La Fiscalia defensa la rebel·lió i afirma que el Procés "va ser un cop d'estat"

L'Advocacia de l'Estat creu que la violència no era un "element estructural" del pla dels acusats

Dur informe de la Fiscalia contra els acusats en el judici del Procés. Durant quatre hores, els quatre fiscals del cas Javier Zaragoza, Jaime Moreno, Consuelo Madrigal i Fidel Cadena han intentat apuntalar la seva acusació per rebel·lió. Zaragoza, l'ideòleg de la causa per rebel·lió. "Aquest judici no té res a veure amb la criminalització de la dissidència política", ha engegat el fiscal, que ha contextualitzat la seva acusació en "l'intent de liquidar la Constitució" amb l'ús de la violència "en els moments que ha sigut necessari". La intervenció de Zaragoza s'ha assemblat a la que va pronunciar el 13 de febrer en el tràmit de qüestions prèvies, en la qual ja va marcar la línia del seu discurs, però hi ha afegit un matís. "Va ser un cop d'Estat. Això va ser el Procés", ha apuntat, recordant el jurista austríac Hans Kelsen, que va fugir als Estats Units els anys 30 davant l'auge del nazisme. 

El meló obert per Zaragoza l'ha acabat tancant Cadena, que en la part més tècnica de l'exposició, s'ha submergit en el codi penal i en la jurisprudència del propi Tribunal Suprem per intentar descartar qualsevol altre condemna que no sigui la de rebel·lió. Per la Fiscalia, la sentència no només no pot acabar en una absolució dels acusats, sinó que tampoc pot optar per una condemna per conspiració a la rebel·lió o per sedició, perquè els acusats van consumar els repetits "atacs" a l'ordre constitucional amb la declaració d'independència del 27 d'octubre de 2017.

Per la Fiscalia, el suposat cop d'estat va començar el març de 2015 i va culminar l'octubre de 2017, intensificant-se amb l'aprovació de les lleis de desconnexió i els fets que es van desencadenar posteriorment. De fet, l'exfiscal de l'Audiència Nacional ha parlat d'un "estat d'excepció de facto" ja el 20-S, quan es va convocar una manifestació, sota el seu punt de vista, per "aturar" els escorcolls de la Guàrdia Civil ordenats pel jutjat 13 de Barcelona.

Aquesta vegada, Zaragoza ha pogut rebatre alguns dels arguments de les defenses i també dels acusats, com ha estat el "monòleg" d'Oriol Junqueras, que en la seva declaració només va respondre al seu advocat i va parlar de la "cadira buida" en el diàleg amb l'Estat. "Qui trenca greument la legalitat democràtica i es nega en rodó a dialogar en el marc de les institucions, responsabilitza a qui acata i compleix les regles democràtiques per solucionar aquesta qüestió precisament cenyint-se a les lleis. És un exercici de cinisme sense precedents", ha manifestat.

El fiscal ha recriminat als processats que en les seves declaracions no "assumissin responsabilitats" i oferissin una versió dels fets de la tardor de 2017 com si fos una "ficció o un malson". "La declaració d'independència va ser simbòlica, diuen. No va tenir cap efecte perquè no es va publicar, com si l'eficàcia d'una DUI es fes dependre de la publicació en un butlletí oficial", ha afirmat. També ha rebutjat l'argument de la despenalització del referèndum a què es van referir els acusats i ha destacat que "no es criminalitza el vot", sinó que el que es persegueix és "desobeir reiteradament les resolucions judicials, incloses aquelles que prohibeixen un referèndum il·legal".

"Junqueras és el motor principal de la rebel·lió": les 20 frases destacades de la Fiscalia en l'informe final

El fiscal no ha volgut deixar escapar l'oportunitat per respondre a les últimes notícies judicials vinculades al Procés, com l'informe del grup de treball de detencions arbitràries de l'ONU. "El resultat de l'informe podria canviar si s'hagués tingut en compte que no es perseguien idees si no que se'ls ha investigat per vulnerar les lleis democràtiques, trencar l'ordre constitucional, enfrontar milers de ciutadans contra servidors d'ordre públic i obstaculitzar greument el compliment de les resolucions judicials", ha assegurat. Zaragoza també ha fet referència a la resolució del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) de la setmana passada, que va avalar la decisió del Tribunal Constitucional de paralitzar el ple del 9 d'octubre de 2017 en què s'havien de presentar els resultats de l'1-O a fi de "protegir els drets i llibertats dels altres".

