L’illa africana que el Regne Unit es nega a descolonitzar
L’Haia insta a Londres a tornar a Maurici l’arxipèlag de les Txagos
BarcelonaNo és una ordre d’obligat compliment, però la resolució aquesta setmana del Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) que insta el Regne Unit a abandonar l’arxipèlag de les Txagos ha sigut una patacada per a un país que passa pel dur trasbals de caminar cap al divorci amb la Unió Europea. El cas remet al fosc passat colonial i alhora suposa una victòria per a les antigues colònies, com Maurici, que fa dècades que manté un litigi amb Londres per recuperar la sobirania d’aquest conjunt de set illes al mig de l’Índic.
El TIJ dictamina que el Regne Unit “no va completar” el procés de descolonització de Maurici quan li va concedir la independència el 1968 perquè va mantenir sota sobirania britànica les Txagos a canvi d’uns 40 milions d’euros de l’època, malgrat que històricament i ètnicament els dos territoris d’ultramar estaven molt vinculats. Però la clatellada judicial va més enllà i critica la poca ètica i moralitat de l’antiga colònia amb els pobladors de l’arxipèlag.
En plena Guerra Freda, a finals de la dècada dels 60, les Txagos van ser un punt geoestratègic vital per als Estats Units, que van arribar a un acord amb Londres perquè els llogués els 44 quilòmetres quadrats de l’illa principal, Diego García, per instal·lar-hi una base militar. La situació a mig camí entre la costa africana i el sud-est asiàtic és vital per a l’aviació nord-americana, que va utilitzar aquest territori per a diverses operacions militars. Però l’illa de Diego García, antiga possessió portuguesa, estava poblada per una comunitat d’entre 2.000 i 4.000 persones, segons qui fa els càlculs, que amb els plans de les dues potències occidentals es van convertir en una nosa que calia fer fora. Dit i fet: entre el 1967 i el 1973, el Regne Unit va buidar el petit territori i va forçar la població a un exili obligat. La majoria van anar a Maurici, d’altres a les Seychelles o al Regne Unit mateix. La major part van haver de sobreviure en condicions de pobresa, malgrat que els britànics garantien beques i programes socials.
En aquests 50 anys aquesta comunitat, els îlois, no ha renunciat mai al dret de tornar a la seva terra natal, però el Regne Unit els hi ha vetat l’entrada argumentant que l’illa de Diego García és zona militar fins al 2036. No obstant això, l’any 2000 la justícia britànica va dictaminar que aquesta prohibició era il·legal. Com a conseqüència, el govern concedeix uns quants visats cada any en un programa de visites de patrimoni cultural.
Sota xantatge
La batalla legal dels îlois ha tingut el suport de l’executiu de Maurici, que sempre ha defensat que el procés de descolonització no es va fer en igualtat de condicions i que els britànics els van fer xantatge. L’ONU, que ja a la segona meitat del segle XX promovia les independències, no ha aconseguit canviar de segle sense reductes colonials com les Maldives, Gibraltar i Nova Caledònia, per exemple. Des que el 2001 el Timor Oriental va guanyar el dret de ser un país sobirà després de separar-se d’Indonèsia, no s’ha concretat cap altra descolonització.
La resolució del TIJ, amb seu a l’Haia, només és consultiva i no ha convençut Londres, que manté que la disputa s’ha de solucionar entre els dos països. No obstant, l’ONU, per la veu dels magistrats, li recorda que com a membre de l’organisme internacional té l’obligació “de cooperar per completar la descolonització de Maurici”.
