A part dels guàrdies civils, han declarat dos mossos d'esquadra més que van ser a l'escorcoll de Joan Ignasi Sànchez al carrer Sant Ferran de Sabadell el 20 de setembre. Igual que els seus companys que ja van declarar ahir, dimecres, han assenyalat que van quedar ferits enmig de la concentració. Un agent ha parlat d'uns fets més durs que l'altre. El primer ha negat amenaces dels concentrats, ha assenyalat que la manifestació era espontània i que no va veure puntades de peu. Sí que ha dit que els manifestants se li van tirar al damunt, li van agafar l'armilla antibales i el van empènyer fins que va caure. De resultes d'això es va luxar el genoll, però no va causar baixa. El segon agent sí que ha dit que va estar tres setmanes de baixa per una "puntada de peu a la planta del peu, un cop de puny al colze i luxacions als dits de la mà". Segons aquest agent, l'actitud de la gent estava orientada a no permetre que la comitiva pogués sortir i, en el moment que la Guàrdia Civil va marxar amb el detingut i el secretari judicial "pels pèls", és quan va haver-hi més agents ferits de la policia catalana.
Insults, tocs de clàxon i enganxada de cartells: les "amenaces" als guàrdies civils del 20-S i l'1-O
Els agents relaten que es van sentir "coartats" com a conseqüència de manifestacions pacífiques
MadridLes concentracions davant les casernes de la Guàrdia Civil a Catalunya del 20 de setembre al 3 d'octubre, així com davant d'hotels on s'allotjaven agents de l'institut armat han centrat la 24a jornada de judici aquest dijous al Tribunal Suprem. Les acusacions volen demostrar que va haver-hi una contínua "fustigació" a les forces de l'ordre espanyoles els dies previs al referèndum que va portar a l'ocupació de col·legis. Tot i que cap dels agents de l'institut armat ha pogut vincular els fets amb els acusats, el ministeri públic considera que la falta de socors de les autoritats catalanes és una prova d'aquesta estratègia de "fustigació", malgrat no hi hagués incidents remarcables. Els testimonis de la Guàrdia Civil citats, que s'allotjaven en hotels a la Seu d'Urgell i Lleida o en casernes de l'institut armat a Girona, Manresa, Valls, Igualada i la Travessera de Gràcia, a Barcelona, han relatat manifestacions en què es cridaven "insults", es feien gestos amb les mans, tocs de clàxon, enganxades de cartells, alguna pintada i una "performance" –un simulacre de votació– contra els membres dels cossos i forces de seguretat de l'Estat.
El guàrdia civil S24635E ha relatat que els esdeveniments que van tenir lloc davant l'hotel Nice de la Seu d'Urgell van ser una concentració el 3 d'octubre a la tarda amb centenars de persones en què es van fer alguns crits contraris a la presència policial: "Fills de puta" i "Fora les forces d'ocupació". A la seu de la comandància de Girona, un altre agent desplaçat des d'Alacant ha relatat tocs de clàxon d'una comitiva de diferents bombers quan passaven davant de l'edifici el 2 d'octubre, alguns amb les sirenes enceses, mentre proferien insults similars: "Fills de puta", "Covards" o "Feixistes". També gestos amb el dit del mig aixecat, "de cara dura" o amb el polze avall. Altres ciutadans responien des del cotxe de la mateixa manera.
L'agent de la Seu d'Urgell també ha explicat que davant l'hotel hi havia cartells en què s'informava de la convocatòria d'una reunió que es feia gairebé diàriament en una plaça del municipi lleidatà. "Als cartells apareixia el signe d'una cara amb una ratlla en diagonal que significava «No ens deixen expressar-nos»", ha recordat l'interrogat, fent referència al símbol d'Òmnium Cultural a favor de la llibertat d'expressió. El testimoni ha assegurat que no hi va haver cap "amenaça" que posés en perill la seva integritat física, per bé que es va sentir "coartat" perquè "no podia sortir de l'hotel". El guàrdia civil ha explicat que a causa d'aquests fets el propietari de l'hotel Nice no va renovar l'estada dels agents.
Un "'escrache' amb odi"
Un segon agent a la Seu d'Urgell ha explicat un cas d''escrache' la nit de l'1 d'octubre per part de ciutadans davant de l'hotel Nice i de l'Avenida de la Seu d'Urgell, que va provocar l'actuació d'una parella de mossos d'esquadra, que van identificar un dels congregats, que "es va alterar més del compte". El guàrdia civil amb TIP C34336U ha denunciat que es va produir un repic de cassoles i insults contra els agents allotjats, i també va veure "odi" entre els manifestants. Aquest testimoni ha explicat que va gravar amb el seu mòbil aquesta concentració i que va presentar una denúncia.
