La ràdio en què tots els entrevistats parlen sempre en català, en perill

Barcelona"La situació del català a la Catalunya Nord és pèssima, i cada cop és pitjor", diu Pere Manzanares, pedagog i històric activista per la llengua. Les últimes xifres indiquen que només un 5% d'una població de 500.000 habitants parla català habitualment, si bé un 20% dels ciutadans diuen que en saben. Per si en aquest context no fos prou complicat fer servir el català, ara s'hi sumen dues amenaces més que posen contra les cordes Ràdio Arrels, l'emissora en català de la Catalunya Nord: les retallades culturals que ja ha insinuat el govern francès per pal·liar el dèficit públic i l'auge de l'extrema dreta.

"El futur de Ràdio Arrels està en perill. Quan l'incendi de l'extrema dreta arribi a l'estat francès no ens pot trobar de genolls, sinó que ens ha de trobar drets i forts", diu Albert Noguer, director de l'emissora. Per això, l'entitat ha decidit "mirar cap al sud" i ha iniciat una campanya per demanar més implicació de les administracions catalanes i el suport dels ciutadans en forma de donacions mensuals per garantir el funcionament de l'emissora. "Ens veiem obligats a donar un toc d'atenció a Catalunya. S'ha de trencar la condescendència amb la qual es mira la Catalunya Nord i que Ràdio Arrels es consideri un bé cultural nacional", ha dit aquest dijous Manzanares, fundador de l'associació, en un acte a l'Ateneu Barcelonès.

Ràdio Arrels és l'única emissora local de la Catalunya Nord, i és l'única ràdio que manté una aposta radical pel català: absolutament tots els talls i totes les entrevistes que s'hi emeten són en català, així com la publicitat. "La ràdio 100% catalanoparlant" és el seu lema. "Si no ho féssim així, tothom acabaria parlant francès", diuen. Ràdio Arrels va néixer el 1981, fins i tot abans que TV3 i Catalunya Ràdio, per enfortir el català i cohesionar la comunitat catalanoparlant.

Aquesta radicalitat dificulta diàriament la feina dels periodistes de la casa: "Hem de buscar entrevistats que sàpiguen català i convèncer-los que el poden parlar, perquè hi ha una profunda diglòssia i hi ha molta vergonya de parlar-lo malament. De vegades és perquè tenen un català amb accent rossellonès, i no el català central que s'aprèn a l'escola", explica el periodista Miquel Martínez Vila. També dificulta el finançament de l'emissora, que per llei només pot tenir un 20% de publicitat, ja que es tracta d'una associació. El seu pressupost anual és de 170.000 euros. La subvenció de l'estat francès és de 70.000 euros, i els consells departamental i regional n'hi aporten 60.000, "però depenen de l'evolució política, i és plausible que guanyi l'extrema dreta", avisen, tenint en compte que ja governa a la capital, Perpinyà. La Generalitat hi aporta per a projectes concrets entre 20.000 i 30.000 euros, una xifra que troben ínfima. Amb la campanya popular esperen incrementar el pressupost en 100.000 euros anuals per al funcionament ordinari. La ràdio ja ha passat de set nòmines a jornada completa a dues a jornada completa i dues més a temps parcial.

Ràdio Arrels, amb seu al Soler, a prop de Perpinyà, arriba a totes les comarques de la Catalunya Nord (del Rosselló a la Cerdanya-Capcir, passant pel Conflent i el Vallespir) i vol millorar la informació de proximitat a Prada i Ceret. "També ens escolta una audiència francòfona, perquè som veritablement locals i no una sucursal, i perquè la nostra oferta musical i cultural és de nivell", diu Noguer. Ja han començat a desplegar una nova oferta basada en pòdcasts, especialment pensada per a la canalla nord-catalana. Avui el 5% dels joves estudien català i asseguren que el prestigi de la llengua creix, encara que recuperar-lo al carrer costi molt més. Aquesta és una tasca que s'atribueix Ràdio Arrels. "La batalla de la identitat la tenim guanyada, però no la de la llengua", diu Manzanares.