ACTIVISME

Les veus que volen canviar l’Àfrica

Quatre representants de moviments socials africans parlen amb l'ARA

Stéphanie Bationo, Brock Isaak Muhambya, Thiat i Cheik Fall / FRANCESC MELCION

Són quatre representants de moviments socials africans, una petita mostra de la vitalitat de la societat civil que s’ha mogut per la geografia del continent en l’última dècada. Denuncien injustícies socials i exigeixen canvis a governants que, en molts casos, encara són subsidiaris del sistema postcolonial. En aquest reportatge apareix només una dona, però això és només producte d’agendes personals que no quadren, perquè el cert és que les dones estan jugant un paper vital en l’activisme de l’Àfrica, com s’ha vist al Sudan o a Líbia, per citar-ne dos exemples recents. Els seus són moviments que lluiten a peu del carrer, des de baix i des de l’Àfrica, sense esperar cap més ajuda del nord que la solidaritat i la complicitat. Reclamen ser escoltats per parlar amb veu pròpia de com les societats africanes s’estan empoderant, prenent consciència que l’Àfrica és un actor polític. Són una generació criada ja amb cobertura d’internet i amb la irrupció dels smartphones, eines que han multiplicat l’ona expansiva dels seus missatges i reivindicacions. Tant és així que molts governs han caigut en la temptació de restringir l’accés a la xarxa i de perseguir ciberactivistes. Tots quatre han parlat recentment al fòrum CCCB Debats de la mà de Carlos Bajo, el periodista que més i millor ha radiografiat el ciberactivisme africà, en unes jornades en què han posat el seu gra de sorra Lafede i Wiriko, entitat que promociona la cooperació cultural.

Stéphanie Bationo

Balai Citoyen / Burkina Faso

El paper de la diàspora com a altaveu

Bationo té 26 anys i ha mamat política d’una família militant del panafricanisme i la llibertat. Tant és així que el seu pare va haver d’exiliar-se a França quan ella tenia 13 anys, però durant tot aquest temps els Bationo han cultivat “l’amor per Burkina Faso”, el nom amb què el llegendari Thomas Sankara va rebatejar el colonial Alt Volta i que significa “la terra de la gent incorruptible”. Sankara, assassinat el 1987, és el gran referent de Balai Citoyen (escombra ciutadana), l’organització que el 2014 va ser clau en l’enderrocament del dictador Blaise Compaoré al ser capaç de recollir “la frustració de la gent” i de captar que aquell era el moment per a “l’alternança política”, després de gairebé tres dècades amb el mateix dirigent.

La lluita política va ser, per dir-ho d’alguna manera, el bateig de Balai Citoyen en aquella revolució que alguns van batejar com a Primavera Negra en record de les àrabs de feia tres anys. No obstant això, el moviment -afirma aquesta jove- té en l’ADN les reivindicacions socials de la ciutadania. Són demandes bàsiques de neteja als carrers, de millora del clavegueram, de serveis amb més qualitat.

Bationo és una de les fundadores de l’ambaixada de la Balai a França, des d’on s’encarrega de mobilitzar i conscienciar la diàspora burkinesa i de teixir relacions amb entitats locals.

La xarxa és essencial però el moviment no renuncia al teatre compromès, al rap i al reggae dels fundadors Sams’K Le Jah i Smokey.

