Jimmy Burns: "El successor de Johnson haurà de buscar la legitimació de les urnes"

BarcelonaJimmy Burns Marañón (Madrid, 1953) és escriptor i periodista. Durant tres dècades va treballar a Financial Times, i ha publicat diversos llibres. Viu entre Londres i Sitges, on el va sorprendre la dimissió del primer ministre britànic Boris Johnson.

Com és que Johnson ha trigat tant a acceptar que havia de plegar?

— Perquè la seva personalitat és idiosincràtica i excèntrica. Sempre ha tingut molta fe, que ha arribat a convertir-se en arrogància sobre el seu propi destí. I va creure que estava per sobre del bé i del mal. En un moment va perdre de vista que no liderava una república bananera sinó una democràcia amb molta tradició, i són les institucions que l'han fet fora.

Se l'ha comparat amb Trump.

— No té res a veure. Trump i Johnson venen de tradicions polítiques molt diferents. Trump sorgeix del capitalisme nord-americà més pur, no és un polític. Johnson sorgeix d'un partit conservador d'una llarga tradició, es fa formar a Oxford i en els seus bons moments tenia un sentit de la política com a democràcia. El que no veurem al Regne Unit és un assalt al Parlament ni un cop a les institucions democràtiques, com va passar amb Trump. Amb tots els estira-i-arronses, aquestes setmanes s'ha demostrat que les institucions són més importants que el seu ego. Al Regne Unit el que veurem és una transició problemàtica que pugui portar a un nou lideratge conservador o unes noves eleccions.

N'hi ha prou amb un relleu al lideratge conservador per tornar a posar el Regne Unit en ordre?

— Esperem tornar al bon camí com més aviat millor, perquè no tenir un lideratge de confiança i respectat per la ciutadania i a la resta del món és el que ha portat el Regne Unit a la pitjor situació des de la postguerra. El Regne Unit encara és una gran nació que té un gran sentit democràtic, bons mitjans de comunicació i un sistema parlamentari que no té comparació arreu d'Europa. Per tant, confio que les institucions puguin portar la transició. En la meva opinió, el futur nou primer ministre hauria de buscar la legitimació amb unes noves eleccions. Ja ho veurem. El fet és que qui va guanyar les eleccions fa dos anys i mig per al partit conservador va ser Boris Johnson, que ara surt per la porta del darrere i deixa la integritat de la política britànica molt tocada.

Quins són els reptes del seu successor?

— La guerra d'Ucraïna, que té un final molt obert, la crisi econòmica, amb la greu inflació, i recuperar la negociació amb Brussel·les després del Brexit, que no ha portat res de bo ni per al país ni per al poble britànic. També mantenir la unitat: Escòcia demana la independència, a Gal·les també hi ha un moviment nacionalista important i també a Irlanda del Nord, on la política de Johnson no ha millorat precisament les coses.

Gairebé tots els candidats que es postulen per al lideratge tory estan defensant rebaixes d'impostos, però el país té un fort nivell de dèficit. Com es pot gestionar això?

— La veritat és que sembla que els candidats que defensen les rebaixes d'impostos busquen una estratègia a curt termini per ser elegits com a líder del partit de govern i primer ministre pels seus col·legues parlamentaris amb el suport dels membres del partit conservador. L'argument és que abaixar impostos minimitza l'impacte de la pujada de preus i estimula la inversió. Però això és difícil de sostenir a llarg termini, precisament perquè el deute públic estimat equivalent ja equival al 96% del PIB. Qui surti elegit haurà de gestionar l'economia en un ambient molt incert tant a escala nacional com internacional: la pressió salarial del sector públic, la necessitat de promoure polítiques energètiques sostenibles, la guerra d'Ucraïna (que té una sortida difícil de pronosticar més enllà del seu impacte negatiu en l'economia i els preus). No s'ha de descartar que el candidat elegit s'hagi d'enfrontar a una certa pressió fora del partit perquè es convoquin noves eleccions generals. Però amb eleccions o sense, el nou líder tory no ho tindrà gens fàcil per restaurar la credibilitat del Partit Conservador després de l'experiència de Boris Johnson, un polític carismàtic però que va acabar mentint més que convencent, i que ha deixat l'economia en una situació d'alt risc.