D’una presó siriana de l’Estat Islàmic a ‘xiuxiuejar’ en català

BarcelonaMethkal Khalawi (Homs, Síria, 1990) pensa que ha d'escriure una autobiografia dels seus últims quinze anys, i segurament semblaria una novel·la de ficció. El 2011, amb la Primavera Àrab, s'iniciava una guerra civil a Síria entre el règim de Baixar al-Assad i diferents grups armats entre la població civil. Khalawi va ser empresonat per l'Estat Islàmic durant dues setmanes, en va escapar i va aconseguir sortir del país sis mesos després. "Vaig viure situacions molt difícils, vaig estar dies vivint al carrer, sense menjar; ens van disparar; em van dir que em tallarien el coll. Explicat sembla una aventura, però el record és difícil", confessa. Deu anys després, ara es planeja tornar a Síria per visitar la mare i tota la família, amb qui des de llavors només parla per WhatsApp. "Recordo que quan vaig marxar ella no em va voler acomiadar, es va tapar la cara amb el llençol, li vaig dir «adeu» i vaig marxar". Ara és un home diferent. "Només hi aniré de visita, ara soc català!", diu somrient amb un fil de dents blanques i en perfecte català. Ara és pare de la petita Sama (Cel, en àrab), té una parella catalana de Molins de Rei i un projecte entre mans: una xarxa social exclusivament catalana, Xiuxiuejar.com.

Fill d'una família de tradició nòmada i amb tretze germans, Khalawi era un estudiant d'enginyeria electrònica i literatura anglesa i treballava en una base d'extracció de petroli quan la guerra va aturar la seva vida. Va poder fugir a Turquia, on va treballar en una fàbrica tèxtil d'Istanbul 14 hores al dia. D'allà va saltar a Grècia, on va quedar encallat, treballant com a traductor i en ONGs. El seu destí era recórrer a les màfies, amb l'objectiu d'arribar a Irlanda, perquè dominava l'anglès. Però llavors va conèixer una noia catalana que buscava testimonis de refugiats. Van estar en contacte sis mesos a través de Facebook. "Ens vam enamorar", diu somrient de nou.

Una segona vida

El juliol del 2017 comença la seva segona vida. "Aprenc català perquè vivim els primers anys a casa de la família de la meva parella, i són catalans. Molins de Rei, també. Vaig fer algun curs, miràvem pel·lícules en català... De fet, fins una mica després no vaig descobrir el castellà, i no el parlo gaire, perquè jo treballo en anglès. En una classe de català em van preguntar quina era la meva paraula preferida, i vaig dir xiuxiuejar, que és molt semblant a washwashah, que en àrab és una mica el mateix". Aquesta paraula és el que dona nom a la plataforma que tot just acaba d'obrir, Xiuxiuejar.com, que en dues setmanes ja té 700 usuaris registrats i aviat tindrà una aplicació per a mòbils.

Xiuxiuejar té un timeline semblant a X, però totes les entrades són en català. També permet penjar-hi esdeveniments, cursos, concerts i comprar-hi entrades. "Veia que el català a internet sempre estava en segon pla, perquè les empreses són globals, i penso que a la gent ens agrada tenir una cosa nostra, on parlar entre nosaltres, on el català tingui un lloc específic, un lloc per a la gent que creu que el català és important i necessita un espai", reflexiona. També pot ser un lloc de trobada per a nous parlants, apunta aquest programador que es defineix com a "català d'origen sirià".

Els vincles familiars són el que va fer fàcil i obligatori per a Khalawi aprendre català. "Quan va a un altre país, la gent busca la gent que és com ella, siguin marroquins o xinesos, i és natural, però això no els ajuda a aprendre la cultura dels altres. La gent ha d'intentar obrir la seva mentalitat i fer un intercanvi cultural, no m'agrada dir integrar", explica. "De vegades els de fora diuen que els catalans són antipàtics. Amb mi no, mai –continua–. Però és que la manera d'arribar a la gent són les paraules, i si no saps parlar, sempre et trobaràs amb una paret. Aprendre la llengua és molt important", opina. Ell parla català amb el seu entorn, manté l'anglès amb la parella, àrab amb la criatura i anglès a les feines de programador que ha tingut. Ara és el moment d'engegar el seu projecte personal a les xarxes i reprendre l'escriptura, la poesia i potser escriure la seva història. "Jo he rebut molta ajuda des que vaig arribar. M'han donat una vida nova, ara jo vull ajudar el català".