Dictamen històric: No actuar contra el canvi climàtic "és il·legal", diu el Tribunal de la Haia
La justícia internacional reafirma que els tractats ambientals són d'obligat compliment per als estats signants
BarcelonaNo prendre mesures per protegir el planeta del canvi climàtic podria violar el dret internacional. Ho afirma el Tribunal Internacional de Justícia (TIJ) en una opinió consultiva en relació amb les obligacions dels estats per posar fre a l'escalfament global. El fet que un estat no prengui "les mesures adequades per protegir el sistema climàtic pot constituir un acte internacionalment il·lícit", ha afirmat aquest dimecres el president del tribunal, Yuji Iwasawa, en la comunicació del veredicte, a la Haia, seu del Tribunal. El TIJ ha considerat que els tractats sobre canvi climàtic estableixen "obligacions vinculants" per als països firmants, i que incomplir les obligacions és un "acte internacionalment il·lícit" que pot donar lloc a "reparacions".
Així, la crisi climàtica ja no és només un repte polític o moral de la humanitat. Ara és també una qüestió de legalitat internacional, d'acord amb l'alt tribunal de les Nacions Unides. Els estats, doncs, tenen l’obligació de reduir les seves emissions i compensar els països més afectats pels seus efectes nocius, un debat que sempre s'aborda en les cimeres de l'ONU sobre el canvi climàtic, però que, malgrat els compromisos a què s'arriba, mai no s'acaba de fer realitat. “El canvi climàtic planteja un problema existencial de proporcions planetàries, que amenaça totes les formes de vida i la salut mateixa del planeta”, ha declarat també el jutge president, des del Palau de la Pau, a la Haia.
El pronunciament del Tribunal dona resposta a dues qüestions clau: quines són les obligacions dels estats, d’acord amb el dret internacional, per protegir les generacions presents i futures davant l’escalfament global, i quines conseqüències legals afronten aquells països que no compleixin aquests deures. “Les conseqüències del canvi climàtic són greus i d’abast ampli. Afecten tant els ecosistemes naturals com les poblacions humanes”, ha remarcat el jutge Iwasawa.
Fi de la impunitat legal?
Una de les aportacions més rellevants del dictamen és el rebuig a l’argument de lex specialis, defensat per alguns països desenvolupats i grans contaminants. Aquesta interpretació sostenia que tractats com la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (CMNUCC) o l’Acord de París eren els únics marcs aplicables per determinar obligacions. El TIJ ho desestima i estableix que les normes de dret internacional consuetudinari segueixen vigents, fins i tot per a països que no formen part d’aquests acords. Aquesta part del veredicte s’interpreta com una advertència als Estats Units, que es van retirar de l’Acord de París a principis d’any, amb el retorn de Donald Trump a la Casa Blanca, com havia fet el 2017, durant la seva primera presidència.
Pel que fa al mateix Acord de París, el tribunal n’ha reafirmat l’objectiu d’1,5 °C com a límit essencial i ha qualificat les obligacions de mitigació d’“estrictes”. Així mateix, ha assenyalat que les Contribucions Determinades a Nivell Nacional (NDC), que cada estat ha d’actualitzar cada cinc anys, no són mesures discrecionals, sinó compromisos que han de ser suficients per assolir els objectius de l’acord. “Les NDC han de complir certs estàndards i, en conjunt, han de ser capaces de fer realitat els objectius del tractat”, ha subratllat Iwasawa.
El TIJ ha anat més enllà i ha situat el dret humà a un medi ambient net, saludable i sostenible com una condició indispensable per al gaudi de tots els drets fonamentals. Aquesta afirmació recull una demanda de llarg recorregut dels països en desenvolupament i consolida el reconeixement internacional d’un dret proclamat per l’Assemblea General de l’ONU el 2022. “La protecció del medi ambient és una condició prèvia per a la salut i el benestar de les generacions presents i futures”, ha sentenciat el magistrat.
L’origen d’aquesta opinió consultiva es troba en la iniciativa del grup Pacific Island Students Fighting Climate Change (PISFCC), impulsada el 2019 per joves activistes de nacions del Pacífic, les quals contribueixen amb menys de l’1% de les emissions globals, però pateixen els efectes més devastadors: augment del nivell del mar, escalfament i acidificació dels oceans. “Avui els països més petits del món han fet història”, ha celebrat Vishal Prasad, director del PISFCC. “Aquest dictamen acosta el moment en què els governs ja no podran ignorar les seves responsabilitats legals. És una taula de salvació per a les comunitats del Pacífic en primera línia de la crisi. Quan un tribunal d’aquesta autoritat estableix connexions entre el comportament estatal i les normes jurídiques, l’efecte va molt més enllà del cas concret.”
El cert és que les opinions i el dictamen del TIJ no són vinculants. Amb tot, poden arribar a tenir un pes considerable i es preveu que la decisió d'aquest dimecres accelerin els litigis climàtics a escala mundial. “Quan un tribunal com el TIJ reconeix que no reduir les emissions pot constituir una violació de les obligacions internacionals, això obre la porta a noves reclamacions legals”, ha analitzat Sébastien Duyck, advocat del Centre per al Dret Ambiental Internacional.
La decisió del TIJ s’emmarca en una tendència creixent: cada cop més tribunals internacionals i constitucionals aborden casos relacionats amb la crisi climàtica. L’any passat el Tribunal Internacional del Dret del Mar (ITLOS) ja va qualificar les emissions de carboni com a contaminant marí i va exigir mesures per prevenir-ne els efectes. Per la seva banda, la Cort Interamericana de Drets Humans (CIDH) també va declarar que tant els estats com les empreses tenen obligacions vinculants per abordar la crisi climàtica com una emergència relacionada amb els drets humans, i situa els danys irreversibles al mateix nivell que delictes internacionals com el genocidi o la tortura.