La presidenta de Mèxic, Claudia Sheinbaum, i el seu predecessor, Andrés Manuel López Obrador, han insistit en els últims anys en el deure moral d’Espanya de reconèixer les atrocitats comeses durant la conquesta. Aquestes pretensions van ser rebudes per la premsa més cavernària amb escàndol considerable i un florilegi d’articles saberudíssims on s’accentuava el caràcter caníbal de la població asteca –una pràctica ocasional lligada als ritus, no pas quotidiana– per imprimir la idea que els espanyols els havien portat la civilització. També es negava cap traça de genocidi, sense acabar d’aclarir per què es calcula que fins al 90% de la població indígena va desaparèixer (en bona part per malalties, però també per les matances practicades). Ara Felip VI ha fet un tímid pas en favor d’aquest reconeixement, que certament contrasta amb aquella ocurrència proferida pel seu pare segons la qual mai va ser el castellà una llengua imposada. (Riures enllaunats.) Els folkloristes del canibalisme han callat aquest cop i, per no desautoritzar del tot l’actual monarca, escriuen titulars com “Felip reconeix que hi va haver «molt d’abús» en la conquesta d’Amèrica” (La Razón).
Però n'hi ha que continuen amb la murga. A El Mundo no poden deixar de mastegar entre dents i titulen “El rei busca salvar la cimera iberoamericana reconeixent «abusos» en la conquesta” per suggerir que les seves paraules no són sinceres. I també Losantos, que tornava a aproximar-se a les posicions de Vox, sacsejava l'espantall caníbal i engegava una arenga furibunda: "El rei d'Espanya no pot criticar la memòria dels Reis Catòlics". I afegia: "El responsable que el rei, que és un militar, llegeixi el que diu és Camilo Vilarino". És un flist-flast important, que nega el criteri propi del titular de la Corona i el redueix a bust parlant, o llegint. No se m'acut més bon al·legat en favor de la república.
