Votants de l'1-O constaten la "normalitat" als col·legis on no van acudir la Policia Nacional ni la Guàrdia Civil

Un veí de Calella denuncia que els agents van "orinar i escopir" des dels balcons d'un hotel

El judici del Procés, en directe

En la majoria de col·legis de l'1 d'Octubre, malgrat les imatges de violència policial en molts llocs, la jornada va transcórrer sense incidents. "Era una festa" és alguna de les frases que s'han pogut sentir dels últims testimonis del judici del Procés, votants que han descrit un ambient de pacifisme i normalitat com en qualsevol altra jornada electoral. Aquest dimecres una dotzena de ciutadans han relatat que als seus col·legis no hi van anar ni la Guàrdia Civil ni la Policia Nacional però sí els Mossos d'Esquadra, que van intentar sense èxit accedir a l'interior dels centres per requisar el material. 

Així, només quan les forces de seguretat de l'Estat van fer acte de presència hi va haver incidents violents, com a conseqüència de la seva determinació per entrar a qualsevol preu als col·legis. És la tesi de l'equip de defensa de Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, que ha proposat desenes de votants que estan testificant al llarg d'aquesta setmana. "Va ser la màxima expressió d'un dia de votació normal i corrent", ha expressat Jordi Vidal, un ciutadà de Vic. Marga Borràs i Agustí Valls, de la Pobla de Mafumet, han recordat que la gent concentrada va aplaudir un votant que duia la bandera d'Espanya lligada a la cintura. 

Aquest dimecres l'advocada Ana Bernaola ha centrat els seus interrogatoris en saber si hi va haver presència policial i si es van produir incidents violents. La resposta de tots els testimonis ha sigut coincident: només van aparèixer els Mossos i no hi va haver cap enfrontament agressiu. En aquesta línia, es busca demostrar que en gran part dels col·legis no hi va haver cap tipus de rebel·lió, sinó que el binomi d'agents de la policia catalana van desistir d'entrar als centres de votació com a conseqüència de la gran concentració de persones. "Només haurien pogut entrar amb violència", ha explicat Borràs, i Vidal ha indicat que els agents devien valorar el "cost-benefici" que els suposava intentar fer ús de la força i devien optar per renunciar-hi. 

El paper dels Mossos

A tots els centres, han explicat els testimonis, va haver-hi diversos intents dels Mossos per accedir. Els interrogats han reconegut que la multitud impedia l'entrada, afirmacions sobre les quals les acusacions han volgut incidir per cultivar la suposada sedició. Tanmateix, els ciutadans han assegurat que no hi havia cap resistència activa a permetre'ls el pas perquè els mateixos agents buscaven la mediació amb els concentrats, i no pas l'ús de la força.

La Fiscalia ha intentat qüestionar l'autenticitat de les actes dels Mossos amb algun dels testimonis. Per exemple, a un votant d'Anglesola, Antoni Sala, a qui ha preguntat insistentment quantes vegades va veure els Mossos l'1-O al centre, perquè segons la minuta policial d'aquella jornada s'hi van presentar tres vegades.

Per intentar contrarestar l'ombra de dubte, l'advocada de la defensa Judit Gené ha preguntat a un altre testimoni, en aquest cas votant de Barcelona, si les furgonetes de la policia espanyola que van passar diverses vegades davant del centre on ell votava s'havien aturat i havien actuat. "No, passaven de llarg", ha contestat Joaquim Maria Palau.

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha insistit molt en saber qui era el responsable d'obrir els col·legis, de tancar-los i d'obrir les urnes, però tots els testimonis han afirmat desconèixer-ho. En alguns casos perquè ja s'havien trobat el material electoral a dins, i en d'altres perquè no van identificar qui el duia. "No havia vist mai la persona que va portar les urnes", ha destacat Josep Lluís Torres, que va votar al centre educatiu Cor de Maria-Sabastida de Barcelona. "Les urnes havien aparegut durant la nit, no sabíem com, i com que no venia cap president de mesa vam decidir autoorganitzar-nos, ha explicat una altre votant d'Hostalets de Balenyà, Carles Valls.

Marchena talla els discursos contra Vox

La jornada d'aquest dimecres ha estat també marcada per la quantitat de testimonis que han volgut expressar el seu malestar per haver de respondre a l'acusació popular, representada pel partit d'extrema dreta Vox. Aquesta tarda Josep Marimon, votant de Vilanova del Vallès, no ha aconseguit exposar la seva opinió perquè el president del tribunal li ha fet saber que en la seva condició no tenia potestat per emetre discursos sobre què li sembla que un partit polític exerceixi l'acusació popular. Anteriorment, aquest matí un testimoni ha volgut especificar que responia a Vox per "imperatiu legal" i ha respost que "tot el que passa aquí és per imperatiu legal". Ha arribat un moment que s'han anat acumulant tantes expressions en referència a Vox que Marchena ha deixat d'intervenir.

En un primer moment, Marchena també ha interromput una pregunta de Bernaola a un veí de Calella que va presenciar un enfrontament amb un agent de la Guàrdia Civil vestit de paisà que va treure una porra durant una concentració davant l'hotel on s'allotjaven els membres de l'institut armat. Un cop han acabat els interrogatoris de les acusacions, el president del tribunal ha fet marxa enrere i ha permès que la lletrada preguntés pels fets, i el testimoni, Josep Grima, ha denunciat l'actitud "provocativa" dels agents que, ha relatat, van llançar escopinades i van orinar des dels balcons. De fet, ha indicat que van presentar una denúncia i que una veïna va acompanyar la iniciativa d'un document veterinari perquè el seu gos va rebre un cop de porra. 

Més continguts de