Les mesures d'ordre que la llei espanyola contempla en les manifestacions i que obvia la Fiscalia

En les convocatòries, els organitzadors han d'especificar "les mesures de seguretat previstes"

Montse Riart
4 min
Concentració espontània de ciutadans davant de la conselleria d'Economia durant l'operació de la Guàrdia Civil contra l'1-O

BarcelonaEl Fiscal Javier Zaragoza ha collat Jordi Sànchez durant el seu interrogatori sobre el seu paper i el de l'ANC en el desenvolupament de la protesta davant de la seu de la conselleria d'Economia arran dels escorcolls ordenats pel jutjat d'instrucció 13 el 20 de setembre de 2017. Zaragoza ha intentat demostrar que Sànchez i Jordi Cuixart van acabar dirigint aquesta protesta i que els Mossos d'Esquadra van delegar-los la missió d'ordre públic que haurien d'haver exercit ells i que això va acabar permetent el setge a la comitiva judicial. Sànchez ha rebatut la tesi de la Fiscalia i ha assegurat que els voluntaris de l'ANC es van limitar a fer les tasques d'ordre que normalment fan en qualsevol convocatòria.

De fet, el formulari electrònic que la web del departament d'Interior ofereix i que permet la comunicació d'una mobilització en qualsevol moment requereix que s'especifiqui per part dels organitzadors "les mesures de seguretat previstes", per aquests. A l'hora de justificar aquest fet, es fa referència al que estableix la llei espanyola. En aquest sentit, la llei orgànica 9/1983 que regula el dret de reunió, especifica en el seu article 4.2 que els organitzadors de les convocatòries seran els "responsables" del "bon ordre de les reunions i manifestacions", i que "hauran d'adoptar les mesures per l'adequat desenvolupament de les mateixes".

Dispositiu d'ordre

Sànchez ha explicat que la concentració en cap moment va intentar obstaculitzar l'escorcoll judicial. "Una decisió judicial ha de ser respectada, però això no l'esgrimeix de que sigui protestada". A partir d'aquí, ha explicat que va rebre una trucada del conseller d'Interior, Joaquim Forn, on li demanava ajuda "en matèria de seguretat i ordre de la manifestació". Aquest és el punt que ha aprofitat la Fiscalia per intentar burxar el líder de l'ANC sobre si haurien d'haver estat els Mossos o ells qui assumissin aquest paper. "¿Eren vostès qui havien de fer les mesures de seguretat?", li ha etzibat. Sànchez, segur, ha recordat al fiscal que l'ANC disposa "d'un servei d'ordre", format amb voluntaris, "per donar compliment a tot el que la normativa preveu", i ha fet referència a la llei espanyola.

Més endavant, Zaragoza ha qüestionat a Sànchez el seu grau de coneixement sobre el fet que a l'interior dels vehicles de la Guàrdia Civil hi havia armes llargues. Sànchez ha assegurat que se'n va assabentar a través d'una trucada del tinent del cos armat responsable de l'operatiu, ja a la tarda. El líder de l'ANC ha recordat aquest episodi com "uns dels més tensos" que ha viscut. "Jo faré el que estigui en les meves mans, però no es la meva responsabilitat protegir aquestes armes", ha explicat Sànchez que va respondre al tinent. "Dóna la impressió que li van encomanar una tasca d’ordre públic, que li van encomanar custodiar unes armes", l'ha collat el fiscal. "No, l’ordre públic era dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Civil que custodiava la comitiva judicial i una altra tasca molt diferent contemplada en la normativa de les manifestacions és el mínim de servei d’ordre dels convocants", ha reblat Sànchez.

Els vehicles amb armes i el suposat setge a la Guàrdia Civil

El fiscal ha intentat posar Sànchez contra l'espasa i la paret per intentar lligar el relat de la violència i la rebel·lió del 20-S en dos punts més: els vehicles policials danyats i la sortida de la comitiva judicial. Sànchez ha recordat que els danys als sis, i no set cotxes com defensa la Fiscalia, no es van produir de cop, sinó al llarg de la jornada. "Si vostè sabia que era vehicles danyats, que no podien entrar i sortir, si s’estava dificultant la labor judicial, perquè no va prendre un megàfon i va dissoldre la protesta?", li ha qüestionat. "Perquè no s’estava dificultant l’acció judicial", ha insistit Sànchez, tornant al principi de les seves explicacions. "En cap moment cap persona va deixar d’estar present en l’escorcoll per la manifestació. I la comitiva judicial estava desenvolupant la seva tasca amb total normalitat, no ho dic jo, ho diuen els responsables de la Guàrdia Civil que van declarar davant la jutge de l'Audiència Nacional, Carmen Lamela".

Sànchez ha deixat clar que condemna els danys als vehicles policials però també ha recordat que "si les mobilitzacions no dificulten cap dret no tenen perquè dissoldre’s". "Però el cert es que no van sortir fins molt tard, que hi havia vehicles danyats, que es van produir situacions de risc, ¿a vostè li sembla que això és dret de legitima protesta?", ha continuat el fiscal. El líder independentista ha insistit "que no hi va haver cap risc" per la seguretat de les persones ni "danys" a la conselleria "que permetin afirmar que hi va haver algun assalt".

L'últim punt de discrepància ha estat el de la sortida de la comitiva judicial. Sànchez ha recordat al fiscal que va ser la secretaria judicial qui va decidir sortir finalment de la conselleria a través de l'edifici veí, i ha especificat que va passar per un "pati exterior", i no pas "escalant murs" o "pel terrat" com ha anat dient la fiscalia durant els diferents dies d'interrogatori. També ha recordat que el passadís habilitat pels voluntaris de l'ANC es va mantenir fins la matinada i que la funcionaria l'hagués pogut utilitzar com "centenars de persones" que ho van fer tot el dia. També ha dit que la Guàrdia Civil no es va quedar a la conselleria fins l'endemà perquè estigués en una situació de "setge", sinó perquè van voler esperar "a les set del matí que arribés la grua per retirar els vehicles" i ha explicat que la mobilització es va desconvocar i que a la nit ja no hi quedava ningú.

stats