VAGA GENERAL 18-O

L’independentisme respon al Suprem col·lapsant el país

Centenars de milers de persones omplen Barcelona en el cinquè dia de protestes per la sentència

L’independentisme va tornar ahir al carrer en el cinquè dia de protestes després de la sentència del Procés i ho va fer amb la mobilització més massiva fins ara. Lluny de desincentivar la gent, el veredicte del Tribunal Suprem -que amb la tipificació de la sedició posa límits al dret a la manifestació- ha esperonat el carrer. La fotografia més clara de la resposta als magistrats van ser les impressionants imatges de les Marxes per la Llibertat, amb riuades de gent arribant a peu a Barcelona des de tots els punts del país. Centenars de milers de persones que van confluir en la gran manifestació de la tarda al centre de la capital catalana. Va ser una nova exhibició de força de l’independentisme civil, que va sobreposar-se a la desorientació dels seus líders polítics i a la incomoditat amb què una àmplia majoria dels manifestants viuen els aldarulls d’aquests dies a Barcelona -que ahir es van tornar a repetir- per recuperar l’esperit de les grans Diades.

La gran manifestació de Barcelona va posar el colofó a una vaga que, com el 3 d’octubre del 2017, va aconseguir aturar el país. La combinació de la vaga general convocada per la Intersindical-CSC i l’IAC i les Marxes per la Llibertat organitzades per Òmnium Cultural i l’Assemblea va aconseguir aturar el país. El col·lapse de les principals xarxes viàries catalanes, plenes des de dimecres de ciutadans que han recorregut un centenar de quilòmetres fins arribar a Barcelona per mostrar el seu rebuig a la sentència, va contribuir al fet que moltes empreses disminuïssin la seva producció o directament tanquessin. “Ha estat una vaga massiva en tot el país”, celebrava a la tarda el secretari general de la Intersindical-CSC, Carles Sastre, des de l’escenari situat a la confluència entre Gran Via i passeig de Gràcia.

El Govern, desdibuixat

Ho resumia també a través d’una carta llegida per Marcel Mauri el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que va assegurar que la vaga d’ahir demostra que “l’amenaça de presó o repressió mai més seran un topall per a les aspiracions democràtiques de la societat catalana”. Minuts abans, des d’aquell mateix escenari, la presidenta de l’Assemblea, Elisenda Paluzie, aprofitava l’èxit de les marxes per posar pressió sobre els partits independentistes, xiulats per una part dels manifestants quan els va mencionar. “Nosaltres hem fet la nostra part del camí”, va dir. I va afegir: “Ara necessitem que aquest camí el reprengui la majoria parlamentària independentista”. Per això, va posar deures a JxCat, ERC i la CUP, als quals va exigir que abandonin la lluita partidista i que, si constaten un cop més la negativa de l’Estat a acceptar l’autodeterminació i l’amnistia, es preparin per, “en el moment precís, defensar i sostenir una declaració d’independència”.

El desconcert mostrat pel Govern i els partits des que es va fer pública la sentència -que es va fer evident dijous amb el debat al Parlament i la intervenció del president de la Generalitat, Quim Torra- ha fet que l’epicentre de la resposta a la sentència hagi virat al carrer, on la indignació i la ràbia per una sentència injusta s’han traduït en mobilitzacions contínues. Catalunya s’ha instal·lat en una protesta dual, en què al matí les marxes transcorren festives i amb un ambient similar al de les Diades, i al vespre mostren un rostre més dur, amb grups de manifestants molt joves i organitzats -entre els quals hi ha independentistes però també anarquistes i antisistema- que no dubten a enfrontar-se amb els cossos de seguretat.

Ahir en va ser un altre exemple. Les imatges dels centenars de milers de persones participant en les Marxes per la Llibertat i en la manifestació de la tarda van donar pas a un nou vespre d’aldarulls, en què els enfrontaments van pujar d’intensitat respecte als dies anteriors i en què els Mossos van arribar a fer servir el canó d’aigua per primera vegada per dispersar els manifestants. Al tancament d’aquesta edició hi havia almenys una trentena de detinguts i una seixantena de ferits, la gran majoria d’ells a la ciutat de Barcelona, presa una nit més pel foc.

El Tsunami, en el punt de mira

Els carrers, doncs, segueixen encesos malgrat les crides a la calma del Govern i els avisos de l’executiu espanyol, que ahir va apujar el to contra els manifestants. En una compareixença des de la Moncloa al vespre, el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, va avisar que aplicarà contra “els independentistes violents el Codi Penal amb tota contundència”. De moment, però, l’Estat ha optat per actuar contra el Tsunami Democràtic, a qui l’Audiència Nacional va confirmar ahir que ja investiga per un presumpte delicte de terrorisme. Ahir va ordenar el tancament de les seves pàgines webs, reobertes amb dominis estrangers.

Malgrat que el Tsunami no ha tornat a actuar des que dilluns va coordinar la protesta a l’aeroport del Prat, la justícia l’ha posat en el punt de mira i considera que pot estar darrere dels aldarulls viscuts aquests dies a Barcelona. Uns disturbis que estan tensant al màxim el Govern, incapaç de canalitzar la protesta i amb representants d’ERC criticant obertament l’actuació dels Mossos i el paper del conseller Miquel Buch, que ahir admetia que no podia preveure quan s’acabaran els incidents a Catalunya.

La tensió dins del Govern augmenta i la pressió sobre l’executiu espanyol també. Des de Brussel·les, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, feia crides ahir a la “serenitat” i a “no sobreactuar” i contenia la pressió d’una dreta que li exigeix prendre ja mesures com la Llei de Seguretat Nacional, el 155 o directament instaurar l’estat d’alerta per poder desplegar l’exèrcit pels carrers de Catalunya.

Cinc dies després de la sentència del Suprem contra els líders independentistes que van fer possible l’1-O, els aldarulls han permès a l’Estat centrar el focus en els incidents i no abordar el problema de fons: que la sentència no acaba amb el conflicte i que hi segueixen havent centenars de milers de catalans que defensen la llibertat dels presos i el dret a l’autodeterminació. I que estan disposats a seguir sortint al carrer fins que calgui.

Més continguts de