L'oficialitat del català

Mònica Bonell: "Que el castellà sigui cooficial a Andorra em sembla totalment fora de lloc"

Ministra de Cultura d’Andorra

BarcelonaDes de Catalunya es mira amb interès la situació del català a Andorra. Per l'allau de nous residents i de turistes, el català hi és minoritzat pel castellà, però, en canvi, ells sí que tenen les eines d’un estat independent amb una única llengua oficial. La nova llei del català, que ha entrat a tràmit parlamentari aquesta setmana, obligarà els nous residents a saber uns mínims de català per quedar-se al país. Se circumscriu, per ara, als treballadors del comerç i la restauració, i en deixa fora col·lectius com els autònoms i els temporers, que inclouen els youtubers i els monitors d'esquí.

¿El principal problema a Andorra és que el català se sent menys al carrer?

— Les enquestes ens diuen que més d'un 64% de la població parla el català dins el nucli familiar o en el context de treball, però la veritat és que en l'atenció al públic això no es veu. El que percebem és que, majoritàriament, quan vas als comerços, restaurants i hotels d'Andorra la persona que t'atén s'adreça al client en castellà. I això és el que volíem revertir. Els empresaris ja sabien que tenen aquesta responsabilitat: el personal ha de conèixer el vocabulari bàsic de la seva professió i ha d’adreçar les primeres paraules en català. La llei obligarà a qui vulgui renovar les seves autoritzacions de residència a tenir un mínim de llengua.

Cargando
No hay anuncios

Com es farà el tràmit?

— En la primera renovació de l’autorització de residència [un any després de l’arribada], o bé tenen ja un títol homologat o bé han d'anar a acreditar-lo a un centre de català. Segurament serà amb una entrevista. Si no pots demostrar que saps català, pots fer un curs de 30 hores. Demanem un nivell una mica per sota de l’A1.

Cargando
No hay anuncios

És molt elemental.

— Sí, exacte. És una primera acció, perquè la gent no tingui por i s'apunti a fer la formació. No hem d'oblidar que la llei pretén ser una eina d'integració social i promoure el català. Que tothom entengui que això no és un impediment perquè la gent vingui treballar a Andorra.

Cargando
No hay anuncios

Com es controlarà la pràctica als comerços?

— D’una banda, amb les campanyes de sensibilització la gent ja té molt clar que tenen el dret de ser atesos en català, i rebem moltes queixes. De l’altra, la llei inclou un règim sancionador. No és el nostre objectiu anar a imposar sancions, però va des de l’amonestació per escrit, que són la majoria, fins a 60.000 euros. També canviarem el procediment perquè els inspectors del departament de Comerç puguin instruir la primera inspecció lingüística i després passi a Política Lingüística.

Cargando
No hay anuncios

Per què s'han eximit els treballadors per compte propi, entre els quals hi ha els famosos streamers, els estrangers que tenen la residència passiva i els temporers, que són la meitat de les persones que han de renovar el permís de residència aquest any que ve?

— No és que se'ls hagi eximit, és que com que un dels objectius és que s'atengui al públic en català, ens centrem en el grup més nombrós: els assalariats que tenen autorització de residència i treball. Hi podem trobar des de treballadors de la construcció, cambrers i dependents en un comerç, fins a persones que estan dins del sector bancari o periodistes. És un primer pas. I és una qüestió de recursos a l'hora de preveure les formacions. De moment haurem de contractar quatre professors més de català.

Cargando
No hay anuncios

Quants en tenen?

— Tenim 16 professors i cinc centres de català distribuïts per tot el territori. Es fan cursos gratuïts per a tots els nivells, des de l’A1 fins al C2. Les inscripcions per a aquest any van començar fa dues setmanes i tenim ja més de mil persones a qui per ara no hem pogut donar resposta. Aquest any s'han de renovar, aproximadament, unes 3.000 persones d'aquest grup d'assalariats. Calculem que la demanda anirà a més.

Cargando
No hay anuncios

No trobeu que és una mesura que condiciona la llengua al nivell de renda? Les rendes més altes, els inversors o els streamers poden funcionar sense tenir el català mentre que el ciutadà del carrer...

— És que no és això, al contrari, es tracta d’anar complint objectius. Nosaltres creiem que si una persona ve a Andorra i és creadora de continguts, i se'n va a comprar al supermercat, a una botiga o a una entitat bancària i tothom li parla en català, segur que ell també farà l'esforç de parlar-lo o de preocupar-se d'aprendre'l. La prova està en totes les persones que s'han inscrit als cursos.

Cargando
No hay anuncios

Un streamer parlava de "dictadura de la llengua" i del que diu es dedueix que no sabia que el català és l’única llengua oficial del país. No s’explica, això, als nouvinguts?

— És un altre aspecte que volem canviar. Farem uns packs de benvinguda perquè totes les persones amb una autorització de residència s'enduguin informació sobre els cursos de català que fem, sobre la nostra cultura, el nostre patrimoni, fins i tot algun producte d'Andorra. Fins ara no es feia. Sí que hi ha empreses, sobretot a l'hivern, que contracten temporers i ja ho fan per si mateixes. De tota manera, qualsevol persona, sigui creadora de continguts o tingui un altre tipus de professió, quan s'ha adreçat al departament d'Immigració per fer la primera sol·licitud d'autorització de residència, li han parlat en català. El que ens passa és que som un país d'acollida i un país turístic, i sempre fem el primer gest perquè ens entenguin. Des de les administracions, si un detecta que no l'entenen i és una primera demanda d'autorització, se li explica en castellà. Però ningú pot dir que no sap que a Andorra la llengua oficial és el català. El que diuen és: "Ja, però tothom m'entén en castellà". I és veritat. Ho hem de revertir. Sí, entenem a tothom en castellà i en francès, però ens hem d'esforçar a parlar el català.

Cargando
No hay anuncios

Més de la meitat de població és nascuda fora del país i majoritàriament a Espanya. Entenc que hi ha una doble tensió entre que la llengua pugui ser font de conflicte i que, si no s'hi actua, el català es minoritza. Us trobeu en aquesta disjuntiva?

— És que nosaltres no hem viscut mai que la llengua sigui una font de conflicte.

Convivència Civil Catalana ha dit que crearia una Convivència Cívica Andorrana per pressionar perquè el castellà esdevingui cooficial.

— Em sembla totalment fora de lloc. Andorra té una Constitució l'article 2 de la qual diu que la llengua oficial és el català. Evidentment, poden fer una campanya o una iniciativa popular per buscar vots per fer aquesta modificació de la Constitució, però em sembla tan fora de lloc! A qualsevol país del món la persona que va a treballar-hi sap que li demanaran la llengua i haurà de fer un esforç. Nosaltres hem facilitat fins ara que la gent se senti tranquil·la a l’hora de buscar feina perquè sabien que es podien expressar en castellà. Ara hem d'intentar que vegin que es necessita el català.