L’autor de la tesi de la sedició pren la paraula

La declaració del cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil marca les sessions d’aquesta setmana

La macrocausa judicial sobre l’1-O que encara instrueix el jutjat número 13 de Barcelona, el procediment contra el major Josep Lluís Trapero a l’Audiència Nacional, les diligències obertes per la Fiscalia el 2016 i la causa per rebel·lió del Tribunal Suprem. Totes les investigacions policials en els últims tres anys a Catalunya sobre el Procés parteixen d’un mateix equip: la unitat de policia judicial de la Guàrdia Civil, capitanejada pel tinent coronel Daniel Baena, que dimarts compareixerà com a testimoni al Tribunal Suprem. Baena ha signat tots els informes que són la base de l’acusació per rebel·lió i sedició a les diferents instàncies judicials que mantenen procediments oberts per l’1-O. També és seva la primera tesi de la sedició en els escorcolls al departament d’Economia del 20-S, que el tinent coronel reflectia en el seu informe l’endemà mateix del dispositiu.

Tot i el replegament de la Guàrdia Civil a Catalunya, en els últims anys la unitat de policia judicial ha guanyat pes arran de múltiples investigacions encarregades. Abans de les relacionades amb el Procés hi van haver els casos de corrupció, alguns dels quals continuen oberts, com ara la investigació sobre el cas del 3% que també porta la mateixa unitat. Tant en les causes que afecten l’1-O com en els casos de corrupció, els informes signats en última instància per Baena s’han caracteritzat per la seva contundència. Però la seva figura no va acabar de saltar a la llum pública fins que es va saber que l’autor d’aquests informes també era el propietari d’un compte de Twitter ara ja inactiu, que amb el sobrenom de Tácito comentava decisions de diferents administracions o criticava comentaris dels seus líders polítics.

En la part estrictament policial, però, Baena ha teixit a través dels seus informes un relat judicial que parteix de la consulta del 9-N el 2014 i que ha servit a la Fiscalia per justificar la tesi de la rebel·lió i d’un aixecament sostingut en el temps a Catalunya. Un dels primers informes en què Baena ja parla obertament del delicte de sedició és el que fa l’endemà del 20-S. El tinent coronel conclou que la protesta davant del departament d’Economia “no pot considerar-se una manifestació espontània”, sinó que hi havia una “voluntat clara” per part dels seus organitzadors d’“obstaculitzar” els escorcolls judicials, ordenats pel jutjat número 13 de Barcelona.

L’informe del tinent coronel assenyala directament la “responsabilitat” de l’expresident de l’ANC, Jordi Sànchez, i del líder d’Òmnium, Jordi Cuixart, pel seu “poder” a l’hora de moure els concentrats i per erigir-se com a “interlocutors” amb els cossos policials. “A la vista de la cronologia exposada i del desenvolupament dels fets [...] existeixen prou indicis perquè s’investigui la comissió d’un delicte de sedició”, conclou Baena.

Els caps de l’operatiu a Economia

Baena prendrà la paraula dimarts al Suprem, juntament amb el seu segon de la unitat. Però aquest dilluns declaren dos guàrdies civils més que també són essencials per a les acusacions a l’hora d’intentar provar la suposada situació de “setge” el 20-S al departament d’Economia i Vicepresidència. Es tracta dels dos comandaments que aquell dia eren els responsables de l’operatiu policial a la conselleria. Baena va prendre’ls declaració a tots dos en el marc de l’informe redactat l’endemà dels fets que apunta el delicte de sedició.

Els dos agents coincideixen a l’hora d’assenyalar l’“actitud agressiva” dels manifestants al llarg de tota la jornada -la situen ja des de tres quarts d’onze del matí aproximadament-. A aquesta hora parlen de llançament d’objectes o dels primers danys als vehicles, perquè hi ha gent que hi puja a sobre.

Un dels elements clau de la declaració dels dos agents també és el paper de la intendent dels Mossos, Teresa Laplana, processada a l’Audiència Nacional. Un dels guàrdies civils assegura que a mig matí tant a ella com a Jordi Sànchez -que va negar tenir coneixement d’aquest fet fins ben entrada la tarda- se’ls comunica que “a dins dels vehicles hi ha armes llargues”.

De fet, en el seu relat aquest mateix agent acusa Sànchez de “negar-se” a ajudar els Mossos per establir un perímetre de seguretat al voltant dels vehicles amb armes ja al migdia. Tant ell com el seu company insisteixen en la negativa de l’expresident de l’ANC a permetre també l’accés dels vehicles que transporten els detinguts perquè siguin presents en l’escorcoll. L’agent conclou que “la situació de setge va durar unes 18 hores”, enmig d’un ambient que descriu de “molt tens i hostil”.

Tant ell com el seu company assenyalen també la suposada inacció dels Mossos d’Esquadra aquell dia a la rambla de Catalunya. Tot i que admeten que una parella de la policia catalana va ajudar-los a custodiar la porta d’accés al departament, asseguren que els comandaments del cos van respondre amb evasives a les seves peticions de suport per la protesta a l’exterior de l’edifici. A continuació de les seves manifestacions, Baena inclou una diligència fent constar “les reiterades sol·licituds de suport als Mossos d’Esquadra” aquell dia.

Més continguts de