Encara es mantenen fresques les imatges d'una nena, de pell rogenca i cabells rinxolats, submergida gairebé fins al coll en un pou on estava atrapada i on va agonitzar davant la impotència general fins a una mort dramàtica. Era Omaira Sánchez, que encara no havia fet els 13 anys. Nombroses persones van intentar durant hores treure-la de l'aigua, però va ser impossible. Alguns reporters, entre els quals els càmeres d'Informe semanal, van parlar amb ella i van acompanyar-la fins a l'últim moment. El seu rostre va ser el del dolor entre el fang que va submergir el poble d'Armero, a la falda del volcà Nevado del Ruiz, a Colòmbia.
40 anys de les imatges de la mort televisada de l'adolescent Omaira, sepultada per un volcà
Un equip d''Informe semanal' va seguir el cas i va filmar fins pràcticament el seu dramàtic final
BarcelonaFa quaranta anys, la nit del 13 de novembre del 1985, Colòmbia va viure una de les seves tragèdies més grans: l’erupció del volcà Nevado del Ruiz. Després de gairebé set dècades d’inactivitat, el volcà es va despertar i, tot i les advertències dels científics, el país no estava preparat per a la catàstrofe. Una allau de fang i roques –baixant des de 5.000 metres sobre el nivell del mar– va sepultar la ciutat d’Armero, al departament de Tolima, la va esborrar del mapa i va causar la mort de més de 23.000 persones. Aquella nit, el rostre d’Omaira Sánchez, una nena de 13 anys que va quedar atrapada al fang, es va convertir en el símbol mundial del dolor i de la impotència davant la natura. L'Omaira va acabar morint, envoltada dels serveis d'emergència, impotents al veure que no podien salvar-li la vida. Les seves paraules de comiat, amor i esperança aInforme semanal, de TVE, van impactar tota una generació a la qual el record de la seva mirada intensa segueix interpel·lant.
Panoràmica de la zona afectada per l'erupció del volcà Nevado del Ruíz, que va marcar un abans i un després en la gestió del risc volcànic arreu del món. En aquella ocasió les alertes havien estat ignorades o mal comunicades, i la manca de coordinació entre les autoritats va amplificar les conseqüències del desastre. A partir d'aleshores es van crear organismes especialitzats, com el Servei Geològic Colombià i el Sistema Nacional per a la Prevenció de Desastres. El Nevado del Ruiz continua actiu i vigilat constantment.
La tomba d'Omaira Sánchez, que es troba al cementiri de l’antic municipi d'Armero, aTolima, Colòmbia, s’ha convertit en un punt de pelegrinatge i memòria col·lectiva. Cada any milers de visitants s'hi arriben per deixar-hi flors, espelmes i notes de gratitud, atorgant a l'Omaira un paper simbòlic de patrona del dolor i de l’esperança.