Rishi Sunak, Joan Mascaró Fornés
Com a practicant de l'hinduisme, Rishi Sunak va jurar el càrrec de primer ministre del Regne Unit damunt el Bhagavad Gita, un dels textos fonamentals d'aquesta religió. El fet és evidentment significatiu com a avanç en termes de diversitat (un hindú de pell fosca governa per primera vegada damunt els anglosaxons pàl·lids, rossos i protestants), i també es pot entendre com un bon auguri, o si més no una expressió de bons desitjos, per al mandat del nou primer ministre. El Bhagavad Gita és un poema èpic de 700 versos que forma part del Mahabharata, i té com a protagonistes el príncep Arjuna i el déu Krixna: l'argument és que el príncep sent dubtes abans d'entrar en batalla, i el déu l'aconsella i l'il·lumina perquè es decideixi, i perquè tingui èxit en el combat. Més enllà d'aquesta sinopsi, però, el poema conté els preceptes ètics i morals que sustenten el pensament del ioga, el vèdic i el tàntric, i és llegit com un manual de normes encaminades no tan sols al bon govern de la cosa pública, sinó també al de la vida particular de cadascú. Cadascun dels consells de Krixna a Arjuna es poden llegir com a il·luminacions, com a punts de llum que ens guien cap a la rectitud moral i l'equilibri espiritual. Com llànties de foc, hauria dit Joan Mascaró Fornés.
I és que és ben probable que Sunak hagi llegit el Bhagavad Gita en la traducció que en va fer Joan Mascaró Fornés. Filòleg, orientalista i místic, Mascaró va ser un mallorquí (de Santa Margalida, com el banquer i contrabandista Joan March) que es va exiliar a causa de la Guerra Civil i el franquisme a Anglaterra. Allà va ser professor a Cambridge, i des d'allà va traduir els grans textos de l'hinduisme del sànscrit a l'anglès (el Bhagavad Gita i els Upanishad, i encara, del pali, els Dhammapada): ja existien traduccions d'aquests textos a la llengua anglesa, però les de Mascaró —elogiades pel poeta Rabindranath Tagore, premi Nobel— van esdevenir de referència. La del Bhagavad Gita, a més (publicada per primera vegada el 1962, després de cinquanta anys de lectura i estudi per part de Mascaró), es va convertir en un èxit, i encara avui l'editorial Penguin la manté en constant reedició a la seva col·lecció de clàssics. Com a anècdota que sempre fa gràcia, cal consignar que la traducció del Gita li va procurar a Mascaró l'admiració i l'amistat dels Beatles, en especial de George Harrison. L'única cançó dels Beatles que està dedicada a algú és The inner light, composta per Harrison i dedicada a Mascaró.
El Bhagavad Gita és un diàleg entre un déu i un home interrogant-se per la manera d'assolir la justícia i la victòria del bé damunt el mal. Sunak és un brexiter multimilionari, partidari de les polítiques migratòries dures. No sembla un bon començament, però almenys s'encomana al Gita, un text associat a la netedat d'esperit i la claredat de pensament. Si vol seguir per aquest camí, des d'aquí li recomanaríem Llànties de foc i La creació de la fe, dos grans llibres de Joan Mascaró Fornés que trobarà fàcilment publicats en la seva versió original en anglès.
