L'Audiència de Barcelona insisteix en l'existència de "violència desmesurada" en les càrregues de l'1-O

El tribunal obliga a reobrir la investigació pels 18 votants ferits en una escola de la ciutat

Enfront del relat que han fet aquests dies al Tribunal Suprem els exresponsables del govern espanyol com Mariano Rajoy, Soraya Sáenz de Santamaría, Juan Ignacio Zoido i ahir mateix el seu número dos, José Antonio Nieto, justificant la necessitat i la proporcionalitat de les càrregues de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'1-O, l'Audiència de Barcelona ha tornat a apuntar a l'existència d'accions de "violència desmesurada" per part d'alguns agents aquell dia. 

En la resolució, el tribunal obliga a reobrir una part de la investigació per les càrregues de la policia espanyola a Barcelona –que és la que acumula més agents investigats, fins a 34–. Es tracta de la peça que afectava 18 ciutadans ferits a l'Escola Estel de la ciutat, que havia quedat tancada per la impossibilitat d'identificar els agents autors de les lesions.

Aquesta és la tercera vegada que l'Audiència es pronuncia sobre el dispositiu de l'1-O. La primera vegada va apuntar "excessos policials" dels cossos i forces de seguretat de l'Estat a l'exterior d'una escola del Bages. Després, en canvi, va justificar els cops de porra als ciutadans que impedien l'entrada dels agents a la porta d'aquest mateix centre, perquè considerava que la maniobra policial aquí sí que estava justificada. Aquest és el primer cop que es pronuncia sobre el dispositiu a la capital catalana, com ha destacat el tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona –que exerceix d'acusació popular–, Jaume Asens.

L'Audiència Provincial descarta que la inexistència de material videogràfic sigui un motiu per no continuar amb les investigacions en el cas de l'Escola Estel, on va haver-hi 18 ferits. Segons Asens, no es van poder enregistrar les càrregues perquè " la intervenció policial va ser tan contundent com ràpida". A més, el tinent alcalde de l'Ajuntament de Barcelona subratlla que els comandaments policials identificats tenen responsabilitats penals, segons la resolució, que diu que "la investigació dels responsables de l'operatiu i de les consignes dels agents permetrà a l'instructor ponderar si l'ús de la força utilitzat o si les ordres donades es van ajustar [...] i així poder concloure si a aquest responsable o responsables se'ls poden imputar les lesions ocasionades".

No es pot donar un xec en blanc als agents

L'Audiència recorda que la instrucció de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Mercedes Armas indicava que s'havia d'utilitzar "la mínima força indispensable". En alguns casos, el tribunal considera que això es va complir i que es va intervenir el material del referèndum sense incidents. En canvi, assegura que en altres centres es va produir una situació de "violència desmesurada". Els magistrats raonen que legitimar les accions de la policia amb el fet que actuaven sota una ordre judicial seria donar-los "un xec en blanc" per justificar qualsevol de les seves maniobres.

El tribunal creu que cal esbrinar quines ordres concretes es van donar pel que fa a l'operatiu en aquest centre i apunta a la necessitat de recuperar també les comunicacions entre els comandaments policials sobre la situació a l'Escola Estel. En aquest sentit insinua que el fet que no se n'hagin trobat fins ara podria ser causat perquè els mateixos comandaments fossin a peu de carrer de l'escola.

Més continguts de