La vaga política, una eina eficient?

La quarta aturada de país en l’últim any i mig obre el debat sobre la utilitat d’aquestes protestes

Aquest dijous es va tornar a viure una vaga general de caràcter polític en protesta per l’inici del judici als líders independentistes. És la quarta mobilització d’aquest tipus a Catalunya en menys d’un any i mig després de les aturades de país del 3-O del 2017 per la violència policial de l’1-O, del 8 de novembre del mateix any contra el 155 o del 21 de desembre de l’any passat contra la celebració del consell de ministres a Barcelona, tot i que en aquest cas va ser parcial. La Intersindical-CSC, que ha convocat les tres últimes vagues generals, defensa aquest tipus de vagues davant de les crítiques dels qui creuen que no s’hi han de barrejar temes polítics. “Hi ha un conflicte polític entre els governs espanyol i català i un exemple molt clar és que l’Estat ha suspès les lleis socials aprovades al Parlament, com la de l’habitatge, i com a sindicat la nostra funció és defensar els interessos dels treballadors”, exposa el seu portaveu, Sergi Perelló. També n’avala l’eficiència: “Estem en un context d’emergència nacional i social, amb greus atacs als drets civils i polítics, i hem de poder exercir el dret a vaga per fer progressos socials i nacionals”, remarca Perelló, que posa com a exemple la vaga de la Canadenca, que “ara fa 100 anys va permetre aconseguir la jornada de 8 hores, però també l’alliberament dels vaguistes presos”.

Una eina amb més impacte

La politòloga Berta Barbet considera que la força de la vaga no la dona una manifestació: “És una eina que té més impacte, més disruptiva”, subratlla Barbet, que troba lògic que la vaga “reprodueixi el debat públic que hi ha al carrer i que afecta en el nostre cas el moviment independentista i feminista”.

Josep Maria Antenas, professor de sociologia de la UAB, assenyala que “la vaga coexisteix sota diversos formats” i recorda que a la mobilització de dijous “la manifestació era igual o més important que la vaga”. En aquest sentit, Antenas afegeix que “cada cop més veiem que les vagues s’amplien en protestes posteriors perquè molta gent no pot fer vaga per precarietat i busca combinar la protesta i l’aturada”. En qualsevol cas, el sociòleg deixa clar que “la dimensió política de la vaga sempre ha existit com a protesta contra un règim o per fer caure un govern, perquè la llei no permet convocar una vaga política” i ressalta que “busca demostrar que un cert moviment té un suport social i té força, perquè la gent no només es manifesta, sinó que deixa de treballar”.

El sociòleg Òscar Molina també corrobora que “qualsevol vaga general és una vaga política perquè s’estan criticant les polítiques que fa el govern”. No creu, però, que sigui l’instrument més adient per assolir un objectiu polític: “Si es fa un ús massa polític de les vagues, el mateix instrument es desvirtua i es pot perdre capacitat de mobilització”. Molina raona que els efectes de la vaga s’han notat més pels talls de carretera que pel nombre de piquets informatius o pel consum energètic: “La vaga va tenir ressò, no perquè la gent no anés a la feina, sinó perquè hi van haver talls de carretera, i això pot confondre la gent i generar un rebuig en una part de la població”. Per aquest motiu, opina que els “talls de carretera no poden ser el principal contingut o visibilització de la vaga”. Un tipus de vaga que la Intersindical deixa entreveure que es tornarà a repetir aviat.

Més continguts de