Els culpables del fracàs de la cimera contra els plàstics
El rebuig generalitzat a un acord descafeïnat propugnat pels països pro petroli –que eliminava reduccions obligatòries a la producció de plàstics– força a ajornar la decisió sense data
BarcelonaLes negociacions internacionals per aprovar un Tractat Global dels Plàstics han tornat a naufragar, per segona vegada. Els prop de 200 països reunits des del 5 d'agost a Ginebra han estat incapaços d'arribar a un acord, tal com va passar en la cimera de l'any passat a Busan (Corea del Sud). El termini per aconseguir l'acord s'acabava, tècnicament, la mitjanit de dijous. Les negociacions es van allargar fins a la matinada de divendres, després de la revolta generalitzada contra l'últim esborrany d'acord que s'havia fet públic dimecres i que eliminava directament tots els punts clau, especialment la imposició d'una reducció en la producció de plàstics, plegant-se a les pressions del grup de països petroliers, encapçalats per l'Aràbia Saudita, l'Iran i Rússia, amb el suport dels Estats Units. Aquests darrers països són els veritables responsables del fracàs.
La matinada del divendres el president de l'òrgan negociador de l'ONU ha publicat una nova proposta d'esborrany que era idèntica a la que va sortir de Busan, és a dir, que les negociacions tornen a estar en el mateix punt de partida. El text ha estat rebutjat i la reunió s'ha donat per tancada, però s'ha decidit que aquell text es faria servir com a base per continuar negociant. Queda per decidir encara –es farà en les pròximes setmanes– quan es convocarà la pròxima cimera per intentar (per tercer cop) aprovar un tractat que posi fre a la xacra de la contaminació per plàstic que ofega els oceans i amenaça la salut pública.
L'aprovació per "consens" implica que no hi pot haver cap oposició, cosa que dificulta enormement l'acord quan hi ha prop de 200 parts implicades. El mateix president francès, Emmanuel Macron, havia reclamat en les últimes hores als governs reunits a Ginebra que estiguin "a l'altura de la urgència sanitària i mediambiental provocada pels plàstics". "Què esperem per actuar? El tractat mundial contra la contaminació plàstica és la nostra oportunitat per canviar les coses. Però la falta d'ambició del text presentat ahir a les Nacions Unides és inacceptable", havia dit Macron a X just dijous a la nit, quan els negociadors feien un últim esforç.
Els canvis en el text han indignat la majoria dels països
El text inacceptable per a Macron, i per a una aclaparadora majoria dels països del món, era el que s'havia fet públic dimecres. En els esborranys inicials de la cimera de Ginebra s'havia aconseguit incloure l'obligatorietat per als països signants de reduir o prohibir (si és possible) la producció, exportació o importació de plàstics que poden acabar a la via pública, o que poden representar un risc per a la salut humana i el medi ambient. També es comprometien a reduir o prohibir la producció de plàstics que continguin químics nocius, incloent-hi el plom i el cadmi, o que siguin difícilment reciclables o reutilitzables, és a dir, els plàstics d'un sol ús. Fins i tot s'havia afegit un annex al tractat que enumerava una sèrie de productes de plàstic (palletes o canyetes, escuradents de plàstic i bastonets per a les orelles, entre d'altres) que s'havien d'eliminar gradualment.
Però l'ambaixador equatorià Luis Vayas, que lidera les negociacions, va presentar dimecres un nou text final que eliminava tot això i que va generar una reacció furibunda de les ONG observadores i de desenes de governs presents a la cimera, entre els quals gairebé tots els del Sud Global i la Unió Europea. El nou text havia sucumbit a les pressions del grup de països petroliers, encapçalats per l'Aràbia Saudita, l'Iran, Rússia i els Estats Units, que pressionen des de fa temps perquè el tractat no imposi cap reducció a la producció de plàstics.
"El text del nou president ridiculitza un procés consultiu de tres anys que va mostrar un ampli suport a un ambiciós tractat sobre plàstics que abordés tot el cicle de vida dels plàstics, incloent-hi la producció", denunciaven des del Center for International Environmental Law (CIEL), que afegia: "Aquest és un tractat que pràcticament garanteix que res no canviarà. Cedeix a les demandes dels estats petroquímics i de la indústria amb mesures febles i voluntàries que garanteixen que continuem produint plàstic a nivells creixents indefinidament, no salvaguardem la salut humana, posem en perill el medi ambient i condemnem les generacions futures".
Finalment, però, les pressions dels productors de plàstic i les dels països que demanen un tractat vinculant ambiciós (més de 100) no s'han pogut reconciliar, i Vayas ha presentat com a nova proposta el text amb el qual havia arrencat la negociació de Ginebra. Un text que tampoc no imposa una reducció de la producció de plàstic, però sí que admet que els nivells actuals de producció són "insostenibles". Un esborrany al qual s'oposen els països petroliers, però també la majoria, que ho veu encara massa tebi. Ha estat rebutjat en total per 184 països, en un nou fracàs de la diplomàcia internacional. Tanmateix, molts governs, com el de l'Índia o la Xina i fins i tot la UE, ho veuen com un bon punt de partida per seguir negociant, ja que almenys no assumeix el retrocés que suposava l'anterior esborrany. Puntada de peu endavant.