El portaveu del sindicat majoritari de mestres vincula directament l'1-O amb les activitats prèvies a les escoles

La filòsofa Marina Garcés reivindica la desobediència civil no violenta que proposa En Peu de Pau

El judici del Procés, en directe

[Si veus aquest contingut amb una aplicació en dispositiu mòbil, clica aquí per veure la retransmissió en directe]

Defensar la legitimitat de tot el que va succeir al voltant del referèndum forma part de l'estratègia d'Òmnium Cultural al judici, amb totes les conseqüències que això implica. Aquest dimarts el portaveu del sindicat majoritari de mestres, USTEC-STEs (IAC), Ramon Font, ha assegurat que l'objectiu d'Escoles Obertes era mantenir els centres electorals habilitats per assegurar-se que estarien disponibles el dia del referèndum per exercir la votació. "Evidentment" que tenia relació amb l'1-O, la iniciativa de desenvolupar activitats els dies previs a les escoles, així com també passar-hi la nit del 30 de setembre, segons ha assenyalat Font a preguntes de la Fiscalia. 

La defensa de Cuixart desplega la seva estratègia malgrat Marchena

Ja abans, durant l'interrogatori de Benet Salellas, lletrat de Jordi Cuixart, el testimoni ha explicat que la raó de ser d'Escoles Obertes era "obrir els col·legis per a un procés que enteníem legítim i que per part d'un poder de l'Estat es va deslegitimar". Una proposta que, ha afirmat, va néixer en resposta a la instrucció de la Fiscalia Superior de Catalunya i la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que ordenava tancar els col·legis on s'hagués de desenvolupar la votació. Hi havia, però, una excepció en l'escrit que indicava que no es podien clausurar les escoles on s'estiguessin fent activitats que no fossin preparatòries de l'1-O, com era el cas dels concerts, xocolatades, partits, etc. 

Les manifestacions de Font han entrat en contradicció amb el que va exposar l'exconsellera de Treball Dolors Bassa, que en el seu interrogatori va assegurar que Escoles Obertes no estaven lligades a la celebració de l'1-O. "La ciutadania volia fer activitats i coincideix que hi ha el referèndum", va apuntar Bassa quan se li va preguntar per aquesta qüestió des de les acusacions. Amb tot, Font ha negat que aquesta iniciativa pretengués impedir l'actuació policial i ha recordat que fa uns mesos també es va convocar una dormida en col·legis amb ànim reivindicatiu. 

L'enèssima enganxada entre Marchena i Salellas: "Als testimonis policies sí que els van permetre valoracions"

Els testimonis proposats per Cuixart han continuat amb la filòsofa Marina Garcés, que ha viscut un interrogatori molt accidentat per les contínues aturades de Manuel Marchena. Preguntada per En Peu de Pau, ha explicat que el seu objectiu era exposar els paràmetres de la desobediència civil no violenta. La professora ha pogut explicar que en algun dels decàlegs es parlava de les "cures" i ha relatat al tribunal que "les porres trenquen moltes coses que no es veuen, i una d'elles és la confiança en el teixit social". "Tenint en compte totes les fragilitats que es produeixen en una societat quan irromp la violència estatal, [la revolta] forma part d'aquesta xarxa de cures", ha declarat en clau pedagògica Garcés.

L'enèsima enganxada entre Marchena i Salellas: "Als testimonis policies sí que els van permetre valoracions"

Una de les preguntes més indicatives de l'estratègia de Cuixart, que assumeix la desobediència, és una que normalment fan les acusacions als votants de l'1-O. "Coneixia que el referèndum estava suspès i que el TSJC havia ordenat als cossos policials impedir-ne la celebració?", és una de les interrogacions tipus que els advocats d'Òmnium fan als seus testimonis. Font ha respòs que sí però que va anar a votar perquè, ha reivindicat, "anar a votar no està prohibit i encara que ho estigués hi hauria anat igualment".

Advocats presents als col·legis de l'1-O

També han comparegut aquest dimarts advocats que van fer acte de presència als col·legis per desenvolupar tasques d'assessorament als votants del referèndum, en la línia d'explicar que la participació a l'1-O se situava en l'exercici del dret d'autodeterminació. Tots ells van ser testimonis d'agressions de la Guàrdia Civil als punts de votació, en alguns casos "innecessàries", segons ha explicat Jaume Vich. A l'Escola Sant Miquel de Castellgalí els agents intentaven entrar per una porta que estava lliure mentre "arrencaven" les persones que eren a terra davant d'una altra entrada. Una altra de les lletrades que han declarat aquest matí com a testimoni al Suprem ha negat la puntada de peu en una altra escola del Bages que un guàrdia civil va assegurar haver rebut aquell dia.

Un altre dels interrogats ha estat Jordi Pesarrodona, regidor de l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, investigat per desobediència greu pels fets de l'1-O. Ha explicat que el 20-S va passar prop de tres hores al costat d'agents de la Guàrdia Civil amb un nas de pallasso com un símbol de protesta i de "treure transcendència al conflicte", i també ha relatat els cops als testicles que va rebre durant la jornada del referèndum. El fiscal Jaime Zaragoza li ha preguntat si va veure algun "forceig" entre la policia i els votants aquell dia. Pesarrodona ha replicat que "si forceig és fer una manifestació pacífica amb les mans alçades o els braços creuats o esquivar un cop de porra, seria aquest el forceig que vaig veure". 

A banda de Pesarrodona, aquest dimarts també han declarat diversos ciutadans més de diferents punts de Catalunya que van resultar ferits durant l'actuació de la policia espanyola i la Guàrdia Civil l'1-O. Magdalena Clarena ha explicat com va resultar lesionada al canell. "Un guàrdia civil em va agafar fort del braç, de males maneres i em va tirar a terra al mig de la plaça". Després un altre agent li va dir que "havien vingut a ajudar. I jo vaig pensar. '¿Ajudar a què?'".

Un altre votant, Santiago Guerra, que es trobava a l'escola Pia de Sant Antoni de Barcelona ha parlat d'una "muralla" d'agents que va rodejar el centre. Va presentar denúncia perquè un policia va acabar trencant-li dues costelles. A Maria Luisa Carrillo, que estava a l'escola Estel de la capital catalana l'1-O li van fracturar la pelvis. "No ho oblidaré mai, em va agafar i em va estavellar contra el terra" ha explicat Carrillo. A Esther Raya, votant de l'IES Pau Claris de la ciutat, un policia la va estirar de la cama i la va tirar escales avall. Abans de començar a declarar ha explicat que és una de les votants a qui la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat ha demanat investigar dins la causa per les càrregues policials que porta el jutjat d'instrucció 7 de la ciutat.

Més continguts de