Les comarques gironines i l'Alt Pirineu, on més cau el català: així és el mapa de la llengua per territoris

BarcelonaL'ús habitual del català retrocedeix de forma generalitzada a totes les vegueries de Catalunya. Les comarques gironines, amb una caiguda de 9 punts de l'ús habitual del català en només cinc anys, és el territori en què més ha impactat la pèrdua de la llengua: ja és la llengua habitual exclusiva de menys de la meitat de la població (45%). També cau 9 punts a l'Alt Pirineu, però aquí el català encara és la llengua habitual del 56% de la població. Al darrere venen indrets com les Terres de l'Ebre (on l'ús habitual del català cau 5 punts) i el Penedès (una caiguda de 4,3 punts), dos llocs en què el català perd pistonada i hi guanyen els usos bilingües de català i castellà o només el castellà.

Segons les últimes dades de l'Enquesta d'Usos Lingüístics de la Població 2023 (EULP), les caigudes més fortes en comparació al 2018 es donen en alguns indrets considerats baluards del català. Perquè els territoris on la llengua continua més viva són, justament, les Terres de l'Ebre (el parlen com a llengua única el 67% de la població), seguides de les comarques centrals (el 60%), l'Alt Pirineu (56%) i Ponent (51%); els únics quatre territoris on els parlants habituals exclusius de català són majoria.

L'àrea metropolitana és el que ensorra la mitjana d'ús habitual del català perquè, si ho mirem per territoris, la resta del país se situa tota per sobre de la mitjana del 32% d'ús habitual únic del català. Fins i tot s'hi situen àrees com el Camp de Tarragona i el Penedès, que també viuen forts increments poblacionals. Ara bé, les comarques metropolitanes també són on més parlants s'incorporen a l'ús del català sense tenir-lo a casa.

Aquest dijous l'Idescat i la conselleria de Política Lingüística han fet públiques les dades territorials de l'Enquesta d'Usos Lingüístics, que el febrer passat ja va apuntar que el català és llengua habitual només d'un terç de la població (32,6%), una xifra que puja al 42% si hi sumem els que fan servir català i castellà. Com ja es veia a l'enquesta general, creixen els usos de llengües combinats, sigui català i castellà o siguin altres idiomes, i baixen els usos monolingües del català com a llengua única, com també del castellà. A les comarques gironines, per exemple, el 31% s'identifiquen amb diverses llengües a la vegada.

La davallada en un context d'alta immigració dilueix el creixement que hi ha en nombre absolut de parlants de català (117.000 més) i de coneixedors (267.600 més). De fet, en tots els àmbits territorials augmenta el nombre de persones que saben català, però percentualment tots els territoris registren retrocessos en el nombre de catalanoparlants inicials i en l'ús. L'única excepció són les comarques centrals, en què es manté calcat l'ús del català del 2018 i guanya terreny si hi sumem els usos de català amb altres llengües.

L'evolució del català no només s'explica per la immigració, sinó també pel tipus concret d'immigració, per una alta mobilitat interna, per l'envelliment de la població i per dinàmiques molt específiques de cada territori, que mostra tendències molt diferents. Aquesta és la radiografia del mapa del català de més a menys ús de la llengua:

Més locals, més robustesa

Terres de l'Ebre, comarques centrals i Alt Pirineu

Les Terres de l'Ebre, les comarques centrals i l'Alt Pirineu són les comarques on el català és més fort. Tot i que els nascuts a l'estranger són un 29%, la clau és que aquí més de dos terços de la població ha nascut a Catalunya, de manera que la població que té el català de llengua inicial encara és majoritària: va del 48% a les comarques centrals al 58% de l'Ebre. Els parlants que només s'identifiquen amb el català superen sempre el 52% i a les Terres de l'Ebre arriben al 56%, mentre que molt poca població s'identifica només amb el castellà a l'Ebre (15%), l'Alt Pirineu (22%) i les comarques centrals (21%).

