Quan la quantitat no es converteix en qualitat

El judici continua donant voltes al concepte de 'massa'

Escolta aquí l'anàlisi d'Ernesto Ekaizer

Els agents de policia se succeeixen a la cadira de testimonis amb la mateixa plantilla d'arguments –l'1-O la massa era violenta i els Mossos d'Esquadra s'amagaven, això en el millor dels casos–, però l'acumulació i repetició no supera el que ja és més del mateix. I encara que es fa l'esforç d'emfatitzar i consolidar aquesta violència, els materials no donen de si.

Per exemple, un policia explica que a l'Escola Oficial d'Idiomes la gent "havia col·locat taules i pupitres formant una barricada".

La paraula 'barricada' o el verb 'atrinxerar' fan surf entre els relats breus dels policies: s'embolcallen els xocs i enfrontaments en els col·legis de votació amb un llenguatge bèl·lic, revolucionari. Però la força de les paraules no pot substituir els fets.

La quantitat de testimonis i la repetició dels mateixos insults, el clima d'odi i les llaunes de refresc llançats, quan no tanques, sobre els agents difícilment aconsegueix transformar-se en la qualitat de la violència típica del delicte de rebel·lió, és a dir, l'alçament violent i públic. Són tres conceptes: alçament, violent, públic. I la intensitat és proporcionada a la finalitat que es busca en la rebel·lió que defensa la Fiscalia, és a dir, és la violència idònia per a l'intent de subvertir l'ordre constitucional i separar Catalunya d'Espanya per la força. Un ordre que s'ha garantit amb l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, que no ha conegut desafiament –ni trinxeres ni barricades, vaja– creant la situació per convocar eleccions autonòmiques en seixanta dies.

I, d'altra banda, després dels testimonis de la Fiscalia i dels citats per l'Advocacia de l'Estat i l'acusació de Vox, arribaran a aquesta cadira els de la defensa per afeblir els seus predecessors. I, finalment, els vídeos i documents.

El cansament es deixa sentir. Ahir, Benet Salellas, advocat de Jordi Cuixart, en sentir per enèsima vegada dels llavis de l'agent de policia la paraula 'massa' amb aquesta pronunciació que evoca l'existència de perill, va preguntar: "Quan parla de 'massa', ¿es refereix a ciutadans manifestant-se davant dels col·legis?" El president del tribunal Manuel Marchena ja estava incòmode. Salellas va dir: "Estic intentant saber què és la massa". I Marchena: "La pregunta no és pertinent. Portem vint sessions i vostè vol saber sobre la massa en termes policials. Vol debatre amb el testimoni per veure què és 'massa'..." I Salellas: "Que consti la meva protesta".

I quin és el problema? Les defenses poden demanar al testimoni aclariments i matisacions.

És evident quin és el motiu de la utilització sistemàtica de la paraula 'massa'. La identificació conceptual amb una situació prerevolucionària o revolucionària, amb l'alçament violent i públic de la rebel·lió o l'alçament públic o tumultuari de la sedició. La massa. Al cap i a la fi, ¿no es preguntava Ortega en la seva obra més famosa "Per què les masses intervenen en tot i per què només intervenen violentament" ('La rebelión de las masas', 1930)?

Aquests dies ha circulat el rumor que el tribunal vol que els informes sobre conclusions definitives –previsiblement a finals de juny o primers de juliol– siguin molt concisos i breus. No obstant això, fonts consultades assenyalen que no serà així, que si el president del tribunal sol tallar aclariments o precisions en aquesta fase testifical precisament amb l'argument que les parts ja podran esplaiar-se en els seus informes finals no serà per imposar, quan arribi el moment, limitacions de temps a l'exposició. Un judici que pot durar cinc mesos –suposant que el vist per a sentència es pronunciï entre el 12 de juny i el 12 de juliol– no es despatxarà amb informes exprés, que, d'altra banda, no tenen justificació legal.