Torrent, el portaveu que va demanar el vot secret per la DUI
És Vox qui està interessat en el seu testimoni, tot i que la seva presència davant la conselleria d’Economia el 20-S o als col·legis electorals l’1-O també pot jugar a favor de les defenses
BarcelonaNo era al centre de les decisions la legislatura passada, tot i que la seva importància dins el moviment independentista no ha parat de créixer des d’aleshores. El 27 d’octubre del 2017 Roger Torrent demanava la paraula a l’hemicicle del Parlament. Aleshores no era ell qui les atorgava, sinó la seva predecessora a la presidència de la cambra. “Per què em demana la paraula?”, li preguntava Carme Forcadell com si no en sabés la resposta. “Per una qüestió d’ordre”, responia ell. “El nostre grup volia demanar que, atesa la transcendència de les propostes de resolució que es votaran tot seguit, la primera pugui ser votada per crida i en urna”, aclaria. Com a portaveu adjunt de JxSí, Torrent va ser l’escollit per sol·licitar el vot secret en la declaració d’independència i aquest dilluns n’haurà d’explicar els motius davant la sala segona del Tribunal Suprem.
Fins ara una de les tesis principals de les defenses ha sigut negar el caràcter jurídic a la DUI. Però, tot i que abans d’aquella votació la mesa ja va subratllar que seria eminentment política, els diputats independentistes van preferir escudar-se en el vot secret. “Per cultura antirepressiva”, va assenyalar uns minuts després la portaveu de la CUP, Anna Gabriel. Els grups de l’oposició van criticar que no donessin “la cara” i la majoria van abandonar l’hemicicle o van mostrar a les càmeres el seu vot en contra.
Avui Torrent és un dels abanderats de la nova estratègia de l’independentisme, que ha aparcat la unilateralitat i opta per seleccionar quirúrgicament els moviments per no tornar a topar contra el mur de la legalitat. Però aquesta nova etapa no s’està jutjant al Suprem, i Manuel Marchena ha demostrat aquestes últimes tres setmanes que no té cap mirament a l’hora de tallar els testimonis quan les preguntes no s’ajusten als fets recollits en la causa.
El president del Parlament estava citat la setmana passada, quan van testificar la major part de polítics, però es va excusar davant la sala perquè dimecres coincidia amb el ple a l’hemicicle català. És Vox qui està interessat en el seu testimoni, tot i que la seva presència davant la conselleria d’Economia el 20-S o als col·legis electorals l’1-O també pot jugar a favor de les defenses.
El passat que torna
Si el judici manté la tònica de les últimes setmanes, no seria estrany pensar que la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat o Vox li retreguin tuits o declaracions antigues. En sobren de la seva etapa com a portaveu adjunt, i no han deixat de circular des que va ser elegit president del Parlament: des de garantir que els resultats del referèndum serien “completament efectius” a assegurar que hi hauria “reconeixement internacional”, passant per assumir abans de l’1-O que els “plourien hòsties”. Més recentment ha dit que una condemna per rebel·lió “farà irreversible la ruptura entre la ciutadania i les institucions de l’Estat”.
