Veneçuela tem una intervenció militar dels Estats Units

WashingtonL'atac dels Estats Units contra una nau que sortia de Veneçuela que, presumptament, transportava droga cap a territori nord-americà suposa una escalada sense precedents amb Caracas i planteja nombrosos interrogants. El president Donald Trump ha dit a les xarxes socials que l'atac contra la llanxa ha estat ordre seva i ha assegurat que els onze tripulants morts eren membres identificats del càrtel veneçolà El Tren de Aragua (TdA). No ha explicat a quina llei s'ha acollit per dur a terme l'acció que ell mateix s'ha encarregat d'especificar que s'ha dut a terme en "aigües internacionals".

És en aquesta mateixa àrea, que limita amb les aigües veneçolanes, on Trump té desplegada des de l'agost una flotilla amb més de 4.000 soldats. "Més d’hora aquest matí, segons les meves ordres, les forces militars dels EUA han dut a terme un atac cinètic contra narcoterroristes d'El Tren de Aragua identificats positivament a l’àrea de responsabilitat de Southcom. El TdA és una organització terrorista estrangera designada, que opera sota el control de Nicolás Maduro i és responsable d’assassinats massius, tràfic de drogues, tràfic sexual i actes de violència i terror als Estats Units i a tot l’Hemisferi Occidental", ha escrit el mandatari a Truth Social, on també ha compartit les imatges de l'operació contra l'embarcació.

Tot i que Trump acusi Maduro de tenir vincles amb El Tren de Aragua, en una avaluació secreta de l'abril, les agències d'intel·ligència estatunidenques van concloure que el govern de Maduro “probablement no té una política de cooperació amb el TdA i no està dirigint els moviments ni les operacions del TdA als Estats Units”. L'avaluació sostenia que el règim veneçolà, tot i que a vegades tolera les activitats de la banda dins de Veneçuela, majoritàriament les considera una possible amenaça per a la seguretat.

L'única norma a la qual sembla haver-se acollit Trump per justificar la seva acció és l'ordre executiva que va signar el 20 de gener on reetiquetava tot un seguit de càrtels, incloent-hi els veneçolans El Tren de Aragua i Cártel de los Soles, com a grups terroristes. Al fer-ho, el president obria la porta a futures intervencions militars a l'estranger sota el pretext de la lluita contra el terrorisme. La por d'una possible operació per part de l'exèrcit ha augmentat l'últim mes, després que es conegués que al juliol Trump va signar en secret una autorització perquè el Pentàgon pugui dur a terme accions militars contra el narcotràfic.

L'atac arriba l'endemà que el president de Veneçuela, Nicolás Maduro, advertís que si el seu país era atacat, es declararien "en lluita armada i república en armes". A l'agost el govern estatunidenc va anunciar una recompensa de 50 milions de dòlars per la captura de Maduro, el doble del que s’havia ofert anteriorment per Ossama bin Laden. El govern de Maduro, a hores d'ara, encara no s'ha pronunciat sobre l'atac.

Un gest per testar els límits del nou ordre mundial

El secretari d'Estat, Marco Rubio, ha reiterat la postura de guerra de l'administració Trump contra els càrtels i ha dit que no es conformaria amb confiscacions parcials de drogues per part dels agents de la llei. “Combatrem els càrtels de drogues que inunden els carrers americans i maten nord-americans”, ha afirmat Rubio. “Hem destruït un vaixell de drogues que sortia de Veneçuela i estava operat per una organització narcoterrorista designada. […] Els dies d’actuar amb impunitat i que es dispari a un motor o s’agafi una mica de droga d’un vaixell, aquells dies s’han acabat”. Rubio ha fet notar a la premsa que la nau atacada seguia una ruta comuna des de Veneçuela, utilitzada per distribuir drogues a Europa, Puerto Rico i els EUA.

Tot i la volatilitat de l'acció, a Trump li agrada jugar amb apostes de màxims per acabar desescalant. Mentre que alguns falcons del partit republicà veuen les últimes pressions contra Veneçuela com una manera de provocar un canvi de règim i posar fi a 12 anys de Maduro al poder, l'operació sembla més aviat un nou test de Trump per desafiar els límits del seu poder a escala internacional, i reforçar la seva diplomàcia de la força bruta. Un gest que, salvant les distàncies, es va veure amb el bombardeig de les instal·lacions nuclears de l'Iran en què Trump va estar a punt d'arrossegar el país dins d'una guerra regional.

Si amb l'Iran no va passar, encara és menys probable que Washington faci una intervenció militar a Veneçuela, malgrat els temors. Encara que Trump aconseguís fer passar amb calçador que atacar Veneçuela per combatre el narcotràfic forma part de l'agenda America first, estaria faltant a la promesa de treure els Estats Units dels conflictes internacionals. “No crec que sigui certa la idea d’una invasió”, apuntava la setmana passada James Story, el principal diplomàtic nord-americà per Veneçuela entre el 2018 i el 2023. Story destacava que Trump, en general, s’oposava a “interferir militarment en els afers d’altres països”. Però amb Trump res mai és segur.