Brock Isaac Muhambya

Lucha / RD Congo

La lluita pacífica i sense por de les noves generacions

Malgrat que es fan dir Lucha, l’acrònim del francès de Lluita pel Canvi, l’organització que Brock Isaac Muhambya va fundar amb uns companys el 2012 a la ciutat de Goma fa una aposta clara i diàfana per la lluita pacífica per no contribuir a l’espiral de violència de la República Democràtica del Congo. Aquest jove advocat, màster en dret internacional a la universitat belga de Lovaina la Nova, explica que el seu moviment va sorgir per “la defensa de l’acció social”, en contra de la corrupció i el nepotisme de la política del seu país. La generació de Muhambya ja no té la por dels pares i els avis perquè -afirma- han canviat les pors ancestrals per “l’exigència” i la consciència “que el poder és el poble i el poble és el que té la possibilitat de transmetre del poder”. Amb tot, la repressió policial es nodreix amb els opositors i crítics, que paguen amb la presó o fins i tot la vida per intentar canviar la Constitució. Amb els anys, l’organització ha anat sumant a aquestes demandes socials de millores de serveis la “dimensió política”. Però l’activista insisteix, com la resta de companys de les altres organitzacions africanes, que el pas a la política institucional -al Parlament o als ajuntaments- està del tot descartat i, per contra, es mantenen com el contrapès als abusos de les autoritats. Ara la gran preocupació de Lucha és la violència a la ciutat de Beni, on al novembre van morir 200 persones en execucions extrajudicials.

Thiat

Y’en a Marre / Senegal

L’art al servei de la consciència ciutadana

Davant la possibilitat (i el risc) que el president senegalès Abdoulaye Wade guanyés un tercer mandat, un grup de periodistes, artistes i intel·lectuals van dir prou i es van organitzar al voltant de Y’en a Marre, que significa fart, per treure de l’apatia sobretot els joves que no seguien ni les instruccions de partits polítics ni de líders religiosos. El raper Thiat, que era en aquest grup fundador i va posar la lletra i la música de les seves cançons per la causa, diu que cal “implicar la societat i sobretot la joventut, conscienciar-los de la seva ciutadania”. I com que allò de “si la muntanya no va a Mahoma...” és universal, Thiat i els seus col·legues van portar la campanya als llocs on es troben els joves i no van dubtar a pujar als autobusos i cantar. Cantaven perquè els joves es registressin per votar i frenar els desitjos de perpetuar-se que tenia Wade, que en les eleccions del gener del 2012 no va tenir més remei que cedir el comandament del país a Macky Sall.

“El hip-hop no serveix només per entretenir i passar l’estona, sinó que també educa perquè la música és un vehicle molt útil per fer arribar el missatge”, explica Thiat, referent del que s’ha batejat com a artivisme. De fet, Y’en a Marre era “l’eslògan de la frustració” i ara ha aconseguit que “els senegalesos se sentin responsables del que passa al país”, subratlla l’activista, que pensa que ja n’hi ha prou de ser “fatalista i d’esperar”, perquè la responsabilitat és “implicació”.

Cheikh Fall

Africtivistes / Àfrica

La conscienciació panafricana 2.0

Informàtic de 38 anys, Cheikh Fall és el prototipus d’africanista 2.0, perquè dissenya i actua des del Senegal per a tot el continent gràcies a les xarxes amb l’objectiu de conscienciar les comunitats virtuals. Africtivistes és una plataforma global que aplega al voltant de 200 activistes africans de 40 països i alhora fa de paraigua d’organitzacions locals com Lucha, Balai Citoyen i d’altres que tenen en comú “la defensa de la democràcia” amb l’afegit del “compromís per consolidar internet” en una regió en què la mitjana d’edat no supera els 18 anys i, com diu Fall, hi ha més “targetes SIM que africans”.

Quan el 2012 Y’en a Marre començava la campanya de mobilització de la joventut senegalesa, Fall va crear una aplicació per verificar les eleccions. La iniciativa de seguida va despertar l’interès dels activistes africans, que buscaven com vèncer la persecució governamental i també salvar les restriccions d’accés i les apagades a la xarxa. Així va néixer Africtivistes, la prova que l’Àfrica no vol perdre’s la revolució tecnològica, com ja va passar amb la industrial. “Els africans tenim accés a les mateixes plataformes que els europeus, compartim codis i llenguatges virtuals i tenim el coneixement” per estar a l’avantguarda, subratlla Fall, que diu que qualsevol que comparteixi els valors pot ser un africtivista en potència i, per tant, un actor polític i de canvi. “Ens inspirem mútuament tots els activistes i és evident que patim riscos i no tenim fons econòmics, però no hi ha alternativa”, afirma.