Correllengua Agermanat: 1.500 km, 10.000 voluntaris i la gran mobilització per la llengua als Països Catalans
Qui hi ha darrere la cursa que recorrerà els territoris de parla catalana, del 19 d'abril al 5 de maig, per reivindicar la unitat i la promoció de la llengua
Pol Molina, Dídac Ferrer, Pau Emili Muñoz, Marga Torres, Anna Roselló i Guillem Lloret, membres del Correllengua Agermanat, a l'Espai Mallorca.Júlia González
BarcelonaCom passa amb les aventures èpiques, tot va començar amb un simple whatsapp: "He tengut una idea", va escriure Pau Emili Muñoz a quatre amics. Venia de l’activisme de Joves de Mallorca per la Llengua i tenia ganes de fer-la més grossa. "Estem cansats d’haver de defensar la llengua des de la trinxera, perquè cada vegada retrocedim una mica. Prendre la iniciativa és més desgastant però més profitós. Toca fer un pas endavant", defensa.
La idea era enllaçar el Correllengua que havia nascut a Mallorca el 1995 amb tots els Països Catalans. "A Mallorca tothom ens havia dit «això és impossible» i després havia sigut un èxit. Amb aquesta idea tothom va dir «anirà bé»", recorda. Així és com una colla de joves que no provenia de les entitats clàssiques i que pertanyien als territoris considerats sovint "perifèria" van prendre la iniciativa. Un any després d’aquell whatsapp, l’octubre del 2025 es va anunciar el primer Correllengua Agermanat, que del 19 d’abril al 5 de maig recorrerà 1.500 quilòmetres dels Països Catalans en dinou trams, amb milers de voluntaris passant-se la torxa de la llengua i celebrant activitats a cada poble i ciutat.
Una organització assembleària
Perquè fos independent i transversal, la condició va ser que tothom hi participés a títol individual i cadascú hi aportés la seva experiència i xarxa. El nucli són prop d’un centenar de joves que van dels 16 als 36 anys, la majoria dels quals amb experiència en l'activisme i la militància política, que s’han organitzat en comissions per tasques, territoris, dies i localitats. Hi ha reunions pràcticament diàries. Aquest dimecres un grup eren a l’Espai Mallorca de Barcelona, amb ordinadors oberts per als voluntaris de tots els territoris. En Guillem Lloret porta la comunicació del Principat i té una desena de grups de WhatsApp que treuen fum. Així s’ha anat teixint l’organització assembleària del Correllengua, que ja ha arribat a mobilitzar per als dies de la cursa 10.000 voluntaris. És una xarxa capil·lar i horitzontal, perquè cada municipi té autonomia per acollir l’arribada del Correllengua com vulgui. No es veuen amb cor de pronosticar el nombre de participants i espectadors que mobilitzaran, però ja hi ha més de 5.000 corredors inscrits.
Les entitats de llengua i les associacions s’hi van sumar després, amb un entusiasme creixent a mesura que veien l’envergadura del projecte, i ara ja superen les 1.200 organitzacions (des dels castellers a la xarxa d'ateneus, del Barça a la Xarxa Vives). Fins i tot els ajuntaments, les diputacions i la Generalitat s’hi han sumat, i el Govern els ha compromès una subvenció que cobreix prop del 25% de l’activitat. "Als altres territoris no hem tingut ajudes, però tampoc entrebancs", admeten. El finançament s’ha fet a través de donacions i de la venda de samarretes a 10 euros, a més de les hores gratuïtes de tècnics i experts que hi ha aportat cada entitat implicada.
La unitat de la llengua
El Correllengua mallorquí del 1995 s’inspirava en la flama olímpica del 1992 i en la Korrika del País Basc, una cursa de relleus per defensar l’euskera d’una manera lúdica, oberta i participativa. L’esperit del Correllengua de seguida va fer el salt al País Valencià a través d’Acció Cultural (ACPV) i al Principat a través de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL), però es va convertir en actes puntuals i estàtics. Per això a l’hora de llançar una nova iniciativa, un dels grans reptes ha estat evitar les confusions i els prejudicis. El Correllengua Agermanat ni són els altres Correllengua, ni té a veure amb la flama del Canigó, ni és una manifestació independentista, ni està lligat a entitats o partits polítics. El nom de Correllengua es va mantenir perquè era un èxit a les Illes i definia clarament l'acció. El cognom d’Agermanat també tenia un sentit literal (el lligam entre germans), encara que sonés una mica kumbaià, però a sobre remetia a la revolta de les Germanies, l’aixecament popular de la menestralia del segle XVI que va començar al regne de València i es va estendre per la Corona d’Aragó.
