600.000 nous parlants i més aules d'acollida: on aniran els 255 milions del Pacte Nacional per la Llengua

BarcelonaEn un marc simbòlic com la seu de l’Institut d’Estudis Catalans, el president Salvador Illa ha presidit aquest dimarts al migdia la signatura de l’anhelat Pacte Nacional per la Llengua, el full de ruta que ha de dirigir la política lingüística del país fins al 2030. L'objectiu és fomentar el coneixement i ús social del català, que es troba en hores baixes: només un 32,6% dels ciutadans el parlen habitualment, 14 punts menys que fa 20 anys. El Pacte preveu un pressupost de 255 milions dedicats a la política lingüística per al 2025, la xifra més alta destinada mai a llengua, i un mínim de 200 milions l’any. El Govern en pes ha assistit a l'acte, que ha comptat amb la presència d'una àmplia representació social i amb figures simbòliques com l'expresident Jordi Pujol, i amb absències rellevants, en especial les de Junts i la CUP.

"Avui és un gran dia per a Catalunya, per a tots els catalans i catalanes", ha sentenciat el president Illa, que ha vinculat la catalanitat amb la llengua: "El català és la columna vertebral de la nació catalana". El president ha definit el Pacte com un "exemple de generositat, rigor, responsabilitat i sentit de país", i ha obert la porta als partits que no s'hi han sumat fins ara: "El català és de tots i totes, ens necessita a tots i totes; aquest Pacte és de tots i totes", ha afirmat. També ha fet èmfasi en la necessitat d'atraure més parlants per garantir-ne la continuïtat: "El català és la nostra llengua. Si actuem amb intel·ligència, el català continuarà incorporant nous parlants que l'estimin i el facin estimar. El català té una història mil·lenària, però volem que sigui una llengua de ple dret, de prosperitat, gaudi i convivència", ha sentenciat Illa. El president ha reconegut l'impuls del govern Aragonès i la feina del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, el signant del Pacte per part del Govern. Salvador Illa ha citat Ovidi Montllor —s'ha posat a l'equip dels qui "els agrada que es parli, s'escrigui i es pensi en català"— i ha acabat el discurs amb una frase de Pompeu Fabra: "Cal no abandonar mai ni la tasca ni l'esperança".

Quatre anys de camí

El primer objectiu del Pacte, que va començar a caminar el 2021 amb el govern de Pere Aragonès i el suport del 85% del Parlament, era recuperar el consens lingüístic que havia de facilitar el desplegament de mesures ambicioses. Finalment, tot i que la signatura s’ha allargat dos anys respecte del previst —a causa de les negociacions i les eleccions—, el Govern no ha aconseguit una fotografia unitària. Rubriquen l’acord en defensa del català els socis d’investidura del PSC, ERC i Comuns, també les principals entitats de la llengua (Òmnium Cultural, Plataforma per la Llengua, la CAL, l'IEC, la Fundació.cat) i hi han donat suport agents socials, culturals i econòmics (CCOO, UGT, Foment, la Taula del Tercer Sector, l’Associació de Mestres Rosa Sensat, la Federació Catalana de Municipis, entre altres). Com s’ha explicat els darrers dies, no hi han donat suport ni Junts ni la CUP, ni els partits de la dreta, així com tampoc el sindicat majoritari de l’ensenyament, USTEC.

L’altre objectiu del Pacte era detectar els principals forats negres del català per desenvolupar mesures i lleis per revertir-los. El procés participatiu massiu que es va dur a terme el 2022 i la posterior negociació han acabat amb un document que traça 9 horitzons de treball i 21 àmbits d’actuació que abasten tots els contextos de la vida. Un dels reptes és reforçar "la vinculació de la societat amb la llengua catalana", de manera que es "promourà una consciència lingüística col·lectiva" perquè "totes les opcions ideològiques i socials se sentin interpel·lades en la promoció de la llengua com a element de cohesió i de projecte compartit". És a dir, que la llengua torni a ser, de veritat, cosa de tots.

