Cinc enganys dels gots als festivals

BarcelonaFa vint anys es van començar a popularitzar els gots reutilitzables per reduir l’acumulació de residus plàstics durant les festes majors. A Catalunya, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) va ser pionera en el sistema de got retornable amb dipòsit i el model es va estendre a municipis com Molins de Rei, Rubí o Girona. Cada cop més administracions han anat fent el pas d’eliminar els vasos d’un sol ús, i ara són els grans esdeveniments socials i culturals i els festivals musicals els que ho fan obligats per la legislació. Ara bé, la fundació Rezero constata que darrere del compliment de la llei s’amaga “una fórmula de negoci” basada en el blanqueig ecològic (greenwashing, en anglès).

Segons aquesta fundació independent i sense ànim de lucre, el model de gots reutilitzables de les organitzadores de festivals només les beneficia a elles, ja que els suposa una nova font d’ingressos. A escala mediambiental, en canvi, no té cap sentit: sovint no compten amb una logística de retorn –punts de rentatge i personal per fer la recollida– i la reutilització queda en mans dels usuaris, que han de decidir si se’ls emporten a casa o si els llencen a la paperera. En definitiva, els gots reutilitzables funcionen de facto com a gots d’un sol ús.

Rezero afirma que la majoria dels macrofestivals prohibeixen entrar begudes o aigua de casa, i forcen a comprar-ho tot a dins i “a preus desorbitats”. A més, demanen d’1 a 4 euros per un dipòsit que no sempre es pot retornar. Si es retorna, sovint no disposen d’un engranatge de rentatge que en permeti la reutilització. “Una oportunitat per avançar cap al residu zero ha acabat manipulada i la víctima d’aquests abusos disfressats d’ecologisme és el públic”, denuncia la fundació.

Diverses "trampes"

El toc d’atenció de Rezero es basa en la detecció de cinc “trampes” als diversos festivals, com ara el Primavera Sound o el Sónar. Segons la fundació, una és que es continuen fabricant milions de gots cada any i, a sobre, amb deu vegades més de plàstic que abans. “Com que no es responsabilitzen de la recollida i el rentat, en molts casos acaben abandonats. Amb l’agreujant que, al contenir més plàstic, impliquen més malbaratament de recursos”, diuen. Aquest va ser el cas del Sónar el 2024, tot i que enguany han contractat un servei de recuperació i rentat, afegeixen.

Un segon problema identificat és el disseny dels gots: és habitual que incloguin la data i el logotip del festival, fet que impossibilita la reutilització en altres esdeveniments. I una tercera trampa és que els assistents han de pagar pel got tant si el volen com si no, ja que els organitzadors “no tenen gens d’interès a recuperar-los”. L’entitat apunta que festivals com Alma tampoc tornen els diners pagats pel got perquè no es cobren en concepte de dipòsit, sinó que l’organització els obliga a adquirir un got de plàstic. “El redactat diu que l’organització només està obligada a retornar els diners del got si s’han cobrat en concepte de dipòsit”, lamenta Rezero.

Molt lligat amb el punt anterior, els gots s’han acabat convertint en un element més de marxandatge. “Però les muntanyes de gots no deixen de ser muntanyes de plàstic malbaratat, també al fons d’un armari de la cuina”, defensen. I això porta al cinquè engany: omplir caixes de gots usats i enviar-los a reciclar és el mateix que es fa amb els gots d’un sol ús. “Això és el que fan alguns festivals, com el Primavera Sound, i és una opció ambientalment pitjor que la reutilització: es perd energia, qualitat del material i eficàcia ecològica. Si el got no es reutilitza, no és sostenible”, denuncien des de l’entitat.

Pendents de les normatives

L'informe assenyala que el Festival Cruïlla, per exemple, sí que té un sistema de recuperació i rentat de gots que funciona amb un sistema de dipòsit. Per al·lusions, fonts del Cruïlla subratllen que el 90% dels envasos que fa servir són retornables i que faciliten el retorn dels gots i incentiven la col·laboració dels assistents amb punts mòbils de retorn. Un cop lliurat el vas, es retornen immediatament els 2 euros de dipòsit a la polsera.

La directora general de Rezero, Rosa García, demana a les administracions l'aplicació de forma urgent de les normatives per obligar els promotors privats a establir circuits de retorn d’envasos i d’autèntica reutilització. Fonts governamentals confirmen a l'ARA que són conscients d'aquestes praxis i que la llei de residus, encara en tramitació, haurà de controlar, entre altres qüestions, el funcionament d'aquests sistemes.

García també recorda que el ministeri de Transició Ecològica ha d'enllestir el Reial decret d’envasos de cara al 2026 i demana que rectifiqui la "mala redacció" de tots els articles referents als envasos reutilitzables. "Cal obligar de forma clara, sense que es pugui fer cap mena d’interpretació, a tenir sistemes que garanteixin el retorn, la higienització i la reutilització dels gots i dels envasos en aquests esdeveniments", afirma.