Internacional 04/05/2022

Els socialistes se sumen a l'aliança històrica de l'esquerra francesa promoguda per Mélenchon

Les crítiques internes no frenen el partit a l'hora d'unir-se a La França Insubmisa per concórrer a les legislatives

3 min
L'alcaldessa de París, Anne Hidalgo, aquest dimarts en un acte del Partit Socialista a Montpeller

ParísDesprés de dies d'estira-i-arronsa, finalment el Partit Socialista (PS) se sumarà a la unió històrica de partits d'esquerres impulsada per l'insubmís Jean-Luc Mélenchon per fer front comú a les eleccions legislatives de França, que se celebraran el 12 i el 19 de juny, si el consell nacional del partit ratifica dijous l'acord tancat aquest dimecres amb La França Insubmisa (LFI). Tot i les crítiques d'una part de la formació i el risc de desercions d'històrics del partit i d'un trencament intern, els socialistes han acceptat concórrer conjuntament els comicis perquè l'esquerra tingui més influència a l'Assemblea Nacional.

Per sumar-se a l'aliança, un PS molt debilitat ha hagut de subscriure bona part del programa de LFI, partit considerat a França com a esquerra radical i amb postulats molt allunyats dels socialistes, sobretot en la relació amb la Unió Europea. El text de l'acord matisa que els socialistes no estan disposats a "desobeir" normes comunitàries -com defensen els insubmisos- però sí a "derogar-ne transitòriament". Tot i el malabarisme lingüístic, suposa una capitulació dels socialistes, que històricament han estat fermament defensors de la integració europea.

Amb l'anomenada Nova Unió popular ecològica i social, La França Insubmisa i el partit socialista volen "evitar que Emmanuel Macron continuï la seva política injusta i brutal", segons assenyalen en un comunicat. Mélenchon aspira a que la unió de l'esquerra sigui el grup parlamentari majoritari i a forçar el president del país a una cohabitació. En aquest eventual escenari, Macron hauria de nomenar un primer ministre de la nova majoria d'esquerra, que seria Mélenchon, tal com ell mateix ha anunciat. El líder de LFI va recollir el 22% dels vots a la primera volta de l'elecció presidencial, molt a prop de la líder d'extrema dreta Marine Le Pen. "Macron pot i ha de ser vençut, i nosaltres podem fer-ho amb una majoria per governar amb un programa de ruptura", ha assegurat aquest dimecres el coordinador de LFI, Adrien Quatennens.

Segons l'acord, pendent de ratificació, els socialistes tindran 70 de les 577 circumscripcions, una xifra inferior a la dels Verds (100) però superior a la dels comunistes (50). A l'elecció presidencial, la candidata socialista Anne Hidalgo no va aconseguir ni un 2% dels vots, un resultat que ha agreujat la profunda crisi política que viu la formació i l'ha deixat sense ajudes públiques per pagar la campanya (només reben reemborsament per despeses electorals els candidats dels partits que aconsegueixen almenys el 5% dels vots).

Viabilitat política i econòmica

Si no ho ha cap sorpresa aquest dijous que obligui els socialistes a fer marxa enrere, l'aliança de l'esquerra permetrà al partit tenir presència al parlament i grup polític, un aspecte clau per poder rebre finançament públic. El Partit Socialista es juga la seva viabilitat política i econòmica en aquestes eleccions presidencials i el fet de concórrer en una aliança d'esquerres allunya el fantasma de la desaparició, tot i que el partit quedarà diluït en la Nova Unió popular. I, encara pitjor, corre el risc d'una ruptura interna que podria cristal·litzar en els propers dies i que deixaria la formació encara més tocada.

Excàrrecs governamentals socialistes com l'expresident François Hollande, l'ex primer ministre socialista Bernanrd Cazeneuve o l'exministre d'Agricultura Stéphane Le Foll han criticat durament que el PS s'hagi unit a Mélenchon –també exministre socialista– i alguns d'ells amenacen amb abandonar la formació. També l'ex primer secretari del partit Jean-Christophe Cambadélis va qualificar de "rendició" la unió. La candidata Anne Hidalgo no s'hi ha pronunciat, però és coneguda la seva poca simpatia pel líder de LFI i les seves propostes.

La nova aliança de l'esquerra francesa integrarà els insubmisos, els socialistes, els Verds i el Partit Comunista (PCF), que dimarts va tancar un acord amb Mélenchon. El secretari general dels comunistes, Fabien Roussel, ha advertit aquest dimecres que la unió no implica tenir un programa electoral comú i que el seu partit "mantindrà la seva autonomia, independència, i llibertat de to i de paraula" durant la legislatura. "Ningú de l'esquerra guanyarà tot sol, per això hem d'avançar junts", s'ha justificat Roussel als micròfons de France Inter.

Cronologia del declivi del Partit Socialista

2002. L’inici del declivi: Jospin no passa a la segona volta

És difícil posar una data a l’inici de la crisi del Partit Socialista francès (PS), però per a alguns analistes la desfeta electoral de Lionel Jospin a la presidencial del 2002 anticipa el declivi de la formació, aleshores dirigida per François Hollande. Contra tot pronòstic, Jospin no passa a la segona volta, que l’acabarien disputant el conservador Jacques Chirac i l’ultradretà Jean-Marie Le Pen. Jospin deixa la política. És el primer avís pels socialistes.


2014-2015. Hollande presideix mentre el partit s’enfonsa

Després del nou fracàs electoral de Ségolène Royal, que perd l’elecció contra Nicolas Sarkozy el 2007, Hollande es converteix en president el 2012 i dos anys després, a les municipals del 2014, el PS perd l’alcaldia de gairebé 200 municipis de més de 9.000 habitants. El declivi es repeteix a les regionals del 2015, on els socialistes passen de presidir 23 de les 26 regions a tenir-ne 7 de les noves 17 grans regions redissenyades per Hollande.


2016. Macron abandona el govern

Amb François Hollande encara com a president, Emmanuel Macron -aleshores ministre d’Economia- abandona el govern i funda una plataforma, La República en Marxa, que després es convertiria en el seu partit. Macron marxa de l’executiu amb la idea de presentar-se a l’elecció presidencial proclamant superar l’eix esquerra-dreta. Hollande acaba el seu mandat amb la popularitat per terra. És el punt d’inflexió per a un partit que a partir d’aquest moment comença una caiguda lliure imparable. Molts atribueixen a la presidència de François Hollande la greu crisi que travessa el partit socialista, que tampoc ha trobat un líder capaç de remuntar la situació. L’efecte Macron deixa greument ferit el PS.


2017. Macron esborra el Partit Socialista

El president Hollande no ha complert amb moltes promeses electorals ni amb les expectatives dels votant d’esquerres i davant el descontent del seu electorat, renuncia a presentar-se a la reelecció. Benoît Hamon el substitueix com a candidat presidencial i fracassa estrepitosament amb un 6,4% dels vots. El PS pràcticament desapareix del mapa electoral. Emmanuel Macron es converteix en president de la República concentrant bona part del vot socialista.


2022. Desfeta històrica d'Hidalgo

Els socialistes no aixequen cap, però conserven l’alcaldia de París. La seva alcaldessa, Anne Hidalgo, és l’escollida per reflotar el partit com a candidata a l’elecció presidencial. Hidalgo, però, porta el PS al pitjor resultat electoral de la història del partit (1,7%). El seu futur està en perill. Per a les legislatives, la formació opta per concórrer en una aliança de partits d’esquerres.

stats