Ús social del català
Llengua 15/11/2022

5 arguments i 5 trucs per no canviar de llengua (i que no t’incomodi)

Eines per mantenir el català amb el mínim esforç en un context de davallada del seu ús social

5 min
Algunes de les botigues de souvenirs del carrer Comtal, al Barri Gòtic de Barcelona.

BarcelonaDavant la preocupació per la davallada de l’ús social del català, els especialistes assenyalen que és crucial que els catalanoparlants mantinguin la llengua en el màxim de situacions possibles per canviar el paisatge lingüístic. A Catalunya, el 43,5% dels ciutadans fan servir habitualment el català, de vegades compaginant-lo amb el castellà: això vol dir que més del 55% no el sol utilitzar en el seu dia a dia. “Com més avall es caigui, més difícil i costós serà recuperar-se”, diu el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila.

Inscriu-te a la newsletter Llengua En català i sense complexos
Inscriu-t’hi

Òmnium Cultural ha encetat una campanya per activar el català de les persones que no el fan servir de forma habitual. Per exemple, només el 23,6% inicien les converses sempre en català. El professor de psicobiologia de la Universitat de València Ferran Suay creu que cal intervenir-hi: “Les campanyes de conscienciació és el que s’ha fet fins ara i no ha funcionat. No hem de generar superherois, hem de canviar els hàbits”, deia a l’ARA.

A partir de l'opinió de diversos experts hem elaborat un decàleg amb 5 arguments i 5 trucs per fer més fàcil mantenir-se en català si es vol. 

5 arguments per fer servir el català sense complexos

1. El català és una llengua oficial

El català és llengua oficial a Catalunya i, per definició, una llengua oficial no pot incomodar. Fins i tot la Constitució espanyola diu que saber català és un dret (malgrat que no es tingui el deure de parlar-lo). De manera que, en teoria, a la major part del domini lingüístic s’ha de poder parlar català a tot arreu sense que ningú pugui molestar-se, ni autòctons ni forans.

2. El 94% de ciutadans entenen el català

Un 94,4% dels ciutadans que viuen a Catalunya asseguren que entenen el català, segons les enquestes d’usos del 2018. Entre els menors de 60 anys, la xifra encara és més alta. A més, la nota que es posen en l’autoavaluació és un 8,5: notable alt. Un 81,2% diu que també el sap parlar. Per tant, el coneixement de català està àmpliament estès entre la població, cosa que equival a dir: “El català l’entén tothom”.

3. Canviar de llengua pel color de pell o la roba és un prejudici

Catalunya té una població molt diversa: més d'un terç dels habitants de Catalunya han nascut fora del país i, dels que han nascut a Catalunya, el 70% ho han fet en llars marcades per les migracions. Al contrari de la idea estesa que canviar de llengua “és una qüestió de respecte”, canviar de llengua d’entrada, només perquè veiem que una persona té trets racialitzats, és una mostra d’exclusió. “Li dius a aquell parlant que no forma part de la teva comunitat i que no val la pena que aprengui català”, explica la sociolingüista Marina Massaguer . Com afirmava Najat El Hachmi en una entrevista a l'ARA : “Ja n'estic tipa de demanar que em parlin en català perquè porto aquí més de 30 anys, ho trobo denigrant. La immersió lingüística ha propiciat que més de dues generacions d’immigrants parlin un català perfecte, però sembla que aquesta idea no qualla en el cap de molts catalans”. 

4. Per caure bé no cal parlar castellà

Degradar la llengua, mesclar-la o passar-se al castellà és un recurs molt habitual per encaixar en entorns on el castellà és predominant. El lingüista Albert Pla Nualart en diu bilingüisme cordial (i acaba malament ). “La psicologia diu que intentes caure bé a la persona amb qui estàs parlant. Hi ha una tendència a aproximar-te a l’altre en un grau que les dues persones considerin lògic. Què és lògic és interpretable. Continuar parlant català pot ser vist com a mala educació o com a respecte a la diversitat. A Catalunya, decidir parlar la mateixa llengua o cadascú la seva, amb la intercomprensió que existeix, té un component cultural i ideològic. Hi ha altres formes de mostrar complicitat entre les persones”, explica Natxo Sorolla, sociolingüista nascut al Matarranya i docent a la Universitat de Saragossa. Els especialistes asseguren que la intercomprensió en una conversa bilingüe és viable.

