Un comissari dels Mossos admet que van advertir el Govern que l'1-O "no es podia celebrar"

Els Mossos defensen que no van tancar cap escola abans de l'1-O en compliment de l'ordre judicial

Montse Riart / Ot Serra / Mariona Ferrer I Fornells
4 min

MadridEl comissari dels Mossos d'Esquadra Manel Castellví -que dirigia l'àrea d'informació del cos el 2017 i que ara està en segona activitat, ha intentat durant tota la seva declaració com a testimoni al Tribunal Suprem separar l'activitat dels Mossos de les decisions del Govern respecte de l'1-O, a diferència de les tesis de les acusacions que parlen d'una alineació del cos amb la Generalitat. Però al fer-ho ha acabat perjudicant les defenses d'alguns dels acusats quan ha assegurat que el Govern estava determinat a la celebració del referèndum. Castellví ha explicat que en una reunió amb l'expresident Carles Puigdemont, l'exvicepresident Oriol Junqueras i l'exconseller d'Interior Joaquim Forn el 28 de setembre els van transmetre "que en compliment del manament judicial l'1-O no es podia celebrar".

Amb una prudència extrema, conscient que els Mossos han estat el blanc de les acusacions en els últims dies, el comissari també ha defensat que els Mossos van complir amb el manament judicial l'1-O. De fet, ha indicat que "fruït" de les 4.300 actes aixecades "a totes les escoles que havien d'obrir aquella jornada", 239 no ho van fer. A més, es van tancar 134 centres més aquell dia. També ha assenyalat que el cos va actuar aquell dia prioritzant "la mediació".

Dues determinacions diferents

Durant el seu interrogatori, Castellví ha situat una data clau en el calendari, el 28 de setembre del 2017, el mateix dia que es va celebrar la Junta de Seguretat. Segons Castellví aquell dia el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i ell mateix van reunir-se amb Puigdemont, Junqueras i Forn al Palau de la Generalitat. De la reunió els Mossos en van sortir pensant que tenien posicions diferents. Segons Castellví el Govern estava "determinat" que el referèndum tirés endavant i el cos sabia que "havia de complir amb el manament judicial". "Jo en vaig sortir frustrat".

Castellví ha explicat que durant la reunió els Mossos van advertir els exresponsables del Govern "que s'havien fet declaracions que no s'ajustaven a la realitat i que s'estaven enviant missatges de tranquil·litat a la població com si l'1 d'octubre fos una jornada electoral", perquè eren conscients que estaven advertits pel Tribunal Constitucional. Segons Castellví, Junqueras va dir que "entenia la nostre posició" però que el Govern tiraria endavant "i ens va donar la sensació que el referèndum se celebraria". Per la seva banda, Puigdemont va insistir, segons el comissari, "que hi havia un manament del poble de fer el referèndum i que el Govern estava convençut de tirar-lo endavant".

El comissari també ha admès, a preguntes de l'advocada de l'Estat, Rosa María Seoane, que respecte a Forn, va tenir la sensació que aquell dia li parlava com a "polític i conseller d'Interior" i no pas com un responsable del cos.

"Escalada de la violència"

El comissari ha explicat a preguntes del fiscal Javier Zaragoza que abans de l'1-O la seva àrea va redactar un informe en el que es preveien els escenaris abans de l'1-O durant el referèndum i els dies posteriors. El comissari ha ratificat el contingut d'aquest informe, que preveia "una escalada de violència" -sobre la qual les acusacions es basen també per parlar de rebel·lió-, però ha explicat que les crides que es van fer abans d'aquell dia per part de les entitats i la ciutadania per anar a les escoles "eren pacífiques, de resistència pacifica", i que el dia 1 d'octubre hi havia "un clima de no violència".

Castellví ha admès que en aquest informe es preveia també que aquesta resistència que es preveia que hi hagués a les escoles pogués convertir-se en "activa" i haver-hi una "escalada de violència" si "acaben intervenint les forces de seguretat". De fet, ha assegurat que hi havia "dues posicions antagòniques" aquell dia entre l'acció dels cossos de seguretat de l'Estat i la ciutadania i que aquesta escalada de violència es podia produir.

Tot i així, el comissari ha assegurat que en l'anàlisi dels riscos "ens vam equivocar tots" perquè no es va preveure el "gran moviment social" que hi va haver l'1 d'octubre del 2017. "El dispositiu dels Mossos d'Esquadra, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil va ser insuficient".

Per què no van precintar les escoles el cap de setmana?

Segons Castellví, l'ordre de la magistrada del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Mercedes Armas, manava impedir únicament les activitats que tinguessin a veure directament amb l'1-O a les escoles els dies previs al referèndum. D'aquesta manera, el comissari ha justificat que la policia catalana no impedís les activitats que es van fer als centres aquell cap de setmana.

"Dialogar i mediar en primera instància". Aquesta era la consigna segons Castellví que tenien els Mossos d'Esquadra a l'hora de personar-se a les escoles la jornada del referèndum. Castellví assegura que, parlant amb les persones que hi havia als centres aquell dia van aconseguir tancar-ne 24. En altres casos "es va utilitzar la força" i es va aconseguir paralitzar la votació.

El comissari ha negat que s'espiés la policia espanyola i els guàrdies civils aquell dia. Ha explicat que, "com a qualsevol servei", els binomis de mossos que van personar-se a les escoles van obrir una acta explicant tot el que hi va passar. Però ha negat que això es fes per espiar els cossos i les forces de seguretat de l'Estat.

stats