"El Correllengua Agermanat és la mobilització unitària més ambiciosa que s’ha fet en defensa de la llengua", diu Pol Molina. Neix de la preocupació per la caiguda de l’ús social del català i davant dels embats polítics contra la llengua. Les dues úniques condicions per participar-hi són "defensar la unitat de la llengua" i "no donar suport al feixisme", expliquen. "No llevarem cap bandera a ningú", afirma Muñoz. El manifest reivindicatiu que es llegirà a cada municipi on faci parada la flama defensarà els drets lingüístics i la promoció de la llengua.
Proactiu, festiu, optimista
"Estem cansats d’estar a la defensiva, el Correllengua és proactiu. Volem èpica, recuperar l’autoestima, sortir junts al carrer amb il·lusió i esperança, anar a guanyar", afirma Anna Roselló. A la vegada, reconeixen que a Catalunya van trobar "la gent dels municipis molt cremada" amb les manifestacions, i a les Balears i al País Valencià l’activisme ja té prou fronts oberts amb uns governs anticatalans. Creuen que el Correllengua ha superat aquests entrebancs i farà història: "Hem descremat la gent", diu Muñoz.
"La llengua s’ha vinculat a conflicte, a política, a ideologia. Nosaltres volem vincular la llengua a oci i a esport. A una situació amable, fresca, positiva, optimista i popular. Intergeneracional i transversal: espero que vingui a córrer algú del PP", afirma Lloret. També s’han ocupat d’arribar als catalanoparlants més diversos, i als més nous, una de les seves preocupacions. "No tenim els mitjans i els recursos per crear nous parlants al ritme que caldria, el problema no és la immigració, són els recursos", assenyala Muñoz. "A Eivissa estem en un punt crític, també per un model turístic massiu. Volem despertar la consciència lingüística i arribar a més gent", diu Marga Torres. "La flama del Correllengua, que directament dibuixa els Països Catalans, és el símbol perfecte", confia Rosell.
Des de la tomba de Pompeu Fabra a Elx i de Lleida a l’Alguer
El Correllengua Agermanat és una cursa de relleus que tindrà lloc del 19 d’abril al 5 de maig. Els corredors voluntaris es passaran la torxa entre les 8 del matí i les 8 del vespre al llarg de 1.500 quilòmetres durant 19 etapes i 16 dies. La sortida serà a Prada de Conflent, a la tomba de Pompeu Fabra, i iniciaran la ruta els inventors mallorquins del Correllengua. Després la flama es bifurca cap a Lleida i Girona i es reunifica a Tarragona.
La logística del Correllengua ha estat complexa, perquè es requereixen permisos que afecten trams de circulació de tota mena de carreteres, de manera que ha calgut posar d’acord mossos, gendarmes, carabinieri, guàrdies civils i guàrdies urbans. Els corredors s’hi poden apuntar a través de la web i per trams, que són de màxim 500 metres. Per ara ja se superen els 5.000 inscrits.
La joventut dels organitzadors és evident en els codis de comunicació i en els referents que tenen. Han crescut a través de les xarxes i també en el cos a cos, fent fins a 80 actes arreu dels territoris de parla catalana, sense un gran suport institucional ni mediàtic. Un exemple és la cançó del Correllengua, Amb el cor, que interpreten una vintena de bandes i artistes, com Els Catarres, Adrià Salas, Fades, Júlia Colom, La Gossa Sorda, La Fúmiga, Doctor Prats, la Dharma o Franca Masu. "Amb un esclop i una espardenya hem fet coses comparables a la gent que té recursos", celebra Guillem Lloret. "És que la gent té ganes de fer coses", afirma Muñoz.
A cada localitat per on passi la flama se celebrarà un acte festiu (un concert, una xerrada, un partit, una activitat), que cada municipi s’ocupa de muntar i comunicar per xarxes. Els organitzadors del Correllengua ho faran a les principals capitals dels territoris, on la flama arribarà a places plenes de gent. Entre altres actes, a Picassent i a Felanitx hi actuarà La Gossa Sorda. A Barcelona, Auxili. A Perpinyà la USAP portarà la Flama, però és que a Barcelona també ho faran Barça i Espanyol. A Lleida hi actuarà Sexenni i es glosaran garrotins. A Tortosa coincideix la flama del Correllengua i una de les manifestacions de Sant Jordi per la Llengua. A Formentera hi actuarà Júlia Colom i a Eivissa faran el ball de pagès i un concert amb Sopa de Cabra i Isidor Marí. I a l’Alguer, cercavila dels Tamborins de Sant Joan.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 5047 3731"%3E%3C/svg%3E)
