Els socialistes francesos s'independitzen del partit

La 'Macronmania' s'encomana entre dirigents de l'esquerra per muntar moviments al marge

L’anunci de  Manuel Valls de voler unir-se a la majoria presidencial d’ Emmanuel Macron és només la punta de l’iceberg que amaga l’imminent trencadissa del Partit Socialista (PS) francès o almenys amb la composició actual. El primer secretari del partit, Jean-Christophe Cambadélis, ja ha avisat de l'obertura d'un expedient d'expulsió contra l'ex primer ministre. La vigília, el mateix Cambadélis havia assegurat que seria “impossible” mantenir el doble carnet: el de socialista i el del rebatejat moviment de Macron, La República en Marxa. Valls, però, córrer el risc ara de quedar-se sense cap sigla.

El president de la comissió nacional d’investidura del moviment fundat per Macron, Jean-Paul Delevoye, ha tornat a recordar aquest dimecres que Valls no compleix amb les condicions necessàries per acceptar la seva inclusió com a candidat a les legislatives. El problema? “L’adhesió al moviment”, ha matisat Delevoye a l’emissora Europe 1. I encara ha volgut anar més lluny, evidenciant la delicada situació a la qual es trobaran si Valls acaba dins de les files macronistes: “Ja veiem que no és forçosament oportú per En Marxa integrar aquesta candidatura. I alhora, s’ha d’analitzar la paraula d’un primer ministre”, ha confessat Delevoye. De fet, des de les files macronistes temen que la carta Valls els perjudiqui més que els beneficiï.

Un altre socialista que deserta a mitges el partit del puny i la rosa és el derrotat, però sembla que no abatut Benoît Hamon, candidat a les presidencials, que ha anunciat que l'1 de juliol posarà en marxa el seu propi moviment per “reconstruir una esquerra inventiva que anirà més enllà de les etiquetes polítiques”. Hamon ha explicat que el moviment –amb certes reminiscències macronistes- té per objectiu agafar les regnes del “treball que es va començar durant la campanya”, de la qual el socialista va sortir molt mal parat, recollint només 6,36% dels vots i quedant desbancat a la primera volta.

Hamon ha assegurat que no vol abandonar el PS, però el cert és que l’ home que representa l’ala més a l’esquerra dels socialistes sembla que hauria entès –davant els resultats de les presidencials- que seguir aferrat a un mastodont com el PS francès no el beneficia si vol portar a terme el seu projecte. I no ha pogut tenir millor exemple: Macron va crear el seu moviment quan encara era ministre sota la presidència de François Hollande, quatre mesos més tard presentava la seva dimissió per posar-se en marxa direcció l’Elisi.

Aquestes eleccions han marcat sens dubte un abans i un desprès pels partits polítics francesos, més enllà dels resultats. Macron ha obert una via fins aquí inexplorada, ser elegit president sense la necessitat de tenir una estructura de partit a l’esquena. Un paral·lelisme –tot i que amb matisos- amb La França insubmisa de Jean-Luc Mélenchon, que va obtenir un 19,2% dels vots, millorant la seva marca personal del 2012 quan ja es va presentar en aquests comicis darrere la coalició de partits del Front d'Esquerra.

Precisament, aquest ex líder socialista ha anunciat que es presentarà com a candidat a les legislatives del mes que ve en una circumscripció de Marsella sota la bandera dels insubmisos. I com si augurés les intencions d’Hamon, Mélenchon ha incitat el socialista contestatari a seguir el seu camí: “A la gent com Benoît Hamon i Arnaud Montebourg els dic que trenquin amb el PS i que surtin del vell món”. Pocs minuts més tard, Hamon anunciava el llançament del seu nou moviment. Pròxima parada: fer les maletes del carrer de Solférino, la seu del PS?

Més continguts de