Zaragoza ha situat precisament Junqueras com el "motor principal" de la rebel·lió, no només perquè vicepresidència va assumir el "control" dels processos electorals, sinó perquè d'ell depenien també dues de les persones de qui més s'ha escoltat parlar durant els quatre mesos de judici però que no s'asseuen al banc dels acusats, Josep Maria Jové i Lluís Salvadó, els dos líders de l'organització i el finançament del referèndum, segons la Fiscalia. També l'ha situat en un altre dels moments claus  pel ministeri públic, la reunió del 28 de setembre de 2017 amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exconseller Joaquim Forn i la cúpula dels Mossos de què van parlar Josep Lluís Trapero i altres exresponsables del cos. Zaragoza ha subratllat que la cúpula dels Mossos va avisar al Govern de l'"altíssima probabilitat" que es produïssin "incidents violents" durant la jornada de votació i els va recomanar que suspenguessin el referèndum.

Ha estat Moreno qui ha afegit les paraules de López en la seva declaració com a testimoni en què va assegurar que Puigdemont, ja amb la reunió finalitzada, va acomiadar la trobada dient que si es complien les previsions dels Mossos declararia la independència. Una afirmació que no es va acabar d'esclarir si tenia un punt d'ironia o era seriosa. "En una frase lapidària en acabar la reunió, Trapero va dir 'Espero que el diumenge no hi hagi una desgràcia que haguem de lamentar'. Es referia a alguna cosa més que enfrontaments, perquè es donaven per suposats. Puigdemont li va respondre que 'si hi ha violència declararé la independència'", ha destacat Moreno per argumentar que la vinculació de la violència amb l'objectiu de la ruptura amb l'Estat "està servida". Els fiscals que han intervingut han obviat tota la resta de les declaracions de Trapero o López, que van reiterar que els Mossos van complir amb les ordres judicials i que en cap cas van rebre cap instrucció política del Govern. "No m'estendré més en l'anàlisi de les declaracions", ha dit Zaragoza.

El ministeri públic ha citat tres figures claus més de la suposada rebel·lió: Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, que segons Zaragoza es van convertir en els "amos de l'ordre públic" el 20-S a Barcelona i els "dinamitzadors" de les mobilitzacions per "impedir l'actuació policial". Segons Moreno, "no seria lògic ni racional" pensar que tots els exconsellers acusats de rebel·lió no eren conscients dels advertiments de possibles enfrontaments l'1-O, i tot i això no van fer res per aturar-ho. En relació a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, l'ha situat com un "bastió" del procés al Parlament per aconseguir la tramitació de les lleis de desconnexió.

Concretament sobre l'exconseller d'Interior, Zaragoza ha especulat que no va tenir una intervenció molt destacada el 20-S perquè "és probable que estigués ocupat amb el disseny del pla de l'1-O". "Però va tenir set converses i 11 intents de trucades. Probablement alguna de les trucades fossin perquè l'inspector en cap de la Brimo s'apartés com li havia exigit el senyor Sànchez", ha deixat anar el fiscal. En aquest sentit, ha responsabilitzat Forn del dispositiu policial de l'1-O i l'ha qualificat de "frau" perquè s'havien dissenyat unes "pautes que impedien el compliment de les resolucions judicials si hi havia muralles humanes als col·legis".  

Rebel·lió, conspiració o sedició?

El fiscal Fidel Cadena ha estat l'encarregat d'aprofundir en els serrells legals del delicte de rebel·lió per apuntalar l'acusació del ministeri públic i intentar tancar la porta a la possibilitat que el tribunal optés per una condemna per un delicte de rang inferior, com ara la conspiració a la rebel·lió o la sedició. Per Cadena només es pot parlar de rebel·lió perquè va existir violència, perquè va ser reiterada i perquè es va aconseguir derogar l'ordre constitucional a Catalunya amb la declaració del 27-O. D'entrada, Cadena ha recordat que les modificacions que s'han fet al codi penal en els últims anys i en base a les quals també ha dictat diverses sentències el propi Suprem, ja no estableixen que la violència hagi de ser "física", sinó que n'hi ha prou únicament amb què s'exerceixi una "intimidació" per poder parlar de rebel·lió, com la que Cadena atribueix a la "resistència" exercida pels votants l'1-O a les escoles amb l'objectiu d'impedir el compliment de les ordres judicials.