Educació, cursos d'adults, cultura

Els eixos del Pacte responen a la contundent diagnosi que van fer el 2022 un grup d'acadèmics i que descrivia la minorització del català en tots els àmbits. Si ho mirem per partides pressupostàries, les que obtindran més recursos són l'educació (104 milions), l'aprenentatge de la llengua entre adults (55 milions) i l'oferta de contingut cultural (73 milions). En canvi, hi ha sectors en què el català també està en crisi greu, com el món laboral, la justícia i la salut, i en què només es preveu invertir-hi prop d'1,2 milions d'euros per a cada àmbit, xifres que entitats com la Plataforma per la Llengua troben insuficients.

En l’àmbit educatiu, un dels més sensibles a l’espera de la sentència del Tribunal Constitucional sobre el 25% de castellà a les aules, el Pacte defineix el català com a "llengua vehicular normal del sistema educatiu" i defensa que l’alumnat "ha de tenir domini oral i escrit de les llengües oficials" —no cita ni el castellà ni el bilingüisme—. Dels 104 milions d’euros, 78 seran per a ampliar les aules d’acollida. El text denuncia les campanyes de "descrèdit" que ha patit la llengua, la "indesitjable judicialització" de l'escola catalana i urgeix a "actualitzar el model educatiu i els programes d'immersió", perquè afirma que ni tan sols s'ha impartit classe en català en molts centres. Tant Junts com la CUP, com les entitats de llengua, esperen una resposta més ferma per part de la Generalitat quan es conegui la sentència que la que permet veure el Pacte. Per a universitats i recerca en català, el pressupost és de 2,2 milions.

Un dels objectius és que el nombre de parlants de català creixi per sobre del ritme del creixement demogràfic: esperen incorporar 600.000 nous parlants en el pròxim quinquenni (en l’últim, s’hi van sumar 117.000 parlants freqüents). Per això, es reforçarà l’oferta formativa per als adults perquè manca oferta, materials, activitats i professorat: es destinaran prop de 55 milions a rellançar el Consorci per a la Normalització Lingüística.

Per crear un ecosistema comunicatiu en català, les dues apostes del Govern són el 3Cat i el Catalunya Media City (que tenen un pressupost específic a banda), mentre que el Pacte recull la creació de contingut en català per a les plataformes, les xarxes, l'audiovisual i els mitjans de comunicació, sobretot pensant en l’accés dels joves al català (16 milions) i la creació, producció i difusió cultural (57 milions). Les polítiques digitals lingüístiques tindran una aportació d'1,9 milions.

El text també recull elements més simbòlics, com que el català assoleixi l'oficialitat a la Unió Europea, i afirma que ha de ser oficial a les institucions públiques, empreses i serveis. Tanmateix, el text ja reconeix que la Generalitat "no sempre compleix" la seva normativa, de la qual cosa justament recelen les entitats de llengua sobre el Pacte, que tampoc no especifica mesures coercitives. S'especifica com a pilar fonamental del Pacte la defensa de la unitat de la llengua i que cal cooperar amb tots els territoris de la catalanofonia. A això s'hi destinaran uns 6 milions d'euros, gairebé els mateixos que a garantir la qualitat i els recursos propis de la llengua.

El Pacte tindrà un seguiment periòdic, davant del Parlament i el Consell Social de la Llengua, i entre les mesures més immediates hi ha una nova campanya de sensibilització i una campanya de benvinguda als immigrants per informar-los de la realitat lingüística del país i facilitar-los l’accés immediat als cursos.

Com es paga?

Però, amb els pressupostos prorrogats, d’on traurà el Govern els 255 milions que vol destinar al Pacte Nacional per la Llengua? "Sortiran del conjunt pressupostari del Govern", ha dit la consellera i portaveu, Sílvia Paneque, en roda de premsa aquest dimarts. Paneque ha subratllat que el pressupost és una "eina viva" i que, a banda del que cada conselleria aporti per nodrir de recursos el Pacte, poden aflorar nous ingressos al llarg de l’exercici. Tanmateix, ha defensat que el finançament de les mesures presentades aquest dimarts està garantit i que no dependrà del tercer suplement de crèdit que té pendent de negociació amb ERC i Comuns, per valor de 469 milions. Més enllà, la portaveu ha admès que "no ha estat fàcil" crear la conselleria de Política Lingüística amb els pressupostos prorrogats. Ara bé, no ha aclarit quina és la seva dotació total enguany. Paneque també ha remarcat que el Pacte Nacional no va contra el castellà ni contra cap altra llengua. “S’estimen les llengües quan s’utilitzen, i en cap cas això va en detriment d’una altra llengua”.