Tony Blair en la intervenció militar a l'Iraq que va arrencar el 2003 amb els Estats Units i Espanya.

Segons ha explicat aquest matí de dimecres Sir John Chilcot, que ha liderat la comissió que ha emès l'informe que porta el seu nom –informe Chilcot–, el govern de Blair "va decidir anar a la guerra sense haver exhaurit totes les opcions pacífiques per desarmar" el govern iraquià.

L'informe també conclou que hi va haver "errades" en la planificació militar posterior a la invasió i que "la valoració que es va fer sobre l'existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq tenia una certesa no justificada".

Segons la investigació, Blair "va sobreestimar les seves capacitat d'influir en les decisions dels Estats Units a l'Iraq", i tot i que al principi va intentar convèncer el seu homòleg nord-americà, George W. Bush, de canalitzar la intervenció a través de l'ONU, de seguida es va apuntar a la política de la Casa Blanca inspirada pels atacs de l'11-S a Nova York.

En una de les seves comunicacions, el 28 de juliol de 2002 –prop d'un any abans de la invasió–, Blair li va escriure a Bush: "Amb tu, el que sigui", segons ha explicat Chilcot, que tot i així ha assegurat que la comissió no ha determinat si la guerra era legal o no, ja que això és competència dels tribunals internacionals. El que sí que va dir és que "les circumstàncies en què es va decidir que hi havia base legal per a la intervenció militar estaven lluny de ser satisfactòries".

Segons Chilcot, la capacitat de l'Iraq per desenvolupar armes nuclears es va jutjar "amb una certesa que no estava justificada". "La intel·ligència britànica hauria d'haver deixat clar a Blair que no era segur que l'Iraq pogué desenvolupar aquests tipus d'armes", ha dit Chilcot, tot i que ha advertit que el llavors primer ministre britànic sí que "estava advertit que una intervenció militar augmentaria l'amenaça d'Al-Qaida sobre el Regne Unit i que una invasió podria suposar que aquestes armes acabessin en mans de terroristes".

Claus per interpretar l'informe Chilcot

Quan Blair es va entrevistar amb Bush a Texas el 2002 "la política formal era encar a la de contenir Sadam Hussein, però hi havia hagut un canvi profund en la intel·ligència del Regne Unit" que s'inclinava a dir que el president iraquià "no podia ser deposat sense una invasió" i "un pla de contingència per a una invasió havia començat". "Blair veia la seva aliança amb els Estats Units com una forma d'influir en Bush", ha apuntat Chilcot.

Poc després, Blair va escriure a Bush per dir-li "amb tu, el que sigui", però per advertir també que "si calia una coalició militar" calia passar primer per l'ONU. Poc després es va aprovar la resolució 4041 de l'ONU, que donava un ultimàtum a Hussein per desarmar-se o afrontar les conseqüències.

"Però al desembre, no obstant això, Bush va decidir que la feina dels inspectors de l'ONU a l'Iraq no havia aconseguit els resultats esperats i que calia prendre acció militar. Al gener, el Regne Unit accepta el calendari dels Estats Units i conclou que el més probable és la guerra", ha relatat Chilcot.

Blair, de "bona fe"

Blair, que en una entrevista a la cadena CNN havia demanat "perdó" pels danys ocasionats arran de la invasió, ha afirmat aquest dimecres que assumeix "tota la responsabilitat" per qualsevol error comès en la guerra, "sense excepció ni excuses".

En una declaració divulgada avui després de la publicació de l'informe sobre la guerra, Blair s'escuda en el fet que va prendre la decisió de "bona fe" i per a l'"interès" del seu país.

L'exmandatari afegeix que l'informe conté crítiques a la preparació, la planificació i la relació del país amb els Estats Units, però que requereixen unes respostes "serioses" que farà en el moment oportú. "Vaig a assumir tota la responsabilitat per qualsevol error sense excepció o excusa. Alhora, diré per què, però jo crec que va ser millor treure Saddam Hussein, i perquè no crec que aquesta sigui la causa del terrorisme que veiem avui, ja sigui al Pròxim Orient o en qualsevol part del món", addueix Blair.

Qui també ha donat la seva opinió sobre l'informe Chilcot ha estat el primer ministre britànic, David Cameron. El 'premier' sortint ha afirmat que cal "aprendre la lliçó" que deixa la guerra de l'Iraq i que tots els diputats que van votar a favor de la invasió de l'any 2003 "han d'assumir la seva part de responsabilitat". Tot i així, també ha reconegut les dificultats que sempre tenen les intervencions militars i la planificació del postconflicte.