L'última onada de calor causa més de 800 morts a Milà, Barcelona i París
Catalunya es converteix en la zona zero de la crisi climàtica amb 2,5 °C per sobre de la mitjana mundial
BarcelonaL'onada de calor que va colpejar Europa entre el 23 de juny i el 2 juliol va disparar les temperatures fins a 4 °C i va augmentar el nombre de defuncions esperables per a aquest període de temps, especialment a Itàlia, Catalunya i França. La responsable d'aquestes "morts silencioses" –perquè no es registren i les estimacions oficials dels governs poden trigar mesos a publicar-se o no fer-se públiques mai– va ser la crisi climàtica provocada per la crema de petroli, gas i carbó, segons un estudi dirigit per l'Imperial College de Londres i la London School of Hygiene & Tropical Medicine.
L'informe constata que el nombre de morts per calor observades a 12 ciutats europees durant l'últim embat de calor ha triplicat les que s'esperaven: són 1.500 de les 2.300 que hi ha hagut. Milà, amb 317 víctimes; Barcelona, amb 286, i París, amb 235, lideren la llista de ciutats amb més sobremortalitat. En conjunt, sumen més de 800 defuncions. Aquest llistat el completen Londres (amb 171 víctimes), Roma (164) i Madrid (108). També hi figuren les 96 morts d'Atenes, les 47 de Budapest, les 31 de Zagreb, les 21 de Frankfurt i les 6 de Sàsser, a Sardenya. Tot i haver registrat 21 morts de més, Lisboa es considera una excepció en aquest estudi, ja que les temperatures només van ser aproximadament 1 °C més altes.
Segons els investigadors, el nombre probable de morts per la calor provocada pel canvi climàtic en moltes ciutats europees va ser superior al d'altres desastres recents, com ara la DANA al País Valencià (224 morts) i les inundacions del 2021 al nord-oest d'Europa (243 morts). Les persones de 65 anys o més van representar el 88% de les morts relacionades amb el canvi climàtic. L'investigador del Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres Ben Clarke és contundent: "Les onades de calor no deixen un rastre de destrucció com els incendis forestals o les tempestes, però són silenciosament devastadores: un canvi de només 2 o 3 °C pot significar la diferència entre la vida i la mort per a milers de persones".
Els signants d'aquesta anàlisi adverteixen que "l'única manera d'evitar que les onades de calor europees siguin encara més mortals és deixar de cremar combustibles fòssils". "El canvi a les energies renovables, la construcció de ciutats que puguin suportar la calor extrema i la protecció dels més pobres i vulnerables són absolutament essencials per salvar milers de vides cada any", subratlla la professora de ciències del clima al Centre de Política Ambiental de l'Imperial College de Londres, Friederike Otto.
Pitjor que ciutats com Nova Delhi
Totes les previsions apuntaven que el Mediterrani seria una de les zones més afectades per l'escalfament global, i ara les dades així ho demostren. Catalunya ha viscut recentment la pitjor i més llarga sequera des que hi ha registres. Aquest episodi de més de tres anys també ha anat acompanyat de temperatures disparades, amb anomalies positives que han rondat els 2,5 °C per sobre de la mitjana, molt més que la majoria del planeta, i superant els 1,5 °C d'augment sostingut de temperatures respecte al període preindustrial que marca l'Acord de París. Això converteix el nostre país en una "zona zero de la crisi climàtica" a escala mundial, amb anomalies i excepcionalitats tèrmiques superiors a les de ciutats com Nova Delhi, Tòquio o Atenes.
Així de contundents són les conclusions d'un estudi del Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat) publicat avui que analitza les sequeres viscudes a casa nostra des del 1787 fins al 2024. Els tres últims anys –coincidint amb la sequera– han estat els més càlids de la història, i per exemple a la ciutat de Barcelona s'ha registrat una anomalia de 2,5 °C de mitjana durant el trienni 2022-2024. Només ciutats mediterrànies com Roma o Marsella han registrat anomalies semblants o lleugerament superiors. L'estudi destaca que no hi ha precedents del que hem viscut els darrers anys, cosa que converteix aquest episodi en "un esdeveniment compost de sequera-calor d'una singularitat excepcional", apunta en l'informe Vicent Altava, tècnic del Meteocat i expert en sequera.
L'informe del Meteocat també conclou que les sequeres són cada cop més llargues, intenses i freqüents. A més, els períodes de pluges que permeten al terreny recuperar-se entre episodis secs són més curts. Per tant, el dèficit hídric no es recupera, i això impulsa l'aridificació. "Si seguim així, les sequeres futures podrien assolir característiques d'una sequera climàtica, que és aquella que pot arribar a transformar el paisatge d'un territori", assegura Altava. L'expert és taxatiu: "Catalunya es troba immersa en un context climàtic alterat profundament i una inèrcia que podria ser irreversible". L'estudi també apunta que les subconques hidrològiques del nord i l'est de Catalunya, com són les de la Muga, el Fluvià i el Ter, són les que tenen més tendència a viure un increment de la sequera.