Torroella de Montgrí“Primer un tallat, després ja farem una altra cosa”, respon el Jordi, un veí i amic de Dolors Bassa, a la pregunta de què vol prendre. Falten cinc minuts per dos quarts de cinc de la tarda, l’hora prevista per a l’inici de la declaració de Bassa al Tribunal Suprem. El Bar Nafent, d’un familiar de l’exconsellera, generalment tanca després del servei del migdia, però avui li han demanat al Carles, el cambrer, que el deixés obert. “Volíem seguir des d’aquí la seva declaració, per solidaritat cap a ella i cap a la seva família, i malgrat que en aquest judici ja està tot dat i beneït”, explica el Jordi mentre ell i la resta d’amics de Bassa col·loquen les cadires en forma de mitja rodona, just davant del televisor. Són una desena i es nota que hi ha nervis abans que comenci. “Xst! Que ja surt”, “Fot-los canya, Dolors!”, “Apuja el volum, Carles!”, criden quan surt en pantalla.
Tots han seguit atentament les seves respostes, però, sobretot, han estat pendents de les preguntes que li feien el fiscal i l’advocada de l’Estat. “Li busquen els tres peus al gat, a veure si l’enganxen!”, “Com pot ser que tinguin tantes dades errònies?”, “¿Vols dir que s’ho han preparat gaire aquests?”, es pregunten fent referència a les acusacions. I malgrat que a tots els “dol” veure-la al seient dels acusats, també tenen moments per riure, especialment amb les intervencions del fiscal Cadena, el mateix que va interrogar Quim Forn dijous passat. “Entoma-la!”, li criden quan Bassa repassa les sentències que no ha complert l’Estat.
Just en aquest moment arriba un altre veí i amic de Bassa. “Van 2 a 0”, li diuen somrient. “¿Encara és viu aquest?”, respon fent referència al fiscal, que surt en pantalla. I fan broma dels problemes que té Cadena per pronunciar “tarongers” –en referència al Pati dels Tarongers del Palau de la Generalitat–, de les correccions que li fa l’exconsellera a les seves preguntes o dels entrebancs per veure i trobar els documents que sol·liciten: “En Marchena deu estar content amb la pressa que té: anar perdent el temps buscant papers!” I tornen les rialles quan Bassa ha afirmat que no sap “d’on van sortir les urnes l’1 d’Octubre”. “Nosaltres sí que ho sabem! Ja l'hi explicarem!”, criden amb sornegueria. I, entre pregunta i resposta, passen les prop de tres hores de declaració.
“Ho ha fet molt bé! M’ha agradat molt que no contestés a Vox per dignitat”, diu el Martí. “L’he vist com és ella: serena, ferma, molt convençuda, molt forta… És una gran mestra”, afegeix el Lluís, mentre que el Josep reconeix que, a l’hora de dinar, s’ha fet un fart de plorar només de saber que ella declararia aquesta tarda. “Tinc 67 anys i l’any passat vaig viure el pitjor any de la meva vida. És una vergonya tot plegat: l’actuació de l’Estat, dels jutges, dels fiscals, d’Europa i de tots els polítics”. I és que tots els que s’han reunit avui al bar són amics i coneguts de l’exconsellera, amb qui han compartit classes, jocs, festes i tertúlies al llarg de les seves vides. És per això que han seguit tota la declaració amb una barreja de dolor i orgull: “És inconcebible per a tota la gent que la coneixem, perquè sabem que no ha fet res mal fet. Això és un judici de maquillatge”. “És com aquella pel·lícula que no has vist, però que ja saps com acaba”, diuen amb resignació mentre paguen les begudes i preparen la jornada de vaga de demà. "Esperem que sigui històrica: aquesta seria la millor resposta".
