Sergio Mattarella, l’àrbitre de la política italiana
El president va entrar en política per l’assassinat del seu germà
MilàEl president de la República Italiana, Sergio Mattarella (Palerm, 1941), afronta el seu setè i últim any de mandat convertit en l’àrbitre d’una crisi que podria escriure el seu últim capítol en els pròxims dies amb la investidura de Mario Draghi com a primer ministre. És l’última carta per salvar Itàlia de l’abisme que li queda al president, un home extremadament discret, catòlic, viudo i pare de tres fills, que va arribar a cap de l’estat sent pràcticament un desconegut i que s’ha convertit en el polític més ben valorat pels italians.
Sergio Mattarella va ser elegit president de la República el 2015 en substitució de Giorgio Napolitano, que de manera excepcional havia allargat el seu càrrec per donar estabilitat al país en un moment de fortes turbulències. El llavors primer ministre, Matteo Renzi, havia pactat l’elecció del cap de l’estat amb Silvio Berlusconi, líder de l’oposició, però a l’hora de la veritat va trair l’acord i va aconseguir que el Parlament triés Mattarella, magistrat del Tribunal Constitucional i enemic històric del Cavaliere.
Fill d’un dels fundadors de la Democràcia Cristiana, la vida del president de la República va canviar el 6 de gener del 1980, quan la Cosa Nostra va assassinar Piersanti Mattarella, llavors president de Sicília, amb vuit trets a boca de canó. Aquell moment, immortalitzat en una foto en què se’l veu tractant de treure d’un cotxe el cadàver ensangonat del seu germà gran, el va marcar tan profundament que va abandonar les aules de la Universitat de Palerm, on ensenyava per entrar a la política.
Paper institucional
A diferència de Napolitano, a qui van anomenar Rei Giorgio pel seu intervencionisme, Mattarella s’ha distingit pel seu tarannà moderat i l’escrupolós amb les seves funcions. El cap de l’estat té poders limitats, però els especialistes sostenen que té una mena de “poder acordió”, que s’expandeix o es contrau en funció de les necessitats. Ell, però, va definir el seu rol de manera molt més gràfica: “El president de la República és àrbitre, garant de les institucions, no pren decisions polítiques”, va dir en una ocasió.
Durant el seu mandat, no han estat poques les vegades que ha hagut de treure la targeta vermella. Per exemple, quan va vetar un candidat a ministre d’Economia euroescèptic durant les llargues negociacions entre la Lliga i el Moviment 5 Estrelles (M5E) per formar govern després de les eleccions el 2018. L’experiment va durar tot just 14 mesos. Matteo Salvini va trencar la coalició, però el M5E i el PD van arribar a un acord, de nou amb Giuseppe Conte com a primer ministre, que Mattarella va acceptar.
Ha estat ministre en els gabinets de Giulio Andreotti i Massimo D’Alema i vicepresident del consell de ministres. Abans de ser president de la República, però, els italians el coneixien sobretot per ser l’impulsor de la llei electoral aprovada el 1993 que Silvio Berlusconi va derogar el 2001. Deu anys després, el Tribunal Constitucional de què ell formava part va declarar inconstitucional la llei electoral berlusconiana.
Enemic de Berlusconi
L’enemistat entre Mattarella i Berlusconi és històrica. El 1990 l’actual cap de l’estat va dimitir com a ministre d’Educació després de l’aprovació d’una normativa que reorganitzava els canals televisius i atorgava tres llicències a Mediaset, l’imperi mediàtic del magnat milanès, que monopolitzava així el mercat audiovisual mentre es preparava per presentar-se a les eleccions per primera vegada.
La rocambolesca política italiana podria regalar ara un nou cop d’efecte i col·locar l’ancià líder de Força Itàlia com a substitut de Mattarella quan aquest acabi el seu mandat el 2022. Aquest és el somni més desitjat del Cavalierei la promesa que Salvini, actual líder del centredreta, hauria fet al magnat per evitar que es passés a les files de Conte.
Amb Mario Draghi sobre el terreny de joc, canvien les regles del partit. L’excap del Banc Central Europeu, amb qui Mattarella comparteix una profunda amistat, era fins ara el més ben situat per substituir-lo al Palau del Quirinal. Però amb Super Mario al capdavant del govern, els especialistes no descarten ara que el president de la República, com va fer el seu predecessor, pugui allargar el seu mandat de forma excepcional.
