Els EUA bombardegen posicions d'Estat Islàmic al nord de Nigèria la nit de Nadal
El país de l'Àfrica Occidental afirma que es tracta d’una operació militar coordinada i pactada amb Washington, que justifica l’atac al·legant un “genocidi contra els cristians”
Girona“No és un error, Donald Trump ha bombardejat el dia de Nadal perquè és una data important per als cristians i perquè és una manera de que es parli d’ell”, explica Silas Jonathan, expert en desinformació del Centre de Periodisme, Innovació i Desenvolupament (CJID en les seves sigles en anglès). El president nord-americà, Donald Trump, ha anunciat aquest dijous en un comunicat publicat a Truth, la seva xarxa social, que els Estats Units van llançar un atac "poderós i mortal" contra campaments d'Estat Islàmic a Nigèria durant la nit de Nadal.
El centre de Comandament Militar Nord-Americà per al Continent Africà ha informat que l’atac es va dur a terme a l’estat de Sokoto, al nord-oest de Nigèria. Trump ha justificat el bombardeig al·legant que Estat Islàmic (ISIS en les seves sigles en anglès) “ha atacat consecutivament els cristians a nivells mai vistos en anys” i ha desitjat “bon Nadal a tothom, inclosos els terroristes morts”.
El ministre de Defensa nigerià, Yusuf Tuggar, ha declarat aquest divendres al canal de televisió local ChannelsTV que Nigèria “havia proporcionat informació” a Washington. Tuggar també ha dit que va parlar per telèfon amb el secretari d’Estat nord-americà, Marco Rubio, “durant 19 minuts”, just “cinc minuts abans de l’atac”. Segons Tuggar, el president nigerià, Bola Tinubu, havia donat “llum verda” als bombardejos i no ha descartat la possibilitat que es repeteixin.
El rerefons de l'atac
Durant els últims mesos, Trump ha llançat una campanya de comunicació constant per afirmar i justificar que els cristians enfronten un “genocidi” al país de l’Àfrica Occidental. “Jo soc cristià i visc al nord de Nigèria i no em sento amenaçat”, explica Silas Jonathan en trucada telefònica des de l’estat de Plateau, a la regió Centre Nord del país africà. “Un genocidi és el que va passar a Ruanda o durant la segona Guerra Mundial”, dius Silas.
Mentre que Trump segueix amb la seva narrativa de “persecució i genocidi contra els cristians” els mateixos nigerians, com ara Silas, recorden que no es tracta d’un conflicte religiós sinó entre nòmades que volen alimentar les seves vaques i agricultors. “Quan més atacs hi ha és durant l’època de collita i a mitjans d’agost, quan els camps estan més verds, que és quan més menjar hi ha per al bestiar”, assenyala Silas. Segons l’expert en desinformació, el que pretén Trump és convertir-se en “el protector i salvador dels nigerians” així com aconseguir el beneplàcit de les “comunitats cristianes del sud del país”.
Fins i tot Tuggar ha confirmat en declaracions en una entrevista al canal de televisió nord-americà CNN que el “terrorisme a Nigèria no és un conflicte religiós sinó una amenaça regional”. I ha afegit: “La seguretat a Nigèria és inseparable de la seguretat a tota la regió”. Cap de les dues diplomàcies ha especificat com s’han desenvolupat els atacs, però sí que han confirmat la cooperació entre estats en matèria “d’intel·ligència i coordinació estratègica”.
En les seves paraules, Tuggar es refereix al problema de seguretat que viu la zona degut a l’expansió del terrorisme jihadista al Sahel, que ja ha començat a impactar al nord dels països del Golf de Guinea com Benín, Togo o el nord de Nigèria. I és que l’Estat nigerià de Sokoto fa frontera amb el sud del Níger, un país que lluita contra el terrorisme des de fa una dècada sense èxit fins ara.
Cal destacar que aquesta regió és la base d’operacions del grup jihadista Província del Sahel de l’Estat Islàmic (ISSP en les seves sigles en anglès) que ataca tant musulmans com cristians. “Fixa’t que la majoria de segrestos i els atacs son a la regió del nord-oest de Nigèria, on la gran majoria de la població és musulmana”, explica Silas. De fet, aquest dijous, almenys set persones van morir i 35 van resultar ferides en un atac presumptament suïcida en una mesquita a Maiduguri, la capital de l’estat de Borno a Nigèria.
Només 50 atacs contra cristians
Nigèria és el país mes poblat d’Àfrica i un dels pols econòmics i diplomàtics amb mes influència al continent africà. A més, es tracta del màxim exportador de petroli del continent i és un dels principals proveïdors de gas i petroli a Espanya. Actualment presideix la Comissió Econòmica dels Estats de l’Àfrica Occidental (CEDEAO), que pateix una crisi regional després de la sortida de Mali, Níger i Burkina Faso de la coalició per conformar l’Aliança dels Estats del Sahel, un cop de força per al president nigerià Bola Tinubu, que busca mantenir el lideratge a la regió. No obstant això, durant els últims dos mesos s'ha viscut un cop d’estat exitós a Guinea Bissau i un altre de frustrat a Benín en què Tinubu va desplegar la força militar de la CEDEAO al país amb el suport de la intel·ligència francesa.
El 2019 les forces especials nord-americanes van entrar al país africà per rescatar un americà segrestat a la veïna Níger, però és la primera vegada que Silas recorda una intervenció militar d’aquesta magnitud al país. Segons el grup d’experts Armed Conflict Location & Event Data Project (ACLED), dels 1.923 atacs documentats contra civils a Nigèria aquest any, només cinquanta han estat contra cristians. La violència a Nigèria té a veure amb bandes criminals, el conflicte històric entre agricultors i pastors per l’accés a la terra.
Mentrestant, però, l’administració Trump ha ampliat fins a 39 la llista de països amb prohibició de viatjar als Estats Units i pel que fa a Nigèria n’ha restringit parcialment l’entrada. “Donald Trump vol quedar bé amb els cristians”, conclou Silas.