Escriptors valencians contra la politització de la llengua

BarcelonaMés de 300 escriptors i escriptores, com ara Manel Baixauli, Martí Domínguez, Ferran Torrent,Mercè Climent i Rafa Lahuerta signen un manifest en rebuig a la politització de la llengua, com en el cas del canvi de nomenclatura de València per Valéncia/Valencia. El text expressa, alhora, el suport a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) com a única entitat reguladora.

Els signants denuncien “les diferents agressions de diversa índole que està patint la nostra llengua en els últims temps” i subratllen que el valencià és la seva eina de treball, que ha de quedar fora del debat partidista. El manifest alerta de l’“arraconament” del valencià dins del sistema educatiu, fins ara l’únic àmbit on s’aspirava a una certa normalitat, segons els signants, i també dels “intents de minorització en la Corporació Audiovisual de la Comunitat Valenciana”.

Els autors defensen que el debat sobre qüestions lingüístiques correspon a l’AVL i no a l’opinió pública. Com a exemple, remarquen que “seria absurd llegir en la premsa espanyola debats encoleritzats sobre si en castellà caldria mantindre o no la grafia de la «z», quan la immensa majoria de parlants d’espanyol no la pronuncien diferent de la «s»”. I afegeixen que encara és més absurd “fer que la qüestió de la grafia «z» puga ser objecte d’una votació en un qualsevol ajuntament”, en referència als casos dels consistoris de València i d’Alacant, i la seva declaració com a castellanoparlant.

El manifest conclou demanant que l’AVL pugui continuar amb la seva tasca de regulació “sense cap tipus de pressió i amb els recursos necessaris” i insten les institucions a “deixar de considerar la llengua una arma d’agressió política”, ja que això afavoreix “l’abandó del valencià per ser una llengua «problemàtica»”.

Entre els signants trobem també Sebastià Portell, Juli Capilla i Joan Deusa. Tots ells, en aquest manifest, insisteixen que escriure en valencià és la seva manera de contribuir “a engrandir el patrimoni literari” sense por a “atzars” que afectin la llengua, la seva “ferramenta de treball”.