Microsites 05/06/2019

Mossos o la peça que desmunta el puzle de la Fiscalia

Apel·lar a Trapero o López com a testimonis contra el Govern suposa autodestruir la rebel·lió

2 min

MadridLa Fiscalia sap des del 18 de desembre del 2017 que els comissaris dels Mossos d'Esquadra van sol·licitar al Govern els dies 26 i 28 de setembre d'aquell any que es desconvoqués el referèndum, i fins i tot que van ordenar que s'elaborés un pla per detenir Carles Puigdemont i el seu equip.

No obstant això, els fiscals de l'Audiència Nacional, els del Tribunal Suprem i els jutges Carmen Lamela i Pablo Llarena, respectivament, van menysprear l'interès d'aquestes informacions i van insistir a considerar la cúpula dels Mossos com un instrument del govern de Carles Puigdemont.

Hi ha tres fets rellevants, però, que han fet esclatar aquesta construcció a les mans dels fiscals i els dos jutges. El primer va ser la decisió del ministre de l'Interior, Juan Ignacio Zoido, de destituir el major Josep Lluís Trapero com a cap dels Mossos la matinada del 27 al 28 d'octubre del 2017.

Això semblava coherent amb el punt de vista de fiscals i jutges. Però, a continuació, tota la teoria va volar pels aires quan Zoido va nomenar nou cap dels Mossos el número dos de l'insurrecte Trapero. Resulta que el cap dels Mossos que portava sota el braç l'aplicació de l'article 155 de la Constitució era el comissari Ferran López.

El segon fet va ser la declaració dels comissaris com a testimonis en el judici oral del Procés, una declaració que no van promoure, sospitosament, els fiscals.

En aquests testimonis va aflorar el que ja havia plantejat Olga Tubau, lletrada de Trapero, en el seu escrit del 18 de desembre del 2017 sobre les esmentades reunions al Palau de la Generalitat, unes trobades que el major va explicar en detall a la jutge Carmen Lamela i al fiscal Pedro Rubira en la seva declaració del 23 de febrer del 2018.

Però el que no va interessar els fiscals i els jutges instructors va cridar l'atenció, en canvi, del president del tribunal del judici del Procés, Manuel Marchena, que va invocar només una vegada en quatre mesos de judici oral l'article 708 de la llei d'enjudiciament criminal que habilita el president a formular preguntes per aclarir una situació.

I això va passar quan va finalitzar l'interrogatori a Trapero el 14 de març del 2019, per precisar l'abast de les reunions de Palau els dies 26 i 28 de setembre del 2017.

El tercer fet ha tingut lloc amb l'informe de conclusions definitives de la Fiscalia, en el qual s'atorga valor al fet que els comissaris van sol·licitar la desconvocatòria del referèndum de l'1-O a Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

Però, alhora, els fiscals no baixen de les seves teories anteriors i sostenen que els comissaris van conduir els Mossos a col·laborar amb el Govern en la tasca de garantir, a través d'un dispositiu simulat, la celebració del referèndum.

Els Mossos són, doncs, la baula més feble de la cadena espúria que han anat relligant els fiscals i que ha acabat trencant-se en el moment de les conclusions.

stats