El judici contra Trapero començarà el 20 de gener

El major dels Mossos, acusat de rebel·lió, serà jutjat a l’Audiència Nacional amb Soler, Puig i Laplana

El 20 de gener del 2020 arrencarà a l’Audiència Nacional el judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, acusat d’un delicte de rebel·lió pels fets del 20 de setembre i l’1 d’octubre del 2017. Així ho va establir el tribunal ahir -una setmana després de ratificar-se com a competent per fer-ho-, en una interlocutòria en què preveu un total de 24 sessions fins al 19 de març. Al costat de Trapero també seran jutjats l’exdirector de la policia catalana, Pere Soler; l’ex secretari general d’Interior, Cèsar Puig -número dos de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn-, i la intendent dels Mossos Teresa Laplana, aquesta última acusada d’un delicte de sedició. Tots ells seuran al banc dels acusats probablement després que s’hagi conegut la sentència del judici del Procés al Tribunal Suprem, prevista per a la tardor. Un judici en què les acusacions han intentat demostrar que el Govern va cometre rebel·lió amb el suport, precisament, del cos dels Mossos.

En aquest cas, la Fiscalia de l’Audiència Nacional demana per a Trapero onze anys de presó -i els mateixos d’inhabilitació- al considerar-lo com a “peça clau” en el “pla secessionista” a Catalunya. És la mateixa pena que demana, també per rebel·lió, per a Soler i Puig. Segons el ministeri públic, els tres acusats van cometre el delicte a l’haver consentit suposadament la celebració del referèndum de l’1-O i no haver frenat el “setge” a la conselleria d’Economia el 20-S. En el cas de Laplana, acusada únicament pels fets davant del departament, els fiscals consideren que va participar en la sedició i reclamen per a ella quatre anys de presó i cinc anys d’inhabilitació com a mosso d’esquadra.

La Fiscalia creu que els encausats van contribuir durant els mesos de setembre i octubre del 2017 a “impedir o dificultar greument el compliment de les ordres emanades pels tribunals de justícia” i que, per tant, van cooperar de manera “decisiva, conscient i intencionada” en el pla per a la independència dels “màxims responsables del Govern, el Parlament i les associacions independentistes”. En el seu escrit de defensa, en canvi, Trapero assegura que “no ha participat, intervingut ni compartit” el pla cap a la República, que qualifica d’“il·legal”, i garanteix que sempre va actuar “des del més rigorós respecte a l’ordre jurídic constitucional [...], complint els mandats judicials”.

L’excap dels Mossos ratifica així la versió que tant ells com altres comandaments del cos van donar al Suprem. Trapero va detallar llavors les reunions amb el Govern dels dies 26 i 28 de setembre, en què els Mossos van expressar la seva preocupació davant del referèndum i van advertir de possibles “problemes greus d’ordre públic”. El major va arribar a afirmar fins i tot que tenien un pla preparat per si havien de detenir el president i els consellers. La president de la sala penal de l’Audiència Nacional, Concepción Espejel, i els magistrat Francisco Javier Vieira i Ramón Sáez Valcárcel, seran els encarregats de jutjar la seva versió a principis del 2019.

Guàrdies civils al TSJC en la causa contra Jové

El TSJC ha citat a declarar com a testimonis vuit guàrdies civils en la causa contra l’ex secretari general de Vicepresidència Josep Maria Jové per l’1-O. Els agents declararan entre el 12 i el 17 de setembre, però no seran els únics, ja que també està citat el director de projectes de la UTE de treballs informàtics IMB-INSA, que havia de crear de la futura Agència Tributària Catalana. A més, el tribunal ha requerit documentació a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals per una carta de Brauli Duart, aleshores administrador únic de l’ens, i al departament de Vicepresidència sobre el conveni amb el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació. Amb tot el volum d’informació, la causa s’ha considerat “complexa” i s’allargarà 18 mesos.

Més continguts de