LA RESPOSTA A LA SENTÈNCIA

‘EnfoCATs’, la prova clau de l’acusació que no surt a la sentència

El Suprem descarta el testimoni de Baena, l’autor de la tesi de la rebel·lió

Durant la investigació de la causa del Procés, la Guàrdia Civil i el magistrat instructor Pablo Llarena van utilitzar com una de les proves clau de la suposada rebel·lió un document apòcrif que els presos i les seves defenses han negat sempre. Es tracta de l’ EnfoCATs, un informe que el cos armat va intervenir a l’ex número dos d’Economia Josep Maria Jové durant els escorcolls del 20 de setembre del 2017 i que va convertir en un dels suposats fulls de ruta per acabar de dibuixar l’existència d’un aixecament sostingut a Catalunya el 2017. La Fiscalia va apuntalar bona part del seu escrit d’acusació amb aquest document, que va començar a agafar importància ràpidament només començar el judici al Suprem, després que tots els acusats neguessin haver-lo vist o saber que existís fins que la Guàrdia Civil el va trobar. A la sentència del Procés, l’ EnfoCATs ni tan sols surt esmentat. El tribunal parla d’altres fulls de ruta per justificar la concertació dels acusats, però aquest cau en l’oblit.

El document apòcrif havia estat una de les bases de la investigació de l’autor de la tesi de la rebel·lió, el cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya, Daniel Baena. El tinent coronel del cos armat va assegurar que l’ EnfoCATs “corroborava” la seva tesi “en general sobre el Procés”. Per a Baena es tractava d’un document que donava continuïtat a una altra de les proves de la rebel·lió, l’agenda Moleskine, que la sentència del Procés sí que valida. Les defenses van aconseguir provar durant el seu interrogatori que no hi havia cap altra prova que ratifiqués l’ EnfoCATs : no s’hi feia referència en els correus interceptats ni en les trucades intervingudes. Tot i així, per al tinent coronel es tractava d’una prova de la suposada “insurrecció” a Catalunya. La sentència del Suprem no només descarta l’ EnfoCAts sinó també tot el testimoni de Baena durant el judici del Procés. “Un testimoni que no ofereix fets, sinó valoracions personals, està girant l’esquena a la raó que justifica que l’hagin citat a declarar”, assenyala la sentència.

Informes no, tesis sí

Durant el judici, el president de la sala, Manuel Marchena, ja va dir que no tindria en compte les opinions dels testimonis. Tampoc els informes ni els atestats, va assegurar, que havien compost la investigació. Tot i així, la sentència sí que dona per bones algunes de les tesis exposades per Baena en els informes, que són la base de la causa de Llarena i, abans, de la del jutjat 13 de Barcelona. La diferència, però, és que la Guàrdia Civil i el jutge instructor van arribar a la conclusió que aquestes investigacions sostenien la tesi d’una rebel·lió, mentre que el tribunal sentencia que són prova de la sedició. Les tesis de Baena es veuen sobretot en la descripció del 20-S com un capítol de sedició, en la inclusió dels actes de rebuig a les forces i cossos de seguretat de l’Estat, que també recollien els informes de Baena, i sobretot en l’existència d’un pla concertat.

L’agenda Moleskine

A diferència de l’ EnfoCATs, el tribunal sí que dona valor a un altre dels documents intervinguts a Jové, l’agenda Moleskine. Baena va explicar en el judici que l’agenda provava la concertació dels acusats. La Guàrdia Civil utilitzava les diferents trobades i reunions que s’hi anotaven, i els protagonistes, per traçar una línia que unia els principals acusats i servia als investigadors per parlar de l’existència d’un pla sostingut en el temps. El tribunal fa seva l’agenda per vincular tres acusats amb l’existència d’un pla concertat: Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell.

En el cas de l’expresidenta del Parlament, la Moleskine és clau perquè el tribunal pugui argumentar el lligam entre la seva figura i la resta dels acusats. Per la seva activitat parlamentària, Forcadell estava deslligada de l’acció del Govern però, a partir de les anotacions a l’agenda, els magistrats argumenten la seva participació en el pla concertat. Esmenten dues reunions, el 13 d’abril i el 22 de setembre del 2016. Segons la sentència, a la primera trobada Forcadell va coincidir amb Jové i Marta Rovira. El tribunal dona per bona la transcripció que en fa la Guàrdia Civil i vincula Forcadell amb les matèries que suposadament es van tractar, com ara “la necessitat d’una estratègia” sobre el Procés a nivell parlamentari o l’existència d’un “calendari d’actuacions” a nivell de Govern i Parlament. La sentència recull que Forcadell es va defensar al judici assegurant que l’única trobada que recordava amb Rovira i Jové havia tingut lloc al Parlament i per parlar dels “pressupostos”. La seva versió, però, es descarta.

Passa el mateix amb la segona reunió. Forcadell va admetre que s’havia trobat amb els expresidents Carles Puigdemont i Artur Mas per parlar de “la qüestió de confiança”, un tràmit inèdit al Parlament fins llavors. Tot i així, la sentència descarta aquest argument i dona per bons els apunts de l’agenda segons els quals s’hauria parlat de “quina legalitat s’imposaria” en cas d’un referèndum o de la necessitat d’aprovar les lleis que el facilitessin “entre juny i juliol”. En el cas de Turull i Rull, l’agenda serveix per demostrar la seva presència en reunions suposadament estratègiques dins del pla per declarar la independència, tot i que el primer va dir que si hi havia assistit era perquè es tractava de trobades “necessàries” per formar Govern i el segon les va emmarcar en la seva activitat com a càrrec institucional de JxCat.

El jutjat 13 i el TSJC

L’ EnfoCATs i la Moleskine no tan sols tenien un paper fonamental en la causa del Procés sinó també en altres investigacions, com ara la macrocausa del jutjat 13 de Barcelona, la primera investigació sobre l’organització de l’1-O que és la base de la investigació del Suprem. De fet, tots dos documents es van intervenir durant els escorcolls ordenats per aquest jutjat el 20-S. Una altra causa en la qual formen part essencial del relat de l’acusació és la que ha obert el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) respecte a Jové, a la qual ha sumat recentment l’exsecretari d’Hisenda Lluís Salvadó. Jové va declarar ja davant del TSJC el juny passat. En la seva compareixença va evitar reconèixer l’autoria tant de l’agenda Moleskine com de l’EnfoCATs. Ara caldrà veure fins a quin punt la magistrada de la causa, Maria Eugènia Alegret, té en compte el pronunciament del Suprem a l’hora de valorar els dos documents i la transcendència que se’ls acaba donant en aquestes causes.

Més continguts de