Amb aquestes xifres, per què a l'Ebre cau 5 punts el català? Doncs perquè cauen 9 punts els catalanoparlants inicials, cosa que es pot atribuir a la defunció i l'emigració del jovent catalanoparlants i la immigració de població castellanoparlant. A les comarques centrals es manté l'ús del català respecte del 2018 i l'ús del castellà hi retrocedeix fins a sis punts, potser per la defunció d'avis castellanoparlants i per l'adopció del català en les següents generacions.

Migracions sense català ni castellà

Ponent i comarques gironines

A Ponent i les comarques gironines també tenen un ús del català com a llengua única habitual força superior a la mitjana, del 51% i el 45% respectivament. Són xifres que estan per sobre fins i tot dels habitants d'aquests llocs que tenen el català de llengua inicial –el 45% a Ponent i el 39% a Girona–, cosa que mostra que el català té un fort poder d'atracció en aquests indrets. Per què retrocedeix 9 punts el català a Girona? Són territoris que tenen un percentatge de nascuts a l'estranger elevat (25%) i molts d'ells (12%) s'identifiquen amb llengües que no són ni català ni castellà. Girona, per exemple, convertida en un paradís dels expats ciclistes amb alta capacitat econòmica, perd 6 punts en el percentatge de catalanoparlants inicials per l'arribada de forans.

Mobilitat interna

El Penedès i el Camp de Tarragona

Aquí ja hi ha sorpasso. El Penedès i el Camp de Tarragona són territoris que pateixen l'impacte de migracions internes (siguin de l'estat, siguin expulsats de l'àrea metropolitana), i ja tenen un ús percentual més alt de castellà que de català. El castellà és llengua habitual del 40-45% de la població, i només hi ha un 31-35% de població que té el català a casa. Un efecte específic d'aquestes àrees, en què l'ús del català se situa per sobre de la mitjana nacional, però on el castellà supera el català, és que hi ha més persones que diuen que la seva llengua habitual són tant el català com el castellà (10-12%). De fet, un 5,4% de parlants diuen que a casa hi combinen les dues llengües.

Menys català, però més incorporació

Àrea metropolitana

L'àrea metropolitana és el lloc on el català és més residual. El català és llengua de casa només per al 22% de la població i és llengua habitual d'un de cada quatre habitants. L'efecte migratori té un impacte crucial en el paisatge lingüístic, ja que només el 57% d'habitants hi ha nascut; el 25% ho han fet a l'estranger i un 18% a la resta de l'estat espanyol. Un de cada quatre habitants mai parla català. Dins d'aquesta vegueria, el Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat estarien per la franja alta; el Vallès Occidental i el Baix Llobregat Nord estarien a la mitjana, i les àrees on el català és simbòlic són el Barcelonès Nord (la població de llengua inicial catalana és del 13%), el Baix Llobregat Sud (11%) i l'Hospitalet de Llobregat (8,5%).

Tot i aquest context de dificultat per al català, es dona una bona notícia i és la incorporació de parlants a la llengua. Les xifres diuen que hi ha més parlants habituals del català (un 35% diu que el fan servir la meitat del temps o més) que no pas els que parlen català a casa (22%; 13 punts de diferència). És a dir, hi ha més usuaris de català però amb menys intensitat.

Això també passa a Barcelona ciutat: del 25% de població que té el català de llengua inicial es passa al 38,5% que la fa servir habitualment. L'Hospitalet passa del 8,5% al 15,5% d'ús i també puja deu punts al Barcelonès Nord i al Baix Llobregat Sud. En aquests indrets on el català és tan residual és difícil fer vida en català. Per tant, la gran majoria de catalanoparlants fan usos compartits del català amb el castellà; la bona notícia és que també se sumen a aquests usos bilingües una porció de castellanoparlants inicials.

L'Aran no s'inclou en els mapes però sí que l'analitza l'EULP. L'aranès és la llengua inicial exclusiva del 18,5% de la població i és llengua única habitual del 23% d'aranesos.