Un altre dels episodis que s'han explicat aquest dijous al Suprem és la concentració que va tenir lloc el 20 de setembre davant la caserna de la Guàrdia Civil de Manresa, que va provocar que el cap de seguretat de l'equipament, l'agent G97659Y, ordenés tancar la porta. El testimoni ha descrit que els manifestants van col·locar una estelada al pal d'on penja la bandera espanyola i que, fins i tot, els propis guàrdies civils van bromejar al respecte. "La podrien haver deixat de record", ha recordat que van comentar. També ha explicat que els concentrats van fer "una mena de 'performance'", que es va traduir en un simulacre de votació del referèndum amb urnes de cartró. L'interrogat ha recordat que els concentrats van fer algun grafiti a la porta de l'edifici, van posar adhesius al mur i "es feien selfies", a més de cridar proclames com "Boti, boti, espanyol qui no boti" i "Aquí comença la nostra independència". L'agent ha reconegut que no va veure llançaments d'objectes.
El 20 de setembre a Valls es va produir una concentració davant la caserna de la Guàrdia Civil d'unes 150 persones que va presenciar el sergent primer amb TIP G9988OL des de fins l'edifici. Segons ha relatat, els "incidents" que es van produir van ser insults i enganxades de cartells que van provocar "danys". "Van aplicar cola i cinta adhesiva i això fa que es desprengui la pintura", ha assenyalat l'agent. El testimoni ha explicat que quan quedaven entre 10 i 15 persones va sortir de l'edifici i en qüestió de minuts va desenganxar la propaganda del referèndum.
Ja a la sessió de tarda, el sergent de la guàrdia civil K12314 ha relatat una concentració d'unes 200-300 persones a l'entrada de la comandància de la Travessera de Gràcia de la Guàrdia Civil la nit del 21 de setembre. En la mateixa línia dels testimonis que l'han precedit, ha relatat desqualificacions dels manifestants cap als agents mentre obstaculitzaven l'entrada i sortida de vehicles de l'equipament. El testimoni ha subratllat que agents dels Mossos d'Esquadra van mediar amb els manifestants per deixar lliure aquest espai.
A Gandesa, el 24 de setembre, les càmeres de seguretat van captar dues persones encaputxades, segons ha explicat el responsable de seguretat de la caserna de la Guàrdia Civil, amb el TIP G57387Z, que van fer una pintada amb la paraula "Votarem". Amb tot, el vídeo no estava inclòs en cap diligència prèvia. A Igualada, el responsable de seguretat de la caserna el 28 de setembre ha explicat que va veure com un objecte incendiari queia dins del pati. El president del tribunal, Manuel Marchena, no ha deixat preguntar a les defenses quina relació tenia amb el Procés, però l'agent sí que ha admès que era un xandall del servei militar cremat. El guàrdia civil ha assenyalat que fets com aquests van alertar molt les famílies, que van canviar els nens d'habitació per dormir per por d'un incendi.
Finalment, a la Travessera de les Corts, on es van custodiar els detinguts del 20-S, va haver-hi concentracions constants fins al 3-O. Un dels responsables de seguretat ha explicat que els Mossos havien de fer de mitjancers cada cop que volien entrar o sortir i que els cridaven "gossos" i "fills de puta", insults que no consten en les diligències d'aleshores.
Cap vinculació amb el Govern
A preguntes de la defensa d'Oriol Junqueras, el lletrat Andreu Van den Eynde, tots els guàrdies civils han admès que cap de les fets narrats té vincles amb els acusats. Tres agents han explicat que un noi els va increpar mentre passejaven per Lleida el dia 2 d'octubre a crits d'"Assassins" i "Fills de puta", així com "Us matarem". Va demanar a altra gent que el seguís però ningú més li va fer cas. Els agents van interposar una denúncia, en què van declarar per videconferència en un jutjat de Lleida, que va imposar una pena de presó de vuit mesos al jove el febrer passat. No han recordat en cap moment que en el missatge que es va penjar a Facebook criticant la seva actuació l'1-O també es feia una crida a la calma.
El fiscal Jaime Moreno no ha aconseguit incriminar una mossa d'esquadra que presumptament, segons el ministeri públic, hauria enviat un 'whatsapp' en què comunicava tots els hotels on s'allotjaven agents a Lleida després de l'1-O. L'agent ha dit que no recordava si havia enviat el missatge i que la policia catalana en cap moment l'ha cridat a declarar per aquest assumpte. El president del tribunal, Manuel Marchena, no ha deixat que Moreno li seguís preguntant per l'assumpte. A diferència de la resta d'agents, el Tribunal Suprem ha identificat aquesta mossa pel seu nom i DNI, en lloc del seu número identificatiu, com passa amb la resta.
