Les reserves als embassaments viuen el millor moment en dos anys i mig
Les últimes precipitacions han beneficiat especialment les principals capçaleres de les conques internes
BarcelonaLes pluges abundants dels últims dies han disparat els embassaments de les conques internes fins a xifres que feia temps que no es veien. Ara mateix ja superen el 40%, amb prop de 275 hectòmetres cúbics (hm3), les millors dades des de l’agost del 2022. Tenint en compte que divendres -abans de la tongada de pluges més important- encara estaven per sota del 32%, es tracta de l'ascens més sobtat des del temporal Gloria del gener del 2020. O el que és el mateix: en poques hores hem guanyat prop de tres mesos de reserves addicionals. El fet que el conjunt dels embassaments superin el 40% obre la porta a que molts municipis puguin sortir de la fase d'alerta per sequera.
Destaca especialment la pujada de pantans com el de Sau, que ha passat del 7% a més del 23%, o sobretot el de Darnius-Boadella, que ha vist com les reserves pujaven en poques hores del 17% a més del 31%. El gran ascens d’aquest embassament empordanès fa pensar que la situació podria millorar aviat per als municipis de l’Alt Empordà que encara estan en fase d’emergència per sequera.
This browser does not support the video element.
Els dos embassaments més grans de les conques internes també presenten bones xifres: la Baells ja voreja el 67%, mentre que Susqueda està al 42%, de moment amb un creixement contingut perquè tota l’aigua del riu Ter l’està recaptant Sau. La Llosa del Cavall està al 38% i Sant Ponç al 58%, mentre que el petit pantà de Foix està totalment ple. Els dos principals embassaments del sud del país –els més perjudicats per la sequera– també milloren, però de forma més discreta: Riudecanyes ja supera el 25% i Siurana el 10%. Tenint en compte d'on venim, són dades molt positives.
La llevantada dels últims dies i el front de pluges generals i abundants associat a la borrasca Jana que ens va creuar el cap de setmana han provocat un augment important dels cabals dels principals rius del país, cosa que ha deixat imatges que feia molt que no es veien. Les precipitacions més abundants s’han concentrat especialment allà on més falta feia, a les principals capçaleres de les conques internes, on s’han superat en alguns casos els 150 o 200 l/m² en tot l’episodi. Aigua a dojo molt beneficiosa que continuarà arribant al llarg de les pròximes hores i dies cap als embassaments, mantenint així aquest ascens progressiu. Un important canvi de tendència després d'un hivern sec en general que havia acumulat una baixada de les reserves de prop de quatre punts des de finals de tardor.
Cal destacar que a les cotes altes del Pirineu totes aquestes precipitacions han estat en forma de neu, amb gruixos que en alguns casos superen el mig metre de neu nova. Destaquen els prop de 70 centímetres caiguts al naixement del riu Ter, concretament a Ulldeter, ubicat a la cota 2.400 del Ripollès. Per tant, de cara al desgel tot això serà més aigua cap als embassaments, cosa que fa pensar que la pujada de les reserves serà força continuada al llarg de la primavera.
Una bona estocada a la sequera
Les pluges caigudes aquests primers dies de març i la gran quantitat de neu que hi ha al Pirineu deixen un panorama impensable ara fa un any, quan els embassaments van assolir el mínim d’aquesta històrica sequera (14,41%). Per tant, poc falta per triplicar aquella fatídica dada. Les pluges per fi van començar a arribar la passada primavera, i ara les previsions meteorològiques apunten que la primavera meteorològica d’aquest any –que comprèn els mesos de març, abril i maig– serà plujosa.
Per tant, l’espectacular pujada de les reserves de les últimes hores ha estat una bona estocada a la històrica sequera que arrosseguem des de fa més de tres anys. Si les previsions a llarg termini es compleixen, ens trobem davant d’una gran oportunitat per començar a veure la llum al final del túnel. De moment, aquesta setmana es mantindrà la inestabilitat, amb nous xàfecs irregulars.
A diferència de fa un any, ara el terreny el tenim ben moll, i això fa que tota la pluja que caigui no sigui absorbida ràpidament per la vegetació i arribi més directament als rius que nodreixen els embassaments. A poc a poc també s'aniran omplint els aqüífers, que estaven especialment secs. Val a dir que no tot el país està en la mateixa situació, ja que hi ha zones –especialment del sud– que continuen amb el terreny força sec i amb un dèficit hídric encara molt marcat. Per tant, continuem necessitant més aigua, i de forma general.
L’altre extrem el trobem en els embassaments catalans de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE), que estan al 70%. Unes molt bones xifres que s’expliquen pel fet que al Pirineu de Lleida i d’Osca les precipitacions han estat més abundants i freqüents des de fa més d’un any. Per exemple, el gran embassament de Rialb està ple com feia temps que no es veia, cosa que garantirà la campanya de reg del canal d’Urgell.