Diferents agents de la Guàrdia Civil que van actuar en col·legis l'1-O testifiquen aquest dimecres al judici al Procés al Tribunal Suprem a petició de la Fiscalia. Tots coincideixen que van ser lesionats durant la jornada del referèndum, tot i que cap d'ells va anar al metge fins a l'endemà o bé ja el 3 o el 4 d'octubre, i sempre a un centre mèdic que els van indicar des de la comandància. Tots ells han descrit únicament agressions dels votants responent a preguntes del ministeri públic i han intentat minimitzar l'ús de porres i els cops contra els concentrats tant a les escoles de Callús (Bages) com de Sant Cebrià de Vallalta (Maresme), el casal d'avis de la petita població de Sant Iscle de Vallalta (Maresme) –d'on no s'ha aportat cap vídeo de la càrrega als atestats policials–, Castellgalí (Bages) i Fonollosa (Bages). Responent a les defenses, han negat sempre que hi hagués càrregues tot i que portaven escuts, porres, cascs i en algun cas escopetes de bales de goma.

Els vídeos que desmenteixen que la Guàrdia Civil no utilitzés les defenses a Sant Cebrià

De fet, de deu agents que han declarat en relació a l'actuació als col·legis només un ha admès l'ús de les anomenades "defenses", tot i que ha precisat, responent als lletrats dels presos, que no les va fer servir durant tota l'estona. A Sant Iscle de Vallalta alguns anaven armats amb escopetes, però l'agent present al judici, un capità de la Guàrdia Civil, ho ha negat, així com l'ús de porres.

De la mateixa manera que la resta d'agents de la Guàrdia Civil que han declarat fins ara, han parlat de la gent concentrada davant dels col·legis com a "massa" i han dit que l'actitud de "fustigació" era "constant", així com l'intent de gravar a pocs centímetres de les cares. Els "insults" i les "amenaces": "Fills de puta", "Feixistes", "Fora les forces d'ocupació" i "Votarem, votarem", sumats a "empentes", "puntades de peu", "sacsejades" i "cops de puny".

Les lesions han anat d'hematomes al braç a un cop en un testicle, passant per cops a les mans o les cames, en l'únic agent que ha declarat de Callús. Cap d'ells va haver de demanar la baixa. Un dels agents presents a Sant Cebrià de Vallalta ha dit que li van intentar prendre l'arma reglamentària, però després ha precisat que només va durar uns segons. El responsable de l'actuació al col·legi públic de Castellgalí ha assegurat que la gent estava "molt organitzada" i ha parlat d'una situació de "resistència activa". Tot i que la gent només evitava l'entrada de la policia al Col·legi Sant Miquel agafats dels braços, ha assenyalat que igualment donaven "cops amb les mans".

Tant a Callús com a Sant Cebrià de Vallalta i Castellgalí, els agents de la Guàrdia Civil han relatat que hi havia una parella de Mossos d'Esquadra que van decidir "no col·laborar" –exceptuant-ne una que va oferir certa col·laboració però sense resposta– i mantenien una actitud "passiva". Al casal d'avis de Sant Iscle, quan hi va entrar la Guàrdia Civil s'hi van trobar els avis jugant al dòmino. L'agent ho ha admès però en l'atestat diu que els van llançar una bola d'acer. 

Responent a l'advocat d'Oriol Junqueras, Andreu Van den Eynde, ha assenyalat que no havia vist cap vídeo de la intervenció, en què seria un agent el que va llançar la bola cap enrere. El capità ha admès que el dia abans ja li van dir on hauria d'intervenir, tot i que no hi havia encara l'informe dels Mossos, i ha assenyalat que no se li va transmetre la instrucció de la Secretaria d'Estat de fer prevaldre la convivència ciutadana ni tampoc se li va dir que actuaven de manera subsidiària als Mossos, com han defensat el seus superiors.

Preparats per actuar abans de l'1-O

Dos agents han admès que ja estaven preparats per actuar dies abans de l'1-O. En un dels casos, va rebre una ordre de la zona on li tocava actuar ja el dia 30, i en un altre cas dos o tres dies abans. L'estratègia de l'advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, és demostrar que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional ja tenien previst prendre el control de la resposta al referèndum i no van esperar a l'últim minut del dia 1 d'octubre, com van relatar els comandants a Catalunya.