REGNE UNIT

L’hora de la veritat per a Blair sobre la Guerra de l’Iraq

Un informe que es publica avui serà crític amb les decisions del ‘premier’

Set anys ha necessitat John Chilcot per tenir a punt les conclusions de la seva investigació sobre quin va ser el paper del Regne Unit a la Guerra de l’Iraq. En el focus mediàtic, social i polític, un home: l’ex primer ministre Tony Blair, que va donar l’ordre d’afegir-se a l’ofensiva capitanejada pel nord-americà George W. Bush, sota l’excusa que el règim de Saddam Hussein tenia armes de destrucció massiva. L’arsenal, com és públic i notori i va fer evident una altra investigació sobre el terreny, no existia, però Bush i Blair i José María Aznar, el tercer de l’anomenat trio de les Açores, han estat justificant la guerra tots aquests anys per aquestes armes.

Avui a les 12.30 h [hora catalana] Chilcot publicarà el seu informe, que es preveu que sigui crític amb Blair, que fins a finals del 2015 no va assumir que s’havia guiat per unes “dades errònies”. El britànic demanava “perdó” pel mal causat: mig milió de morts, dels quals 122.000 eren civils, segons un recompte independent iraquià. L’1 de maig del 2003, un Bush amb els polzes alçats en senyal de victòria -i sota un cartell que deia “Missió complerta”- assegurava que els exèrcits aliats estaven dominant. Oficialment la guerra va durar 10 anys més i l’Iraq és avui un país afectat per lluites sectàries i amb l’Estat Islàmic escampant la violència per la regió.

Informe Chilcot

Una investigació molt llarga i massa cara

El juny del 2009, el laborista Gordon Brown va encarregar a l’assessor John Chilcot l’obertura d’una investigació per determinar com el gabinet Blair havia pres les decisions per entrar a la guerra iraquiana. A Brown li va costar dos anys fer el pas de permetre la fiscalització del seu company de partit i antecessor, però s’hi va veure obligat per la pressió de l’opinió pública -que va protagonitzar les protestes més massives de la història contra la guerra- i les famílies dels 179 soldats britànics morts a l’ofensiva. L’informe final consta de 2,6 milions de paraules, que equivalen a tres cops les que apareixen a la Bíblia o a quatre vegades les que formen el clàssic Guerra i pau. A banda de la poca celeritat en els terminis, a la comissió investigadora se li ha criticat l’excés de la factura a l’erari públic: uns 12 milions d’euros.

Les decisions de Blair

Converses entre el ‘premier’ i el nord-americà

L’ex primer ministre ha declarat dos cops davant dels investigadors, que han pogut accedir a informes del govern britànic, així com a converses entre Blair i Bush, amb el compromís que no es faci pública cap paraula d’aquest últim líder. L’informe haurà de determinar si el britànic s’havia compromès a participar en l’aliança en aquestes xerrades informals, prèvies a l’inici de la invasió, el 19 de març del 2003, abans de comptar amb l’autorització del Parlament. Un estret col·laborador de Blair va declarar que sí, que el 2002 el britànic va escriure una carta a Bush oferint-se si els Estats Units feien el pas a l’Iraq.

Possibilitat de judici

Hi ha unanimitat que Blair no serà processat

La premsa britànica era gairebé unànime que l’informe pot suposar una estirada d’orelles a Blair i els serveis d’intel·ligència, però la tònica majoritària dels analistes consultats era que l’ex primer ministre és lluny d’haver de donar explicacions davant d’un jutge. Un advocat considerava una “fantasia” pensar que Blair acabés al Tribunal Penal Internacional, l’organisme que té autoritat per jutjar els crims contra la humanitat. Pot ser que Blair no s’ajustés a la Carta de l’ONU, que permet la invasió en un exercici d’autodefensa, però l’equació no acaba amb una imputació de crim de guerra.

Debat laborista

Corbyn, al capdavant de la plataforma Stop the War

Les conclusions de l’informe arriben enmig d’una crisi oberta en el Partit Laborista, després del triomf del Brexit. L’actual líder, Jeremy Corbyn, era el 2003 la cara visible de Stop the War, la plataforma contra la invasió de l’Iraq que va mobilitzar centenars de milers de britànics als carrers. Corbyn, ara qüestionat per la seva tèbia campanya a favor de la permanència a la UE, va titllar la guerra d’“il·legal” i potser faria bandera de veure la caiguda del seu excap.

Més continguts de