El termòmetre de la sequera a Catalunya: els embassaments de les conques ja freguen el 25%

BarcelonaLa sequera es pot mirar des de molts punts de vista: reserves d'aigua als embassaments, dèficit de pluja, mirada llarga o a curt termini, futur immediat... En aquesta peça trobareu indicadors climatològics i sobre els embassaments per tenir una visió actualitzada i tan completa com sigui possible de la greu sequera que viu Catalunya.

Els pantans de les conques internes segueixen pujant amb constància gràcies a l'efecte de les pluges generals i generoses de finals d'abril i de principis de maig. I és que aquest últim temporal va ser molt important: el dilluns 29 d'abril va ser el dia més plujós en el conjunt de Catalunya des del 23 de novembre del 2021. Feia dos anys i mig que no plovia tant i de forma tan extensa. En poc més d'una setmana, els embassaments ja freguen el 25% de la seva capacitat i ronden els 168 hm³, xifres que no es veien des de mitjans d'agost de l'any passat i que encara pujaran més els pròxims dies, ja que els rius segueixen amb cabals alegres aportant aigua cap als pantans i queda neu al Pirineu.

L'aigua acumulada aquests últims dies supera els 100 o 200 l/m² a les capçaleres dels principals rius pirinencs, i a les cotes altes encara queden reserves de neu nova. La pluja ha regat amb moltes ganes a totes les conques i encara s'hi esperen més xàfecs. Per tant, durant força jornades els embassaments s'aniran recuperant i la pujada percentual serà la més clara d'aquest any, tot i que s'anirà alentint dia rere dia perquè no s'esperen noves precipitacions a curt termini.

Cal remarcar la nevada a les cotes altes del Pirineu, que ha estat important. En la majoria dels casos s'han acumulat entre 20 i 90 centímetres de neu nova, com si ens trobéssim a ple hivern. Unes reserves que seran vitals per mantenir el creixement dels pantans ara que es va fonent la neu amb la pujada de les temperatures. Cal destacar que el terreny està ben moll després de tants dies de pluja, i això vol dir que totes les precipitacions que caiguin a partir d'ara, per poques que siguin, arribaran amb més facilitat als rius que desemboquen als pantans. Anem pel bon camí.

Dades dels embassaments

En el conjunt de les conques internes s'ha passat del 18,14% de reserves abans de l'episodi de pluges a un 24,8% en pocs dies, la dada més alta dels últims nou mesos. Cal destacar que els embassaments han anat pujant constantment des del març, després que toquessin fons amb un històric 14,41%. A més, el conjunt del sistema Ter-Llobregat ja se situa en el 25,94%.

Si ens fixem concretament en els pantans, el de Sau continua disparat i ha passat del 2,2% d'abans de les pluges al 16,4% actualment. El de Susqueda continua estabilitzat en poc més del 26%, ja que Sau recapta per ara tota l'aigua.

A més, el pantà de Foix se situa en el 64,5%. El de la Llosa del Cavall segueix pujant i ja ha passat del 15,9% al 24,7%. El de la Baells és el que més puja i ja ha passat del 19,2% al 39,4%. El de Sant Ponç ha remuntat fins al 32,7% i el de Darnius-Boadella escala posicions amb contundència després del descens de l'abril i ja se situa en el 16,7%. Aquestes reserves encara pujaran una mica més gràcies a l'efecte de les abundants pluges i nevades recents. En canvi, els pantans del sistema Siurana-Riudecanyes es mantenen sota mínimes perquè les precipitacions han estat menys abundants en aquesta zona del país.

Aquest gràfic és una mostra del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya per poder veure amb més detall els canvis de les últimes setmanes i els últims mesos. Com es pot comprovar, les pluges abundants dels últims dies i el desgel han fet pujar clarament els nivells de reserves i mantenen l'ascens del mes de març. No obstant això, encara fan falta més temporals per capgirar del tot la situació. A sota teniu un enllaç per accedir a dades per embassaments, en aquest cas també dels de la conca de l'Ebre.

Aquest gràfic mostra l'evolució de conjunt de la sequera durant els últims dos anys, sobreposant les dades diàries del nivell dels embassaments de les conques internes de Catalunya i la pluja diària que ha caigut i fixant com a valor 100 el dia més plujós del temporal Gloria.

Aquest altre gràfic també és una ampliació del primer, però en aquest cas sobre com ha anat plovent dia a dia durant l'any. La tongada de pluges de principis de març va ser la més important des de les tempestes del 15 de setembre del 2023. A més, el temporal de pluges de finals d'abril ha estat el més important des del 23 de novembre del 2021. Durant el maig i el juny del 2023 no hi va haver cap temporal important, però va ploure gairebé cada dia en alguna comarca o altra.

Els mapes d'índex de precipitació estàndard que elabora mensualment el Servei Meteorològic de Catalunya indiquen per regions si ha plogut més o menys del que tocaria a partir de la data i tirant enrere sis mesos, un any o dos anys. Aporten una visió de mirada llarga per territoris sobre la sequera pluviomètrica. La situació ha millorat si es mira sis mesos enrere.

¿Es fa més gros el forat de la sequera o n'estem sortint? En aquest gràfic, elaborat per l'ARA a partir de dades de 86 estacions del Meteocat, es pot observar mes per mes si ha plogut més o menys del que tocaria. Una barra vermella vol dir que al final del mes hem sumat dèficit de pluja i una de blava vol dir que ha plogut més del que tocaria i que, per tant, la sequera s'ha afeblit.

Les xifres en l/m² no són importants, perquè només depenen del nombre d'estacions que es facin servir, però la comparació entre mesos sí que permet veure quins mesos acostumen a aportar molta pluja i, per tant, si el fet que hagin estat mesos secs ha fet acumular més dèficit de precipitació. Les dades del mes en curs es basen en la pluja que hauria de caure en tot el mes.

El 2023 va ser el pitjor any dels tres de sequera. Segons càlculs de l'ARA a partir de dades de 140 estacions del Meteocat i agafant com a referència el període 2009-2020, el 2023 es va tancar amb un dèficit de precipitació del 31% a Catalunya, una dada molt superior al 21% de l'any 2022 i al 15% del 2021. Cal aclarir que aquestes dades no coincidiran amb les oficials del Meteocat, que fa el càlcul amb un nombre d’estacions diferent i fent servir un període de referència molt més llarg.

A mitjans de novembre, les reserves de les conques internes ja van baixar fins i tot per sota del nivell més baix del 1989, el mínim històric registrat. Cal recordar que recursos actuals com les dessalinitzadores i l'aigua regenerada no existien en aquell moment, cosa que posa de manifest que la gravetat d'aquesta sequera no té precedents.

El 2024 va començar amb algunes tongades de pluja que, sense ser gran cosa, sí que van deixar bons registres a Ponent, on el gener va ser el mes amb més pluja des de la primavera passada. Però la cosa es va animar al març amb diverses tongades de pluges i nevades de forma general. La cirereta del pastís ha estat l'episodi de pluges de finals d'abril que ha estat un bon cop d'efecte a la sequera, tot i que encara hi ha feina per fer i molta pluja per caure, ja que el dèficit hídric que arrosseguem és important. Anem pel bon camí.