La Fiscalia compara el 23-F amb l'1-O però obvia els tancs i les pistoles

En segon lloc, Cadena descarta que es pugui parlar de sedició, perquè assegura que aquesta actitud no es va produir un sol cop, sinó diversos i que l'objectiu no era únicament anar "contra l'ordre públic", com exigeix el delicte de sedició, sinó "atacar" directament la Constitució. "Un sol acte d'alçament podria ser una sedició, però quan són diversos es converteixen en un atac al sistema constitucional", ha assegurat el fiscal que ha insistit a parlar de dues eines al servei del Govern per consumar la suposada rebel·lió: Els Mossos d'Esquadra i la "instrumentalització de la ciutadania". 

Qui ha defensat la sedició ha estat Seoane, que ha descartat que es pugui acusar de rebel·lió els processats perquè el component de la violència no era una "peça estructural" per desenvolupar el pla cap a la independència. Al seu entendre, cal separar la "força" que els ciutadans haurien utilitzat l'1-O per suposadament impedir l'actuació policial amb la "major intensitat" i "organització" que requereix l'element de la violència que proposa la Fiscalia. "Perquè un alçament públic es pugui qualificar amb rebel·lió han de concórrer dos requisits: que l'amenaça hagi estat organitzada com un instrument nuclear pel fi previst, i en segon lloc que la violència o amenaça d'utilitzar-la siguin idònies i proporcionades", ha assenyalat Seoane. L'advocada de l'Estat ha defensat que el referèndum compleix els requisits de la sedició, però no ha posat els fets del 20 de setembre a Economia com a exemple de la comissió d'aquest delicte, que són els que van motivar l'entrada a presó de Sànchez i Cuixart. De fet, ha dit que és una "evidència" que la motivació de la manifestació a la Rambla de Catalunya no era impedit l'escorcoll.

Baena, l'inspirador de la Fiscalia

La tesi d'una "insurrecció", que els quatre representants del ministeri públic han anat vestint durant tota la seva exposició, ja s'havia escoltat aquestes setmanes al Suprem. El primer a plantejar-la va ser el cap de la investigació de l'1-O, el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, que va parlar d'un "clima insurreccional" a Catalunya entre el setembre i l'octubre del 2017 i d'un "polvorí" durant la seva declaració com a testimoni. Moreno ha recordat que la lletrada del jutjat 13 va demanar sortir en helicòpter el 20-S i que es van produir un total de 131 accions de fustigació a les forces policials. "No es pot disfressar d'una protesta", ha reblat el fiscal, i ha afegit que les apel·lacions al pacifisme i els eslògans de 'Civisme' van quedar "contradits per la realitat" si es té en compte la "terminologia d'exaltació" que s'utilitzava: "Ens hi deixarem la pell o "Estan assaltant les nostres institucions".

Moreno s'ha centrat en l'ús de la violència i en el seu discurs ha assegurat que la imputació dels enfrontaments és per a qui crea el risc que succeeixin, responsabilitzant així als organitzadors del referèndum no només les ferides dels agents sinó de provocar 1.093 lesionats. És a dir, també les dels ciutadans. Pel fiscal el 20-S va ser l'altre expressió de la suposada violència. "No era només una protesta, era un acte d'obstaculització contra una acció judicial que arribava al cor de l'organització de l'1-O".

L'advocada de l'Estat Rosa María Seoane ha afirmat en el seu discurs que Sànchez i Cuixart van pujar als vehicles de la Guàrdia Civil per "animar les masses contra l'escorcoll" que s'estava fent a Economia, tot i que a la mitjanit ja havia acabat i van desconvocar la concentració. Al seu entendre, ha quedat acreditat que el so de l'escenari arribava a tothom i que es podia donar per acabada la manifestació des d'allà i que, per tant, no calia pujar als cotxes policials. Seoane també ha considerat provat el "lideratge" de l'exlíder de l'ANC. "Quan va creure convenient que podia fer alguna cosa, els voluntaris ho executaven", ha subratllat. 

Organització criminal, el delicte de què parla la Fiscalia i que no imputa

El relat de la rebel·lió ha deixat pas a l'exposició de Madrigal relativa a l'acusació de malversació. La fiscal no ha estalviat crítiques al reguitzell d'empresaris que han declarat com a testimonis i que van respondre amb "silencis o elusions" si van recuperar l'IVA després d'emetre factures negatives per anul·lar suposats encàrrecs de la Generalitat. Madrigal ha parlat d'una organització criminal formada pels exconsellers i els empresaris, especulant que la suposada conxorxa i impagaments de l'administració pública per fer possible el referèndum pot comportar en un futur "silencis, encobriments i compensacions" amb els contractes marc que tenen acordats. 

