La llei d'independència que la mesa del Parlament va admetre a tràmit el 2011 sense que arribés mai als tribunals

BarcelonaEl Parlament va rebutjar el 13 d'abril del 2011 la llei d'independència presentada per Solidaritat Catalana per la Independència (SI), que pretenia atorgar a la cambra catalana la potestat de proclamar la República –inicialment els promotors plantejaven fer obligatori que es fes abans d'acabar aquella legislatura–. Només ERC i el diputat Joan Laporta es van sumar a SI, que havia intentat acampar durant dos dies al Parc de la Ciutadella per pressionar els altres grups sobiranistes, i les esmenes a la totalitat del PP, PSC i Cs es van acabar imposant gràcies a l'abstenció de CiU. El resultat d'aquella votació seria avui només una anècdota si no fos perquè és el precedent que aquest dimarts ha portat a col·lació l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell durant l'interrogatori de la fiscal Consuelo Madrigal. No tant pel resultat de la votació com pel fet que la mesa del Parlament va admetre a tràmit aquella proposició de llei sense que ni la fiscalia ni els tribunals hi prestessin la més mínima atenció.

El tràmit d'aquella llei ideada pel diputat Alfons López Tena va ser molt polèmic, fins al punt que ja aleshores va suscitar dubtes a la mesa del Parlament, que presidia Núria de Gispert. Van votar a favor de la seva tramitació els membres de CiU (Núria de Gispert, Lluís Corominas, Josep Rull i Dolors Batalla) i en contra els del PSC (Higini Clotas i Montserrat Tura) i del PP (Jordi Cornet). L'argument que va fer servir el vicepresident primer, Corominas, va ser calcat al que, durant la passada legislatura, va repetir una vegada i una altra Forcadell: la mesa no entra en el contingut sinó en la forma; és el ple del Parlament el que s'ha de posicionar sobre el contingut.

El vicepresident segon de la cambra, Higini Clotas, va qualificar "d'il·legalitat absoluta" la proposició de llei i el líder de Ciutadans, que ja era Albert Rivera, va afirmar que recorreria la llei als tribunals, fins i tot abans que fos aprovada o rebutjada, a causa de la seva "il·legalitat". No ho va fer, i això que aleshores Rivera ja qualificava de "colpistes" els que defensaven que el Parlament podia declarar la independència.

Ni la fiscalia ni el Tribunal Constitucional van fer cap tipus d'advertència als membres de la mesa, ni a priori ni a posteriori. Tampoc ho van fer quan, el gener del 2013, el Parlament va tramitar i aprovar la declaració de sobirania. Però aquella resolució sí que va ser recorreguda al Constitucional, que la va acabar anul·lant uns mesos després, amb la qual cosa canviava la jurisprudència que el mateix alt tribunal havia fixat fins aleshores. Els primers advertiments als membres de la mesa van arribar amb la declaració de ruptura que el Parlament va votar el 9 de novembre del 2015. Carme Forcadell i els membres de JxSí i de CSQP van obviar les advertències i la van tramitar perquè, en paraules de la presidenta de la cambra, no permetrien que "la censura entrés al Parlament". Aquella decisió va ser l'origen de la primera querella contra els membres sobiranistes de la mesa. Aquest dimarts, Forcadell ha declarat al Tribunal Suprem com a acusada d'un delicte de rebel·lió i un altre de desobediència.