5. Costa, però els hàbits es poden canviar 

Els estudis de neuropsicologia han mostrat que el cervell és un òrgan plàstic que pot aprendre durant tota la vida. I les llengües són de les coses més fàcils d’aprendre, a totes les edats, explica el psicobiòleg Ferran Suay . Un estudi del University College de Londres revela, però, que els hàbits triguen uns 66 dies a adquirir-se. Depèn de la motivació i del guany perceptible que ens atorgui el nou hàbit. Si tries un hàbit que estigui d’acord amb la teva escala de valors, després ja només és cosa d'entrenar-lo. Com més repetim un hàbit, més el consolidem. En canvi, saltar-se’l un dia no impedeix adquirir-lo. Canviar els hàbits lingüístics també és possible. 

5 passos per mantenir-se en català sense patir

1. Fixa’t quan canvies de llengua: és a la primera?

Segons les enquestes, el 75% de catalanoparlants canvien al castellà quan algú se’ls adreça en aquesta llengua. Al llibre Sortir de l’armari lingüístic (Angle), Ferran Suay i Gemma Sanginés, que també fan tallers d'assertivitat lingüística, donen algunes pautes per fixar-se en quin moment canviem d’idioma. Canvies quan et sembla que l'altre no té aspecte de ser catalanoparlant? Quan et parla en castellà? Quan fa cara de concentració? Quan diu que no parla català? Quan et demana que li parlis castellà? Per millorar l’ús social del català diuen que no es pot defallir a la primera: “És útil considerar que la persona amb qui parles és aproximadament tan capaç com tu mateix de dir clarament allò que vol”. 

2. Explica a l’interlocutor que vols canviar de llengua

Un altre dels consells que donen al llibre és ser franc i proposar canviar de llengua a les persones de l’entorn, de la més fàcil a la més difícil. Es tracta d'explicar que “per raons plenament subjectives (m’agradaria, preferiria, em faria il·lusió…)” vols parlar català, que és l’idioma que fas servir amb les persones properes. “No es tracta d’un ultimàtum, sinó un intent de millorar la comunicació”. 

3. No entris a l’atac

Suay i Sanginés recomanen no immutar-se davant els insults. Si algú opina que parlar català és una opció “pueblerina, cerrada, aldeana, inculta", etcètera, recomanen esquivar-ho amb un “pot ser” o un “continuaré parlant català”. No cal debatre, no cal justificar-se perquè el canvi s'ha de fer amb el “mínim esforç i mínima implicació emocional possible”.

4. Aprofita les oportunitats

No passa gaire, però cal adonar-se que també hi ha situacions en què és fàcil reclamar els drets del consumidor. Quan un client és catalanoparlant –i com més car sigui el producte que vol comprar, millor–, més possibilitats hi ha de tenir la paella pel mànec i se’n pot fer ús lingüístic demanant l’atenció, la documentació o el servei en català. 

5. Crea espais confortables

Maite Puigdevall, que ha estudiat la muda lingüística, recomana la creació d’espais segurs, espais informals de relació no jerarquitzats entre no catalanoparlants i catalanoparlants. Les persones que adopten una nova llengua ho fan perquè els serveix i perquè hi tenen vincles socials. Els nous parlants que encara no tenen seguretat amb la llengua necessiten espais per practicar sense vergonya i sense que ningú corregeixi el parlant si no ho demana. "El pacte no escrit ha de ser que tu no la deixis de parlar, però a qui et truqui a la porta, dona-li camp per córrer", defensa Puigdevall.

stats