La fiscal ha acusat els processats per malversació d'utilitzar la Generalitat com la seva "finca particular" i ha tirat d'ironia per explicar que Jordi Turull va "batre un rècord de velocitat en aconseguir en tres dies hàbils el finançament de la campanya 'Civisme'" que, segons ha insistit, va culminar en l'emissió de l'anunci de les vies del tren. Una campanya que es va adjudicar a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) i que van motivar l'emissió de dues factures que no s'han pagat com a conseqüència "d'estratègies negacionistes" per part de la Generalitat, segons ha anotat la fiscal. 

Madrigal ha situat com el nucli de la suposada concertació dels exconsellers del Govern la signatura d'un acord per assumir col·legiadament les despeses necessàries per tirar endavant el referèndum que, segons la fiscal, comprometia la despesa per portar-lo a terme. Madrigal ha assegurat que la tesi de les defenses que es tractava d'un acord polític, sense validesa jurídica, "és un insult pel tribunal".

La que també va ser fiscal general de l'Estat ha repetit diverses vegades el terme 'organització criminal', un delicte que el ministeri públic situa als processats al jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona però no als acusats al Tribunal Suprem. Sí que ha inclòs aquest delicte, en canvi, l'acusació popular, representada per Vox. La fiscal ha qualificat "d'escandalós" que la Generalitat no estigui personada en aquest procediment per defensar els seus interessos patrimonials, però ho ha situat en la prova del "control que els acusats segueixen tenint" de l'administració pública catalana. "La seva deixadesa de funcions és una mostra de l'espoli perpetrat als seus fons", ha reblat la fiscal, que ha acabat culpant els acusats d'un "execrable atac" dels acusats a la monarquia parlamentaria i a la democràcia espanyola.

Una pena amb "finalitat dissuasòria"

Vox ha destinat poc més de mitja hora en la seva exposició de l'informe i la part final l'ha dedicat a reconèixer la "valentia" de totes les persones que han contribuït en l'elaboració d'aquesta causa, incloses les "que tristament avui no estan entre nosaltres". Així, s'ha referit als difunts José María Romero de Tejada, exFiscal Superior de Catalunya que va dictar les múltiples instruccions durant el mes de setembre relatives a l'1-O; José Manuel Maza, exFiscal General de l'Estat que va interposar la querella per rebel·lió contra el Govern i per sedició contra Sànchez i Cuixart; i Juan Antonio Ramírez Sunyer, extitular del jutjat d'instrucció número 13 que investiga el referèndum. 

L'advocat Javier Ortega Smith també ha volgut destacar "l'heroïcitat" de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional i ha expressat així la seva "gratitud" pel fet que complissin amb el seu "deure perquè l'ordenament constitucional no sucumbís als delictes" pels quals acusa els dotze processats. Després d'això, Ortega Smith ha desitjat que hi hagi una sentència condemnatòria que compleixin dues funcions: la de "càstig i sanció" i també la "dissuasòria perquè mai més ningú s'atreveixi a atemptar contra l'ordenament constitucional". "Si aconseguim que es faci la justícia, triomfarà la justícia, l'estat de dret, la democràcia, la sobirania nacional. Haurà triomfat la nació espanyola, que és sobre el que es fonamenta tot l'anterior", ha conclòs. 

Un judici llarg que no ha modificat res

Després de 49 sessions i de la declaració de més de 400 testimonis, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat -que continua acusant per sedició als processats- no s'han mogut de la casella de sortida i mantenen les mateixes peticions de penes. En el cas de la Fiscalia, sol·licita 25 anys per a Oriol Junqueras; 17 per a Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart; 16 per a la resta d'exconsellers processats per rebel·lió, i 7 per a Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila, únicament acusats per malversació. L'única excepció és l'acusació popular exercida per Vox, que finalment ha exculpat Vila d'organització criminal i malversació. Per a la resta continua demanant entre 24 i 72 anys de presó. Les penes sol·licitades per l'Advocacia de l'Estat oscil·len entre 7 i 12 anys.

Un cop acabada la jornada d'aquest dimarts el judici s'atura una setmana, fins al dia 11. Llavors està previst que les defenses exposin els seus informes finals -cada advocat tindrà una hora per acusat- i es donarà un últim torn de paraula als afectats perquè facin el seu al·legat final durant un quart d'hora. Després Marchena deixarà el judici vist per a sentència.

Més continguts de