El judici contra la mesa del Parlament al TSJC començarà el 28 de novembre

El TSJC preveu quatre sessions entre el 28 de novembre i el 4 de desembre

Ara
2 min
Carme Forcadell ahir al Parlament al costat de dos dels altres quatre membres de la mesa advertits pel TC, Lluís Corominas i Ramona Barrufet.

BarcelonaL'endemà de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha posat data al judici que haurà de jutjar els exmembres de la mesa del Parlament, així com l'exdiputada de la CUP Mireia Boya. Finalment se celebrarà en quatre sessions repartides entre el 28 de novembre i el 4 de desembre, un cop passades les eleccions espanyoles.

En un primer moment el judici havia estat convocat entre el 19 i el 22 de novembre, però el TSJC va haver d'ajornar-lo davant el fet que aquells dies els advocats de les dues parts ja tenien vistes assenyalades amb caràcter previ. Així doncs, a finals de novembre Lluís Corominas, Anna Simó, Ramona Barrufet, Joan Josep Nuet, Lluís Guinó i Mireia Boya seran jutjats per un delicte de desobediència per permetre la tramitació de les anomenades lleis de desconnexió, tal com consideren la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat.

Aquesta és una de les causes pendents de l'1-O que encara queden repartides per diferents jutjats i que de ben segur que es veuran afectades per la sentència feta pública ahir pel Suprem que condemnava els nou presos polítics a penes d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, desobediència i, en alguns casos, malversació.

Arguments dels acusats

Al setembre els membres de la mesa van defensar en els seus escrits que van actuar d'acord amb el reglament i preservant "el debat polític". No es pot pretendre que la mesa "funcioni com a filtre de legalitat o constitucionalitat de les iniciatives" parlamentàries, va defensar en el seu escrit, a tall d'exemple, Anna Simó, que va considerar que, en cas contrari, suposaria una "intervenció de censura". L'escrit de defensa, a més, sosté que tant el contingut com la forma de les iniciatives corresponen als grups polítics que les presenten i que, per tant, la mesa no pot entrar-hi.

Per la seva banda, Lluís Corominas, Ramona Barrufet i Lluís Guinó –exmembres de la mesa del Parlament– van presentar també els seus escrits de defensa davant l'alt tribunal, en què afirmaven que van actuar sempre amb la finalitat de preservar el debat polític. Com Simó, els tres exdiputats van reiterar que van complir en tot moment amb allò que preveu el reglament de la cambra i van insistir que els membres de la mesa simplement s'han de limitar a admetre a tràmit les iniciatives polítiques però que són aliens als seus continguts. "Les funcions de la mesa no poden seguir criteris de discrecionalitat, opinió o oportunitat", van destacar, sinó que "s'han d'exercir de manera reglada i d'acord amb el reglament del Parlament", van emfatitzar.

stats