Sisme a l’Afganistan: les dones agonitzen durant dies perquè només les metgesses les poden atendre

Kabul“He estat durant nits amb un dolor insuportable fins que per fi ha arribat una metgessa que m’ha pogut atendre”, lamenta Qamro Jan, una dona afganesa que ha estat agonitzant durant dies després de resultar greument ferida pel terrible terratrèmol que dilluns va sacsejar la província de Kunar, a l'est de l'Afganistan. Kunar és una de les províncies més conservadores del país i els metges homes no solen atendre les dones. És a dir, només una metgessa les pot assistir. Amb els talibans, aquesta situació encara s'ha agreujat més i el terratrèmol ha resultat devastador: centenars de dones ferides han hagut d'esperar hores i dies sense atenció mèdica fins que doctores d'organitzacions internacionals han arribat a la zona. I, tot i això, no són suficients.

El terratrèmol ja ha causat més de 2.200 morts i 3.600 ferits, i aquest dissabte s'han tornat a produir noves rèpliques d'una magnitud de fins a 5,2 a l'escala de Richter. Els equips de rescat continuen treballant per ajudar les víctimes i recuperar els cossos d'entre la runa, però no donen l'abast.

Kunar és una zona especialment muntanyosa i les esllavissades causades pel sisme han bloquejat les carreteres i han impedit l'arribada de maquinària pesant. A molts pobles no hi ha excavadores i la gent ha de desenterrar les víctimes amb pics, pales i de vegades amb les seves pròpies mans. Cada dia es troben més cadàvers. Alguns ja estan en descomposició: la pudor és nauseabunda i fa l'aire irrespirable.

Organitzacions com l'Unicef, el Comitè Internacional de la Creu Roja i Save the Children han enviat infermeres i doctores al lloc del terratrèmol, però no són suficients per atendre les moltes dones ferides. Els talibans asseguren que també hi han enviat equips mèdics, però a les fotos oficials del ministeri de Salut no apareixen dones.

Des que els talibans van arribar al poder el 2021, els seus successius decrets contra les dones han obligat moltes metgesses a abandonar el país. Unes altres, davant les normes dels talibans, com l'exigència d'un acompanyant masculí (mahram) per anar a l'hospital, han deixat la feina o s'han traslladat a Kabul o altres províncies amb menys restriccions. A més, la prohibició dels talibans que les dones puguin cursar estudis superiors, inclosos els de medicina i obstetrícia, ha impedit la formació de noves professionals de la salut. El resultat és que ara, a Kunar, amb prou feines queden metgesses.

Les dones embarassades són les més vulnerables. Treballadors humanitaris asseguren que algunes han patit complicacions greus mentre esperaven en tendes de campanya que una metgessa les atengués. "La situació aquí és crítica. Les dones estan ferides físicament i traumatitzades. Intentem atendre la major quantitat de pacients possible, però a les que no podem ajudar les enviem a hospitals d’altres províncies", declara un metge voluntari d'una clínica mòbil.

Tampoc se sap què passarà amb les vídues. Després de la mort dels seus marits en el terratrèmol, s'han quedat soles amb els seus fills petits i sense cap ingrés en un país on els talibans sovint impedeixen a les dones treballar fora de casa i tradicionalment són els homes els que s'encarreguen del suport de la família. Què serà d’elles?

A tots els pobles, els supervivents relaten les mateixes escenes: nens cridant sota sostres ensorrats, mares traient els cossos sense vida dels seus nadons entre la runa, pares buscant els seus familiars amb les seves pròpies mans... "Dues de les meves filles, la meva dona i el meu fill van quedar sepultats sota la runa -diu amb la veu trencada un d'ells, Abdul Majid-. No vaig poder fer res per salvar-los. Fins i tot el meu ramat, que era l’únic que tenia per viure, ha mort. Només una de les meves filles ha sobreviscut, però està ferida".

Alguns ferits han estat traslladats a clíniques locals de Kunar o a hospitals de la veïna província de Nangarhar. Però l'arribada massiva de pacients ha col·lapsat el ja fràgil sistema de salut afganès. No hi ha prou llits, els passadissos són plens de gent i molts ferits s'estan a terra o en tendes de campanya improvisades. La majoria pateixen fractures, traumatismes cranials i hemorràgies internes. Alguns equips mèdics mòbils s'han traslladat a la zona del terratrèmol, però no donen l’abast.

Així mateix falten medicines i fins i tot benes i analgèsics. Als centres sanitaris es demana als supervivents que vagin a les farmàcies a comprar les medicines i el material sanitari que necessiten, però molts ho han perdut tot i no poden pagar ni les pastilles més barates. "Abans no teníem res. Ara tenim menys que res", lamenta un home.

Falta menjar i aigua potable

Els supervivents no només ploren els morts, sinó que també lluiten per sobreviure. Les rèpliques constants que sacsegen la zona després del terratrèmol de dilluns obliguen les famílies a dormir a la intempèrie, amb por de tornar a casa. Tendes de campanya improvisades poblen el paisatge devastat, però no són suficients per protegir la gent del vent i del fred.

El menjar i l'aigua potable també escassegen. El Programa Mundial d'Aliments, la Missió d'Assistència de les Nacions Unides a l'Afganistan (UNAMA) i el Comitè Internacional de la Creu Roja han enviat a la zona combois amb farina, oli i llenties, però la distribució és lenta i les necessitats superen amb escreix les provisions.

Comunitats locals d'altres províncies també s'han mobilitzat recollint aliments, medicaments i tendes de campanya per als supervivents. "Vaig venir aquí per ajudar els supervivents i vaig portar els queviures que vaig poder carregar. La gent està en una situació desesperada i no els podem abandonar", explica un d'ells, Akhtar Gul, que es va traslladar a peu fins al poble de Mazardara, on les autoritats calculen que més de 1.820 persones han mort. Altres voluntaris descriuen escenes horribles: pares carregant els cossos dels seus fills sense vida embolicats en mantes, famílies senceres enterrades juntes, veïns organitzant funerals per a desenes de persones…

Els talibans han intentat donar una imatge d'eficàcia davant la tragèdia. Per exemple, han demanat a empresaris i a ONG que enviïn ajuda a la zona devastada i alguns dels seus líders s'hi han traslladat. Els mitjans de comunicació estatals s'han encarregat de fer-ne una bona difusió. Amb tot, els supervivents asseguren que la major part de l'ajuda ha arribat d'agències internacionals i d'afganesos d'altres províncies que hi han portat menjar, roba i medicaments.

En aquesta ocasió els talibans no han imposat cap censura i han permès als periodistes afganesos i fins i tot als blocaires arribar a les zones afectades per informar-ne. Reportatges i imatges de cases ensorrades i funerals massius copen les xarxes socials i els mitjans de comunicació afganesos. Amb una raó clara: sensibilitzar. La catàstrofe és tan greu que cal ajuda internacional.