La condemna als líders de l’1-O obre un abisme amb l’Estat

L’independentisme respon amb una mobilització massiva a les penes d’entre 9 i 13 anys de presó
L'aeroport del Prat, col·lapsat per milers de persones / CÈLIA ATSET

Segueix l'última hora de les reaccions a la sentència al Procés del Tribunal Suprem

La sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes va acabar d’eixamplar aquest dilluns la distància entre una gran majoria de catalans i l’Estat. Un abisme que es va fer visible en les mobilitzacions de protesta que van col·lapsar Catalunya i que van tenir el seu epícentre a l’aeroport del Prat, on l’afluència massiva de persones va obligar a cancel·lar més d’un centenar de vols. Una fractura emocional que allunya encara més la solució política del conflicte, malgrat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, intentés presentar el veredicte del tribunal com l’oportunitat d’obrir una nova etapa.

L’abisme va obrir-se a primera hora del matí quan el tribunal liderat per Manuel Marchena va fer públic el seu posicionament i va confirmar el que, en l’última relliscada d’una causa farcida de mancances, ja s’havia filtrat en els últims dies als mitjans: la condemna per sedició dels nou dirigents independentistes que porten prop de dos anys en presó preventiva. Tot i descartar la rebel·lió, el tribunal va decretar penes d’entre 9 i 13 anys per als nou empresonats -13 per a Oriol Junqueras; 12 per a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa (tots ells condemnats també per malversació); 11 i mig per a Carme Forcadell; 10 i mig per a Josep Rull i Joaquim Forn, i 9 anys per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart- i va limitar a la desobediència la condemna per a Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila. A més, Pablo Llarena va reactivar l’euroordre contra Carles Puigdemont malgrat veure com la seva teoria de la rebel·lió se li desfeia a les mans.

La nova etapa que vaticina Pedro Sánchez, doncs, comença amb els dirigents independentistes enfrontant-se a llargues penes de presó. Tant des de la Generalitat com des de la Moncloa admeten en privat que l’existència de presos impedeix la resolució del conflicte, però dilluns el president espanyol en funcions -en plena precampanya per a les eleccions del 10 de novembre- va aprofitar la seva compareixença per enterrar qualsevol possibilitat d’indults i tornar a brandar l’article 155, abans fins i tot que les protestes haguessin omplert els carrers de Catalunya i bloquejat l’aeroport del Prat.

Aquesta va ser l’altra novetat visible de la jornada. Les mobilitzacions a Catalunya han entrat en una nova fase. Per primera vegada en els últims anys, al capdavant de les principals concentracions no s’hi van veure ni líders polítics ni de les entitats, que van cedir el testimoni de les mobilitzacions al Tsunami Democràtic, una plataforma sense lideratges visibles però que va demostrar una extraordinària capacitat de convocatòria. Si la Diada i l’aniversari de l’1-O havien deixat dubtes sobre la disposició del sobiranisme a mobilitzar-se , ahir es van dissipar, amb la gent omplint l’aeroport del Prat, però també els carrers de Barcelona, les principals places del país i, fins i tot, desplaçant-se amb un miler de cotxes a Madrid per intentar col·lapsar a la tarda els accessos a Barajas.

El difícil equilibri del Govern

El protagonisme del carrer va deixar en un segon pla la vessant institucional. En una compareixença des del Palau de la Generalitat acompanyat per tot el Govern, el president de la Generalitat, Quim Torra, va considerar “injusta i antidemocràtica” la sentència i es va comprometre a “avançar cap a la República”. Entre les accions a dur a terme a partir d’ara per l’executiu català, Torra va anunciar l’enviament d’una carta a Felip VI i a Pedro Sánchez per demanar-los una reunió per tractar la “crisi”; i la seva intenció de comparèixer davant el Parlament els pròxims dies -probablement dijous- per tractar dels passos a seguir.

L’executiu ha de fer el difícil equilibri de cridar a la desobediència civil mentre les accions des de les institucions es mantenen en el terreny simbòlic per evitar com sigui l’aplicació de l’article 155. Aquest dilema es veu agreujat pel fet que siguin els Mossos els encarregats de reprimir les mobilitzacions, com ja es va poder veure ahir a l’aeroport del Prat. Fins a quin punt podrà mantenir l’executiu aquest equilibri sense que les mobilitzacions se li girin en contra és una de les incògnites dels propers dies, en què j a hi ha anunciades noves mobilitzacions -des de les marxes de l’Assemblea fins a la vaga de divendres- i s’esperen més actuacions del Tsunami, que dilluns va demostrar que està disposat a dur la protesta un esglaó més enllà del que fins ara s’ha viscut a Catalunya.

Amb aquests ingredients s’obre la nova etapa que deixa la sentència contra el Procés, un punt d’inflexió en la política espanyola i catalana, separades ara per un abisme.

Més continguts de